(Lleida, 1850 – segle XIX)
Eclesiàstic. Ocupà diversos càrrecs eclesiàstics, com el d’ardiaca de la seu lleidatana des del 1886.
Ensenyà també al seminari del seu bisbat, i hi destacà per la seva competència.
(Lleida, s XII – 1231)
Jurista. Cònsol de Lleida (1207).
Fou autor de la compilació dels usatges (Consuetudines Ilerdenses) de Lleida (1228), el codi local més antic de Catalunya, prova de la seva àmplia i rigorosa formació jurídica.
(Lleida, 1858 – 1941)
Artista fuster. Fou deixeble d’Ermengol Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.
El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.
(Lleida, 1853 – 1934)
Farmacèutic i botànic. Director de l’estació enològica de Seta (Llenguadoc).
Publicà Apuntes para una flora de Lérida (1888).
(Lleida, 1824 – 1865)
Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.
Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.
(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1327)
Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur.
Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes.
(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
(Os de Balaguer, Noguera, 26 juny 1716 – Lleida, 10 octubre 1786)
Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l’expedició que conquerí l’Alta Califòrnia, d’on fou també governador (1769-70).
Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d’aquesta àrea.
Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic.
L’any 1784 tornà a la Península i s’establí a Lleida.
(Lleida, 1915 – 1990)
Arquitecte i pintor. Es titulà a Barcelona, el 1941.
Fou arquitecte municipal de la Seu d’Urgell, de la Pobla de Segur, de Bellpuig i d’altres municipis lleidatans. A Lleida féu alguns edificis (delegació de Finances) i participà a la reconstrucció de la Seu Vella (1945-54).
Fou catedràtic de d’escola d’arquitectura de Madrid.
Com a pintor ha practicat l’oli i l’aquarel·la, i ha exposat individualment i col·lectivament en diverses ciutats del país.
(Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912)
Escriptor. Pare de Ramon Gaya i Massot.
Notari, exercí a les Borges Blanques (1882-84) i a Lleida (1884-1912), on fou un dels propulsors dels jocs florals.
Escriví narracions curtes de caràcter costumista i popular (Gent del carrer, La mula jove, La banqueta), recollides en el volum Fruita de Lleida.
Dades dels Països Catalans 