(Berga, Berguedà, 1856 – 22 desembre 1936)

Jurisconsult i historiador. Fill de Josep Maria Vilardaga i Junquet. Estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local.

Publicà Historia de Berga (1890) i Efemérides bergadanas (1919), i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Col·lecció de cançons populars, etc. És autor també del drama La pubilla del castell i la novel·la El abuelo.

Fundà la revista “La Bergitania” (1905). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial.

Fou el pare de Josep Maria Vilardaga i Pujol.

(Barcelona, 31 març 1888 – 1 octubre 1942)

Jurista i historiador. Fill d’Isidre Valls i Pallerola, i germà de Josep. L’any 1914 ingressà al Cos d’Arxivers i Bibliotecaris, i més tard esdevingué oficial de l’Arxiu de la Corona d’Aragó i director de Museu Arqueològic Provincial de Tarragona (1922-28).

Fou catedràtic d’història d’Espanya a Múrcia i professor de la càtedra lliure d’història de Catalunya de l’Institut d’Estudis Catalans. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Políticament s’adherí a la Lliga Regionalista de Catalunya i el 1921 fou elegit diputat provincial per districte de Manresa–Berga.

Fou un continuador del gran corrent de projecció històrica del dret català, notablement desenvolupat durant el primer terç del segle XX. Orientà la seva activitat cap a l’estudi de les institucions de l’època comtal i de les antigues fonts del dret català (Usatges, Consolat de Mar, etc).

Entre les seves nombroses monografies són remarcables: Els orígens del comtat de Pallars i de Ribagorça (1918), Privilegis i ordinacions de les valls pirinenques (3 volums, 1915, 1917, 1920), Figures de l’època comtal catalana, El tractat “De regimine principum” de l’infant Fra Pere d’Aragó, Notes sobre el Consolat de Mar, Notes per a la història de la família comtal de Barcelona (1923), La tradició de la nostra cultura (1924), Les col·leccions canòniques a Catalunya durant l’època comtal (1925), Els estudis d’història de la legislació catalana (1925), El problema de la formació dels Usatges de Barcelona (1925), Les fonts documentals dels costums de Lleida (1926), Usatges i costums de Girona (1927), Franqueses i usances de la ciutat d’Urgell (1927), Les doctrines polítiques en la Catalunya medieval (1927), La Societat de les Nacions i les idees de comunitat internacionals en els antics autors catalans (1927), Relacions familiars i polítiques entre Jaume el Conqueridor i Alfons el Savi, Sant Ramon de Penyafort, etc.

Moltes d’aquestes monografies foren aplegades a Obras selectas de Fernando Valls Taberner, publicades conjuntament a Madrid i Barcelona.

També va publicar Història de Catalunya (4 volums, 1926-28) i, en col·laboració amb Ferran Soldevila, un manual d’Història de Catalunya (1922-23), de caràcter docent, en 2 volums. Publicà així mateix l’important text del Llibre del Consolat de Mar.

El 1937 va passar-se al bàndol del general Franco, al qual va representar en diverses activitats propagandístiques a Iberoamèrica.

Fou el pare de l’empresari Fèlix Valls-Taberner i Arnó.