(Catalunya)
Poble ibèric, amb influències cèltiques. Vivia a la costa del pla de Barcelona i s’estenia pel Maresme i el Vallès. Documentat en fonts greco-romanes des del segle III aC.
El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya pre-romana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers. La romanització fou ràpida i intensa.
S’han localitzat diversos poblats laietans (Cabrera de Mar, puig Castellar, etc).
Suposada ciutat (o poblat) ibèrica, identificada amb Barcelona, concretament amb el poblat emplaçat a Montjuïc.
La font única del nom són les monedes ibèriques amb el rètol Laiesken, que tant es pot llegir “(moneda) dels de Laie” com “(moneda) dels laietans“, és a dir, del poble dels laietans, ben documentat.
Malgrat aquesta base tan feble, la teoria de Laie identificat amb Barcelona ha estat molt acceptada des de la fi del segle XIX, i encara ho és força.
(Catalunya)
Poble ibèric, establert a la part central de Catalunya, segons sembla, a la zona de Manresa, el Cardener i la Segarra.
Presentaren una resistència aferrissada a l’ocupació romana, i lluitaren sovint aliats amb els ilergets i els ausetans. Foren sotmesos per Cató el 195 aC.
No són gaire coneguts arqueològicament, ja que hi ha pocs jaciments excavats.
(Catalunya, segle III aC – vers 205 aC)
Príncep dels ilergets. Aliat dels cartaginesos, lluità contra els romans a la segona guerra púnica.
L’any 206 aC aixecà, amb el seu germà Mandoni, una rebel·lió que abastava tota la vall de l’Ebre i part del País Valencià.
Derrotat per Publi Corneli Escipió, es retirà a les seves terres després d’haver negociat la pau amb els romans.
Morí en combat.
Poblat iber, ubicat en un petit turó de pendent molt suau de 6,4 ha. Dista 900 m de l’oppidum ibèric del Puig de Sant Andreu.
El jaciment, conegut des del 1947, fou excavat per Miquel Oliva a partir del 1965 i, a la seva mort, per Aurora Martín, Enric Sanmartí i Enriqueta Pons. S’hi ha pogut reconèixer una important muralla i la xarxa urbana, que delimita nuclis habitacionals i àmbits dedicats a les activitats productives.
Alguns dels edificis, per les seves característiques singulars, han estat interpretats com a llocs de culte. Hom ha pogut documentar també enterraments infantils en els subsòls de cases.
La cronologia inicial del poblat es remunta al final del segle VII aC, i el moment d’abandonament se situa en el darrer quart del segle IV aC, tot i que l’indret experimentà certa activitat fins a mitjan segle III aC.
Ha lliurat un conjunt molt notable de materials de procedència grega i púnica i algunes importacions etrusques.
(Catalunya)
Poble iber, establert a la part occidental del país.
Ocupava, en el moment de la penetració romana, la vall central de l’Ebre, entre el Gàllego i el Segre, amb el nucli a l’actual Lleida (Ildirda). Potser també ocupaven inicialment el territori dels ilercavons, que se n’haurien separat.
Els ilergets, dirigits pels seus caps Indíbil i Mandoni, es van aliar amb els cartaginesos per lluitar contra els romans.
(Terres de l’Ebre)
(o ilergavó) Poble ibèric, establert a les ribes del tram final de l’Ebre, entre la plana de Castelló i la serra de Balaguer.
Amb centre a Tortosa (Iulia Ilergavonia Dertosa), se’ls ha suposat una branca dels ilergets.
Jaciments importants a Tivissa i Alcanar, i necròpolis a Gandesa, Amposta i Xivert.
(o Iltirta) Nom d’una ciutat ibèrica, que correspon a l’actual Lleida (ilergets).
Seca que encunyà moneda de bronze (asos) del tipus normal de les emissions ibèriques.
El nom correspon al precedent indígena que, romanitzat, donà Iluro i que correspon a Mataró.
Ha estat discutit si les emissions monetàries d’Ilduro podrien correspondre al poblat indígena del turó de Burriac o si són de la primitiva Mataró, encara amb el nom ibèric, sense romanitzar, com és més probable.
Dades dels Països Catalans 