(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 1749)
Historiador. Fill de Francesc d’Amat i de Planella. Baró de Sant Miquel de Castellar.
Fou arxiver de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, a la qual oferí acolliment al seu palau del carrer de Montcada.
Redactà treballs històrics, especialment dedicats als primers períodes medievals i a les relacions amb els estats àrabs, i cultivà la poesia.
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18 març 1923 – Poblet, Conca de Barberà, 20 abril 2004)
Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946.
És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans, 1969, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969, i Història de Poblet (1974).
El 1979 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Barcelona, 5 gener 1946 – )
Arqueòleg i prehistoriador. Fill de Martín Almagro Bosch. Fou director del Museu Arqueològic d’Eivissa (1969-70) i catedràtic de prehistòria a la Universitat de València (1976-80), a més de treballar en altres universitats de l’estat espanyol.
El seu treball de recerca s’ha centrat principalment en la protohistòria de l’Europa occidental, amb diferents treballs d’excavació a França, Irlanda, Itàlia i a la Península Ibèrica.
Ha publicat molts llibres sobre els seus treballs.
(Los Teques, Veneçuela, 28 juliol 1941 – Barcelona, 29 juny 2023)
Musicòleg i historiador. Professor d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s’hi doctorà (1979) amb la tesi L’òpera a Barcelona en el segle XVIII.
Ha publicat, entre d’altres, Bibliografia crítica de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L’òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.
(Barcelona, segle XVIII – 1817)
Historiador i filòleg. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, el 1792 hi presenta l’estudi La ortografia catalana, sobre la Reconquesta a Catalunya i una versió de les Ordinacions d’en Sancticilia.
Des del “Diario de Barcelona” impulsà la restauració de l’ús literari del català.
Féu estudis d’història i onomàstica de Catalunya.
(Falset, Priorat, 18 març 1919 – Barcelona, 30 juliol 2008)
Historiador de l’art del segle XVI al XIX. Estudià a la Universitat de Barcelona i féu el doctorat a Madrid. Professor agregat de la Universitat de Barcelona des del 1965.
Entre les seves obres sobresurten diversos volums sobre art. Es remarcable la seva tesi doctoral La pintura en Barcelona en el siglo XVIII. Participà a l’obra col·lectiva Historia de la pintura en Cataluña. En 1969 aparegué el seu assaig Escultura española.
(Pals, Baix Empordà, 8 novembre 1958 – )
Escriptor i historiador. Catedràtic de geografia i història a l’ensenyament mitjà i ha fet col·laboracions sobre temes d’història i pedagogia en diverses revistes especialitzades.
Inicià la seva tasca literària amb obres per a públic infantil i juvenil: El secret del doctor Gibert (1981), Set gates de vida (premi Lola Anglada 1986), Una troca embolicada (1988) i Els ulls de l’aiguamoll (1993).
La seva primera novel·la per a públic adult, Retrat de Carme en penombra, obtingué el premi Sant Jordi de l’any 1988. Posteriorment publicà Procés a Anna Boixadós (1994), l’edició crítica de les Cròniques d’Espanya (1997), de Pere Miquel Carbonell, Identitat i territori. Escrits geogràfics del Renaixement (1999), la biografia Miquel Batllori (2000), L’exili austriacista (1713-1747) (2002), Pirates, bandolers i bruixes a la Catalunya dels segles XVI i XVII (2004) i ha participat també en diverses obres col·lectives com ara Catalunya durant la guerra de Successió (2006) i Per Bruixa i Metzinera (2007).
El 2008 fou nomenat director del Museu d’Història de Catalunya, càrrec que ocupà fins el setembre de 2014. El 17 d’octubre de 2017 fou elegit vicepresident de l’Assemblea Nacional Catalana i assumí el lideratge de l’entitat quan el seu president Jordi Sánchez fou empresonat el mateix dia.
Al novembre d’aquest any rebé el premi Memorial Francesc Candel.
(Tarragona, 10 maig 1802 – 28 juny 1868)
Arqueòleg i historiador. Fou un dels fundadors del Museu Arqueològic de Tarragona (1843).
En col·laboració amb Andreu de Bofarull i de Brocà escriví Tarragona monumental o sea descripción de todas sus antigüedades y monumentos (1849), el primer treball modern sobre el tema.
Pertanyia a diverses corporacions doctes. Publicà algunes memòries sobre arqueologia, història i numismàtica. Reuní una bona col·lecció de monedes.
(Girona, 1951 – )
Historiador i arxiver. Llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha orientat la seva formació i dedicació professional al patrimoni cultural de caràcter històric.
Director de l’Arxiu Municipal de Girona (1978-89), arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona a partir del 1989 i director de l’Institut Municipal de Història de Barcelona des del 1992; els anys 1987-88 fou director executiu del “Projecte d’Ordenació d’Arxius de la Ciutat de Barcelona”, estudi que ha permès dur a terme l’organització de l’actual sistema municipal d’arxius.
Impulsor i cofundador de l’Associació d’Arxivers de Catalunya -de la qual fou president en 1983-93-, i membre del Comité Director d’Arxius Municipals del Consell Internacional d’Arxius.
És autor i coautor de nombrosos treballs històrics sobre la ciutat de Girona i també sobre arxivística.
(Barcelona, 16 febrer 1892 – 20 juliol 1966)
Historiador, bibliotecari i cardenal. Ordenat el 1913, es doctorà en teologia a Roma i amplià estudis a Friburg (1921-24).
Arxiver del monestir de Montserrat, els seus estudis es dedicaren a la història d’aquest: La impremta de Montserrat. Segles XV i XVI (1919), Bibliografia dels monjos de Montserrat. Segle XVI (1928), L’abat Oliba, fundador de Montserrat (1931), Història de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933), etc.
Nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana el 1936, fou cardenal el 1962.
Fundà “Analecta Montserratensia” (1917) i “Catalonia Monastica” (1926), publicacions de l’abadia de Montserrat.
Dades dels Països Catalans 