(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1906)
Jurista. Era membre de l’Acadèmia de Legislació i Jurisprudència.
Escriví una Memoria sobre la influencia que tuvo el descubrimiento del Nuevo Continente de América en la prosperidad política y mercantil de España y en su decadencia económica.
Fou el pare de Ramon i Francesc Albó i Martí.
(Catalunya, segle XIII – vers 1261)
Jurista i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona (1233-61).
Escriví, originalment en llatí, dos opuscles que, aplegats, formen un tractat de dret feudal amb el títol de Consuetudines o Conventiones Cataloniae inter dominos et vassallos que rebé el títol de Commemoracions i aviat (en el mateix segle XIII) fou traduït al català amb el títol de Costumes de Catalunya entre Senyors i Vassalls.
Les Commemoracions reberen força de llei en les Corts de Montsó del 1470 i avui són una font bàsica per al coneixement del règim feudal català.
(Saragossa, Aragó, 26 febrer 1517 – Tarragona, 31 maig 1586)
Eclesiàstic, jurista i humanista . Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà de Jeroni . Estudià a Alcalà, Salamanca i Itàlia. Residí a Roma i actuà com a ambaixador papal davant de diverses monarquies europees. Assistí al concili de Trento.
El 1561 retornà a Catalunya, s’instal·là a Lleida i reformà l’Estudi General. Després fou nomenat arquebisbe de Tarragona (1577-86).
Humanista, escriví en llatí la seva obra d’erudició i mantingué correspondència amb els intel·lectuals més destacats de l’època. De la seva obra, cal destacar Emendationum et opinionum libri quattuor (1543), De emendatione Gratiani dialogui (1587), així com Diálogos de medallas, inscripciones y otras antigüedades de Tarragona (1587).
Aplegà una de les biblioteques més importants de l’època i el seu catàleg, imprès el 1586, es considera el primer catàleg imprès a Europa.
(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Jurista i polític. Catedràtic a la Universitat de Barcelona a partir del 1691 i magistrat de l’audiència a partir del 1701.
Fou desterrat a Mataró, el 1704, perquè es va oposar a les maniobres del virrei Fernández de Velasco i va ser partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria; quan aquest ocupà Barcelona fou nomenat membre de la Junta de València (1705), regent del Consell Suprem d’Aragó (1706) i membre del gabinet de l’arxiduc.
L’any 1713 sortí de Barcelona, juntament amb els que partiren amb la reina governadora Elisabet Cristina de Brunsvic : primer anà a Nàpols i després a Viena, on fou membre del Consell d’Espanya.
Allí publicà les seves obres principals: Tractatus de tacita onerum et condictione repetitione (1723) i Tratado Histórico-Legal del Real Palacio antiguo y su cuarto nuevo de Barcelona (1725).
(Montblanc, Conca de Barberà, segle XVI – Catalunya, segle XVII)
Jurista. Intervingué activament a l’afer de l’expulsió dels inquisidors de Catalunya, a instàncies de la Generalitat, formant part de la comissió encarregada de l’afer. N’era secretari i assessor jurídic.
Devers el 1611 redactà una memòria de protesta, al temps que els inquisidors es refusaven a acatar l’expulsió i excomunicaven els jutges que els havien condemnats.
(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1364)
Funcionari reial i jurista. Protonotari col·laborador del rei Pere III el Cerimoniós.
Es traslladà a França el 1342 amb la missió d’impedir que el sobirà francès ajudés Jaume III de Mallorca, que el rei Pere havia disposat de destituir. Acompanyà el monarca en les campanyes de Mallorca (1343) i Sardenya (1345).
Redactà les Ordinacions fetes por lo molt alt senyor en Pere terç rei d’Aragó de tots los oficials de la seua cort, important tractat d’administració i cerimonial cortesans.
(Barcelona, 22 gener 1777 – )
(AJILC) Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.
Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.
És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.
L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.
Enllaç web: Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
(Barcelona, 1430 – 1492)
Filòsof, jurista i cabalista hebreu. Exercí la medicina a Tàrrega.
És autor d’una obra dogmàtica intitulada Newé Salom (Estances de pau).
El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert el Magne, i un comentari sobre l’Organon d’Aristòtil.
(Barcelona, 2 juliol 1919 – 13 abril 1995)
Advocat, jurista, empresari i mecenes. Impulsor de nombroses entitats culturals, com les Edicions Catalanes de París, el 1969 creà la Fundació Jaume Bofill.
Presidí la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat i fou director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, president dels consells d’administració de les editorials Laia i Estela i conseller d’Edicions 62.
Professor de dret administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona, impulsà l’elaboració del Diccionari jurídic català el 1986.
(Berga, Berguedà, 1856 – 22 desembre 1936)
Jurisconsult i historiador. Fill de Josep Maria Vilardaga i Junquet. Estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local.
Publicà Historia de Berga (1890) i Efemérides bergadanas (1919), i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Col·lecció de cançons populars, etc. És autor també del drama La pubilla del castell i la novel·la El abuelo.
Fundà la revista “La Bergitania” (1905). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial.
Fou el pare de Josep Maria Vilardaga i Pujol.
Dades dels Països Catalans 