Arxiu d'etiquetes: institucions

Fundació Jaume I

(Barcelona, 1978 – )

Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.

Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.

El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.

Enllaç web: Fundació Carulla

Fundació Escolar Blanquerna

(Barcelona, 1974 – )

Fundació educativa. D’inspiració cristiana, gestiona diversos centres d’ensenyament superior.

L’arquebisbat de Barcelona creà l’Escola de Magisteri de l’Església el 1948 a partir dels centres de Sant Joan de La Salle i Sant Joan Bosco. El canonge Urpí en fou el primer director. Adoptà el nom de Blanquerna el 1974.

El 1979 s’adscriví a la Universitat de Barcelona, iniciant les activitats de reciclatge de mestres als estius, que formen part del pla de formació permanent del departament d’Ensenyament. El 1988 es constituí en fundació privada diocesana.

El 1991 fundà la confederació de centres de la Universitat Ramon Llull i alhora posà en marxa la facultat de Psicologia i Pedagogia. El 1992 creà l’Escola Universitària d’Infermeria i Fisioteràpia, el 1994 la de Ciències de la Comunicació, i el 1996 la de Polítiques i Sociologia.

Enllaç web: Blanquerna

Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació

(Barcelona, 1986 – )

(FCRI)  Institució privada sense afany de lucre. Promou el desenvolupament tecnològic i científic i el difon entre la societat civil de Catalunya. Compta amb un patronat mixt (Generalitat i empreses privades).

Entre les activitats que realitza destaquen, entre d’altres, la Setmana de la Ciència, el premi Fundació Catalana per a la recerca, el premi de Literatura Científica i la creació del Cercle d’Amics de la Ciència.

Disposa de diversos serveis com el SIAB (Servei d’Informació d’Ajuts i Beques), el CESCA (Centre de Supercomputació de Catalunya), l’IEEC (Institut d’Estudis Espacials de Catalunya) i l’Anella Científica.

Fundació Catalana

(Barcelona, 17 gener 1979 – 1984)

Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.

La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.

Fundació Cambó

(París, França, 1930 – 1939)

Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.

El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.

Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.

La guerra civil n’interrompé les activitats.

Fundació Bíblica Catalana

(Barcelona, 1922 – 1999)

Institució creada a partir del moviment bíblic de la primeria del segle XX i la Fundació Sant Damas, impulsada per Miquel d’Esplugues, amb el suport econòmic de Francesc Cambó.

Va publicar la versió catalana completa de la Bíblia entre 1928 i 1948 en quinze volums i traduïda de l’hebreu i del grec, amb la col·laboració d’importants especialistes.

Un grup de biblistes de postguerra la referen i l’editaren (1968) en un sol volum.

El 1999 s’integrà a l’Institut Cambó.

Fundació Bernat Metge

(Barcelona, 1922 – )

Institució. Creada per al foment de l’estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans. Fundada sota el patrocini de Francesc Cambó i sota la direcció de Joan Estelrich i Carles Riba.

Ha traduït al català les obres principals d’autors greco-llatins dins la Col·lecció Bernat Metge. També es donaren cursos i es formà una escola de traductors.

Fins al 1986 ha tret 240 volums amb un llenguatge literari culte. La col·lecció restà interrompuda del 1939 al 1946.

És una de les més importants institucions d’aquest tipus i la primera creada modernament a la península ibèrica.

Fundació Antoni Tàpies

(Barcelona, novembre 1984 – )

Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l’estudi i difusió de l’art contemporani, amb seu al carrer d’Aragó.

Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l’artista i també organitza exposicions temporals d’artistes d’avantguarda, sovint poc coneguts.

Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del segle XX i en cultures no occidentals.

Enllaç web: Fundació Antoni Tàpies

Franciscàlia

(Barcelona, 1949 – )

Institució cultural cristiana. Creada pels caputxins catalans.

En foren precedents les reunions de literats, poetes i artistes convocades pel pare Basili de Rubí, al convent de Sarrià, l’any 1946.

Fou reglamentada el 1951 pel provincial dels caputxins de Catalunya i les Balears, el pare Pacífic de Vilanova, i, el 1952, el doctor Modrego, llavor bisbe de Barcelona, l’erigí canònicament.

El pare Basili de Rubí, consiliari diocesà i delegat provincial, comptà amb la col·laboració del pare Sever de Montsonís i del pare Jordi Llimona.

Ha organitzat cercles periòdics d’estudis de formació social i cívica i conferències de Critèrion.

Foment de Pietat Catalana

(Catalunya, 1916 – 1940)

Institució. Dedicada a fomentar la pietat popular mitjançant la publicació de llibres i revistes en llengua catalana a uns preus assequibles.

En foren antecedents “La Veu de l’Àngel de la Guarda” (1909, mensual) i El primer llibre del noi cristià (1911).

Va ésser fundada per mossèn Eudald Serra, sota la presidència honorífica dels bisbes de la Tarraconense.

El 1923 s’instal·là en un nou edifici, juntament amb la Biblioteca Balmes. El 1926, a causa de les pressions de la Dictadura de Primo de Rivera, es convertí en Sociedad Anónima Balmes. El 1929 la Dictadura aconseguí la supressió de l’adjectiu Catalana i a fer edicions en castellà.

Fins el 1936, publicà cinc milions de llibres i d’opuscles; creà l’Obra del Sant Evangeli i emprengué una versió, inacabada, de la Bíblia. Patrocinà també revistes com “Analecta Sacra Tarraconensia” i “El Bon Pastor”.

A partir del 1940 es convertí en Cultura Religiosa i quedà englobada en la Fundació Balmesiana. Tingué diverses filials.