Arxiu d'etiquetes: Igualada (nascuts a)

Galceran i Carrer, Celestí

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)

Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.

Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.

També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.

Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.

Gabarró i Garcia, Pere

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)

Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.

Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).

Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.

Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.

Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).

Franquesa i Esteve, Pere

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)

Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.

Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.

Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).

Franc i Estalella, Antoni

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 9 agost 1778 – 18 març 1855)

Guerriller. Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès.

Juntament amb el manresà Maurici Carrió dirigí els sometents que venceren les tropes franceses als combats del Bruc (juny 1808). Des de llavors lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada.

Posteriorment, el 1814, entrà a l’exèrcit regular com a coronel d’infanteria.

Des del 1902 figura a la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona.

Forn i Talló, Josep

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 10 març 1886 – Òdena, Anoia, 18 agost 1936)

Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d’escriptors catòlics moderns.

Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).

Fou assassinat per un grup de milicians al començament de la guerra civil.

Font i Masaguet, Salvador

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)

Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.

Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.

El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.

Ferrer i Estruch, Marià

2 Respostes

(Igualada, Anoia, 12 octubre 1811 – 28 octubre 1900)

Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques.

Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques.

Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret.

Ferrer, Joan -anarquista-

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, segle XX – París, França, 1978)

Anarco-sindicalista. Dirigent de la CNT d’Igualada, dirigí, a l’exili, diferents revistes, entre les quals “Umbral” (París 1962-70).

Autor dels llibres de memòries Vida sindicalista (1957) i De l’Anoia al Sena sense presa (1966) i, amb el pseudònim de Joan del Pi, d’Interpretació llibertària del moviment obrer català (1947).

Díaz i Carbonell, Romuald M.

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 1914 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)

Biblista i historiador. Monjo de Montserrat, estudià teologia a Friburg i a Salamanca i s’especialitzà a Jerusalem.

Ha escrit les biografies de l’abat Antoni Maria Marcet (1951), de Bonaventura Ubach (1962) i de Pere Tarrés (1973), i una monografia (El Sant Crist d’Igualada, 1965). També ha escrit la guia Pelegrins de la Paraula a Terra Santa (1982).

Dalmau i Ribalta, Antoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 13 març 1951 – 5 gener 2022)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya.

Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d’Igualada, Materials d’obra, El cor de l’espiral i Capsa de records.