(Palma de Mallorca, 1552 – 1622)
Jurista. Estudià a Lleida i a Bolonya, ciutat on publicà dues obres jurídiques, escrites en llatí (1574).
Des del 1602, i per encàrrec dels jurats de Palma, treballà en la replega de materials per a una compilació de franqueses i de dret municipal de Mallorca. La mort li impedí d’enllestir aquesta tasca.
(Illes Balears, segle XVII)
Jurista. Fou notari, síndic i arxiver perpetu de Palma de Mallorca.
Publicà el llibre Ordinacions i sumari dels privilegis, consuetuds i bons usos del regne de Mallorca (1663), recull molt útil per a ús de notaris i és especialment remarcable per la mentalitat social i els costums de vida que resten ben reflectits a través dels textos transcrits.
(Oriola, Baix Segura, segle XVII)
Jurista i escriptor. Fou empresonat per causes ignorades. Després prengué l’hàbit franciscà.
És autor de l’obra Panegíricos idilios (1647).
(València, segle XV)
Cronista. Fou jurat de la ciutat de València els anys 1477, 1484 i 1489.
Entre el 1484 i el 1492 escriví una obra titulada Llibre fet e ordenat perquè se haja memòria axí dels jurats com dels oficials de la ciutat de València y actes senyalats que són stats fets axí en la ciutat de València com fora de ella, en que compilava tots els fets rellevants esdevinguts des de l’any 1306 fins a l’any 1491. Fou continuat per Gaspar Mascó.
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 1823 – 3 juny 1858)
Jurisconsult. Fou un dels fundadors de la “Revista de Legislación y Jurisprudencia” de Madrid i publicà, en col·laboració, Código de comercio español (1855), Manual completo de desamortización civil y eclesiástica (1856) i Biblioteca jurídica (1889).
Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz.
Guillem Miquel (Illes Balears, segle XIV) Jurista. El 1343 era un dels representants de Palma de Mallorca que en gestionà el lliurament pacífic a Pere III el Cerimoniós.
Joan Miquel (País Valencià, segle XVI) Escriptor. Fou poeta d’inspiració religiosa. El 1532 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.
Pere Miquel (País Valencià, segle XVI) Pintor. Era jueu. Intervingué activament a l’agitació revolucionària de les Germanies, amb predicacions públiques que auguraven la propera arribada del Messias. La inquisició el sotmeté a procés, però l’alliberà al cap d’un any, després que abjurà de les seves opinions.
(País Valencià, segle XIII – )
Llinatge de ciutadans, i, després, de cavallers i nobles establert arran de la conquesta de València.
El primer fou Jordi Mercader (Catalunya, segle XIII – País Valencià, 1278) Noble. S’establí al País Valencià arran de la seva conquesta. Fou pare de:
Pere Mercader (País Valencià, segle XIII – 1278) Comandant de mar. Assistí a les Corts de Barcelona (1251) i a la presa de Múrcia. Fou pare de:
Guillem Mercader (País Valencià, segle XIII – 1328) Senyor del castell de Bellreguard (1284). Fou el pare de:
Berenguer Mercader i Carròs (València, segle XIV – 1378) Fou jurat de València (1364), doctor en lleis i conseller de Pere III el Cerimoniós. Era l’avi de:
Berenguer Mercader i de Fenollet (País Valencià, segle XIV – 1420) Camarlenc o cambrer major del rei Martí I l’Humà. Fou el pare de:
Joan Mercader i Gomis (País Valencià, segle XIV – 1429) Notari i jurista. Fou el pare de l’alt funcionari Berenguer Mercader i Miró.
(Felanitx, Mallorca, 1608 – Palma de Mallorca, 1666)
Frare dominicà. Fou procurador general de l’orde a la província de San Antonio, en territoris de Nueva Granada (Amèrica). El 1647 negocià la concessió del cardenalat a Antoni de Cardona.
Fou canceller i jutge de competències de Mallorca, per nomenament del rei Felip IV. Escriví treballs històrics relatius a l’orde de Predicadors.
(València, 12 juliol 1618 – Madrid, 31 gener 1680)
Jurista i escriptor. Germà d’Isidor. Fou cavaller de l’orde de Montesa, jutge de causes civils, batlle de casa i cort de Madrid i membre del Consell d’Índies i del Suprem d’Aragó.
És autor de Tractatus de Regimine Regni Valentiae (1654), Crítica de reflexión y censura de las Censuras, fantasía apologética y moral (1658), en la qual combat el Criticón, de Baltasar Gracián, Tratado de la celebración de Cortes generales del Reino de Valencia (1677), etc.
(Catalunya, segle XIV)
Jurista. Fou comentarista dels Usatges de Barcelona.
