Despoblat i antic castell, al límit amb Aitona.
Figura entre els castells que l’alcaid de Lleida empenyorà a Ramon Berenguer III de Barcelona el 1120. Fou dels Cervera de Juneda, i al segle XIV passà als Ayerbe i als Cornell.
El 1168 era parròquia, adscrita a Sant Llorenç de Lleida. El 1398 rebé carta de veïnatge de Lleida. Hi ha restes d’un poblat ibèric.
Poble (403 m alt), al nord de la ciutat, al peu del coll de Lilla. L’església parroquial és dedicada a sant Simó.
El 1188 Alfons I el Cast donà el lloc al monestir de Santes Creus.
Prop seu ha estat excavat per l’Institut d’Estudis Catalans un forn de ceràmica ibèrica, on ha estat trobat un dels millors lots de ceràmica pintada ibèrica de Catalunya (actualment al Museu Arqueològic de Barcelona), dels segles III-II aC, amb la decoració característica de la Catalunya meridional (motius vegetals estilitzats, sobretot).
Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.
S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.
La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.
La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.
Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.
Construïda el segle XIII, fou reformada el segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el segle XVI.
Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona.
El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC; hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.
Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer.
Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes.
Fou freqüentat des del segle IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 i el 50 aC.
Necròpoli ibèrica. S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent.
Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac.
(Catalunya)
Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès.
Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tarraco romana.
(o d’Ossó, ant: Castell-lliuró) Poble (372 m alt), a la dreta del Sió.
La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).
Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.
El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.
Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.
Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.
Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.
Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).
Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.
Dades dels Països Catalans 