(Catalunya, segle XIII – Lleida, 1327)
Prelat. Fou bisbe de Lleida des del 1324. Hi succeí Ponç de Vilamur.
Tingué una governació curta. El succeí el famós Arnau Sescomes.
Avinyó, Ramon d’
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Lleida (morts a)
Arola i Domènech, Francesc d’Assís
(Manresa, Bages, 1842 – Lleida, 11 novembre 1901)
Doctor en farmàcia. Catedràtic de la facultat de farmàcia de Barcelona, i membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1884).
S’especialitzà en anàlisis farmacològiques i bromatològiques.
Portolà i Rovira, Gaspar de
(Os de Balaguer, Noguera, 26 juny 1716 – Lleida, 10 octubre 1786)
Explorador i militar. Destinat a Mèxic, el 1767 fou enviat a la Baixa Califòrnia com a primer governador del territori. Dos anys més tard va dirigir l’expedició que conquerí l’Alta Califòrnia, d’on fou també governador (1769-70).
Aquesta expedició fou la primera que arribà per via terrestre fins a la badia de Sant Francisco i el port de Monterrey, i inicià així la colonització d’aquesta àrea.
Fundà, juntament amb fra Juniper Serra, les missions de San Diego (1769) i San Carlos de Monterrey (1770). El 1779 fou nomenat governador de Puebla, a Mèxic.
L’any 1784 tornà a la Península i s’establí a Lleida.
Molí, Francesc
(Lleida, segle XVI – abans 1618)
Jurista. Catedràtic de cànons a la Universitat de Lleida, on succeí el seu pare. Jutge de l’audiència de Mallorca fins que es retirà a Lleida.
Autor, entre altres tractats, de De ratione docendi (Lleida, 1579) i Tractatus celebris et insignis de ritu nuptiarum (Lleida, 1617; Barcelona, 1618).
Miquel i Peguera, Simeó
Mestre i Tudela, Joan
(Lleida, 1807 – 17 octubre 1889)
Dirigent carlí. Alcalde de Lleida, fou destituït durant la Revolució de 1868 i es passà al partit carlí, del qual presidí la junta provincial.
Fou vicepresident de la Diputació General de Catalunya (1874) i participà en la defensa de la Seu d’Urgell, durant la qual fou ferit i empresonat.
Fou un dels fundadors del “Diario de Lérida”, on defensà una postura catòlica integrista.
Mercè i Sendra, Francesc
(Lleida, 1889 – 1918)
Pintor i dibuixant humorístic. Deixà els estudis de medicina.
Col·laborà a les revistes locals “Lo Gat del Famades” i “La Poticràcia”.
Anà a París (1913) amb Miquel Viladrich i hi treballà amb el pintor mexicà Diego Rivera i féu amistat amb Picasso.
De retorn (1916), dibuixà a l’estudi de Joaquim Xaudaró a Barcelona.
Morí tuberculós.
Mercè i de Fondevila -germans-
Aleix Mercè i de Fondevila (Lleida, 5 gener 1805 – 1871) Músic. Format a l’escolania de la catedral de Lleida, fou organista de l’església de Sant Joan d’aquesta ciutat. El 1828 anà a Madrid, on fou ordenat sacerdot. Perdé les oposicions a mestre de capella de la Real Capilla de Madrid -que guanyà Francesc Andreví-. Ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Lleida (1832-71), i escriví unes quatre-centes obres religioses, entre les quals destaca un Miserere. Publicà la revista musical “La Lira Sacro Hispana”.
Antoni Mercè i de Fondevila (Lleida, vers 1810 – 1876) Compositor. Autor d’una Missa per a gran orquestra, d’un Stabat Mater, d’una Salve i d’altres peces religioses d’un estil influït per l’òpera italiana, que assoliren una gran difusió. També escriví peces per a piano. El 1865 inicià la “Biblioteca Musical Religiosa”, col·lecció on edità diverses obres seves.
Massana i Bertran, Antoni
(Barcelona, 24 febrer 1890 – Raïmat, Segrià, 9 setembre 1966)
Compositor. Format a Barcelona, amplià estudis amb Enric Morera, Felip Pedrell i N. Otaño i, encara, estudià música gregoriana a Roma i a Solesmes.
De la seva àmplia i variada producció cal esmentar les òperes Canigó, escrita el 1934 i estrenada al Liceu el 1953, d’estètica influïda per Wagner, i Nuredduna (1947); les obres simfòniques Fantasia (1929), Elegia de Debussy (1930) i Simfonia en do (1952), i els oratoris Montserrat (1925), La creació (1946) i Ignis flagans (1951).
Masferrer i Arquimbau, Joaquim
(Vic, Osona, 1855 – Lleida, 1901)
Escriptor. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Francesc d’Assís. Pertanyia al grup fundador de l’Esbart de Vic. Es llicencià en dret i filosofia i lletres. Era deixeble de Llorens i Barba.
Fou catedràtic de psicologia i ètica a la universitat d’Oviedo i, més tard, a la de Barcelona, on ensenyà dret polític i administratiu.
Actuà de mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona el 1874.
Publicà nombroses col·laboracions a la premsa catalana i els llibres Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1884) i Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofia elemental (1891).
Dades dels Països Catalans 