(Llorenç del Penedès, Baix Penedès, 1940 – Barcelona, 30 gener 2017)
Historiador. Llicenciat en filosofia i lletres i en psicologia, especialitzat en l’àmbit de la música coral.
És autor de nombrosos estudis i articles, d’una història del cant coral, El cant coral a Catalunya (1891-1979) (1980) i de la biografia Lluís Millet vist per Lluís Millet (1983).
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 – Barcelona, 1956)
Historiador del teatre i periodista. Germà d’Avel·lí. Col·laborà a “La Publicidad” i “El Día Gráfico”.
Hom li deu Tres conferències sobre teatre retrospectiu (1933), i estudis sobre el teatre d’aficionats, sobre les “Passions” i sobre Josep Robrenyo. Escriví també una Història del Liceu.
Fou el pare d’Andreu Avel·lí Artís i Tomàs.
(Barcelona, 1955 – 1958)
Compendi de l’història de l’art de Catalunya. Editat per Aymà SL, sota la direcció científica de Joaquim Folch i Torres i realització tècnica de Frederic-Pau Verrié.
És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la Prehistòria fins al principi del segle XX.
Hi col·laboraren estudiosos destacats en cada etapa i en cada aspecte.
(Juneda, Garrigues, 29 juliol 1874 – les Borges Blanques, Garrigues, 20 juny 1956)
Crític i historiador de la literatura. Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid. Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques.
Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i col·laborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana”.
(Barcelona, 16 juliol 1944 – )
Historiadora de la literatura. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i, com a filòloga, es doctorà amb una tesi sobre l’obra de Mercè Rodoreda.
Ha treballat en el camp de l’ensenyament i ha conreat, sobretot, la crítica i la investigació literària.
És autora de diversos estudis sobre l’obra de Mercè Rodoreda. Ha publicat també Marginats i integrats a la novel·la catalana (1987), premi Crítica Serra d’Or 1988, i ha col·laborat en la Història de la Literatura Catalana.
En castellà, ha escrit El mundo místico de Gabriel García Márquez (1982).
Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació.
(Lloret de Mar, Selva, 1918 – Barcelona, 19 febrer 1981)
Historiador. Arxiver de la Corona d’Aragó d’ençà del 1947, el 1964 s’esdevingué vicerector.
Professor d’arxivística a l’Escola de Bibliotecàries i membre de l’Internacional Council of Archivs i del Comitè Internacional de Terminología Arxivística.
Juntament amb Mercè Costa publicà Privilegis reials concedits a la ciutat de Barcelona (1971).
(Barcelona, 1907 – 1936 i 1952 – )
(AIEC) Publicació erudita. Òrgan de la Secció Històrico-arqueològica de l’IEC, del qual foren publicats vuit volums fins al 1936.
Hi aparegueren treballs de gran importància sobre temes d’arqueologia, art i cultura de les zones de parla catalana.
Si en aquesta primera fase tingué un caràcter erudit, en la segona (1952-53 i següents) no fou sinó un butlletí informatiu.
(Tarragona, 1681 – Barcelona, 1754)
Gramàtic i historiador dominicà. Publicà un Prontuario ortologigráfico trilingüe (1742; ortografia comparativa del llatí, el castellà i el català), una biografia de Fra Tomàs de Vidal i Nin (1744).
També escriví diversos manuscrits, un diccionari català-llatí, el Lumen Domus… (continuació dels annals del convent de Santa Caterina de Barcelona) i unes Noticias pertenecientes a los condados de Cataluña (continuació de l’obra de Francesc Diego).
(Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1847)
Historiador i jurisconsult.
Pertangué a l’Acadèmia de Bones Lletres, on, entre el 1837 i el 1846, llegí diversos treballs sobre qüestions jurídiques, històriques, etc: Bosquejo de la antigua legislación catalana, desde la instalación del Estado independiente hasta el decreto de Nueva Planta, Memoria sobre la civilización y primeras relaciones políticas y comerciales de la antigüedad, etc.
(Barcelona, 1709)
Obra de Narcís Feliu de la Penya. Publicada en tres volums (volum I fins al 1163, volum II fins al 1458, volum III fins al 1709), amb la finalitat d’informar els historiadors estrangers sobre la veritable història del Principat, motiu pel qual fou escrita en castellà.
La part més interessant, veritable testimoni de l’època, és la dedicada als fets contemporanis de l’autor.
En general, l’obra és encara avui de consulta imprescindible per a qualsevol estudi sobre la història de Catalunya, en especial a partir del segle XVI.
Dades dels Països Catalans 