Arxiu d'etiquetes: ibers

Esquerda, l’ -Osona-

(Roda de Ter, Osona)

Jaciment arqueològic, situat en una recolzada del riu Ter.

S’hi distingeixen tres fases d’ocupació: la primera correspon a un poblament ibèric (segles III-II aC) del qual hom ha trobat restes de ceràmiques del tipus campanià, entre altres.

La segona correspon a l’alta edat mitjana (segles IX-XI) i consta de cases semiexcavades a la roca, d’una església pre-romànica voltada d’una necròpoli de tombes antropomorfes.

La tercera (segles XII-XIII) es constituïda per cases encerclades per un clos, situades al voltant d’una plaça central, per una església romànica i a l’entorn, per una necròpoli amb tombes de llosa.

Les excavacions, que foren empreses el 1977 foren dirigides per I. Ollich, i M.D. Buxó fou el cap dels treballs referents a la fase ibèrica.

Espasa, l’ -Priorat-

(Capçanes, Priorat)

Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.

Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.

Encantats, torre dels -Maresme-

(Arenys de Mar, Maresme)

Torre de guaita, situada al puig de Castellar, damunt la riera de Caldetes, termenal de l’antic castell de Montpalau, al límit dels comtats, vegueries, corregiments i bisbats de Girona i Barcelona.

Construïda el segle XIII, fou reformada el segle XV i ampliada encara, amb nous elements de fortificació (muralla circular exterior emmerletada), el segle XVI.

Al puig hi ha també les restes del poblat ibèric de la torre dels Encantats, que ha estat objecte de dues campanyes d’excavacions (1949-50 i 1956-57) dirigides per Josep M. Pons i Guri; els materials són al Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i al Museu Arqueològic de Barcelona.

El poblat visqué des de la fi del segle V aC fins al I aC; hi ha restes d’una farga i foneria, d’una gran sitja de 3 m de diàmetre i de carrers empedrats; les muralles foren desmantellades vers el 213 aC. Hom hi calcula que hi podien viure uns 4.500 h.

Encantades, cova de les -Maresme-

(Cabrera de Mar, Maresme)

Santuari ibèric, situat en una zona de difícil accés del Montcabrer.

Té una doble entrada, davant de la qual s’ha documentat un gran nombre d’ofrenes (uns 50.000 fragments ceràmics), consistents essencialment en vaixella de diferents tipus, àmfores, amforetes votives en miniatura, envasos de perfum, rèpliques en ceràmica de banyes de bòvid, caps de Demèter de terracota i algunes monedes.

Fou freqüentat des del segle IV aC fins al canvi d’era, amb una especial intensitat en el període comprès entre el 125 i el 50 aC.

Dos Pins, turó dels

(Cabrera de Mar, Maresme)

Necròpoli ibèrica. S’hi han excavat 94 tombes, totes d’incineració i datades del segle III aC o inici de la centúria següent.

Segurament correspon als elements dirigents del poble ibèric dels laietans, i s’ha de relacionar amb la important ciutat ibèrica de la muntanya de Burriac.

cossetans

(Catalunya)

Poble ibèric pre-romà, que habitava al Camp de Tarragona i possiblement també el Penedès.

Tenia la capital a Cosse o Cesse, que alguns estudiosos han identificat amb la Tarraco romana.

Castellnou de Montfalcó

(Ossó de Sió, Urgell)

(o d’Ossó, ant: Castell-lliuróPoble (372 m alt), a la dreta del Sió.

La seva església parroquial (Sant Miquel) és romànica (segle XII).

Es conserva el basament d’una fortificació romana de grans blocs de pedra, amb doble mur amb terra entremig, potser construïda per defensar els ilergets contra els lacetans rebels a Roma, vençuts per Porci Cató.

El castell fou reformat el 1408 pel seu senyor, Lluís de Santmartí.

Hi han estat descobertes les restes d’una gran vil·la romana amb mosaics.

Castellet de Banyoles, el

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Important poblat ibèric, a l’indret de l’antic lloc de Banyoles, dominant l’Ebre.

Entre el 1912 i el 1927 hi aparegueren per atzar diversos lots d’orfebreria ibèrica i dracmes, sobretot d’Empúries i d’Ildirda. Excavacions posteriors, dirigides per Josep de C. Serra i Ràfols i Salvador Vilaseca, han permès de conèixer part de la muralla, amb una porta i cases.

Sembla que visqué sobretot durant la primera època ibèrica (segles IV-III aC).

Els objectes d’orfebreria, gerros i plates d’argent, així com també les monedes, són citats, a vegades, amb el nom de Tresor de Tivissa.

Castellet, puig del

(Lloret de Mar, Selva)

Jaciment arqueològic ibèric, que consisteix en un recinte fortificat integrat per onze unitats domèstiques, tres forns, una cisterna i un elevat sistema d’evacuació de les aigües pluvials.

Fou ocupat durant un període de temps relativament curt (250-240 – 215-210 aC) per una comunitat ibèrica dedicada a les activitats familiars i domèstiques sempre subordinades, com la mateixa construcció del poblat, a l’aspecte defensiu, especialment durant l’última etapa de la seva existència.

Descobert el 1968, el jaciment fou excavat sistemàticament des del 1975 fins al 1986 per un equip dirigit per E. Pons.

Castellar, poblat de puig

(Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès)

Poblat ibèric situat al cim del puig Castellar. Correspon al grup dels laietans.

Fou descobert per Ferran de Sagarra, al començament del segle XX, el qual n’inicià l’excavació, que fou continuada per l’Institut d’Estudis Catalans.

Darrerament hi han estat fets treballs d’excavació i, sobretot, de consolidació.