Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Aimeric, Mateu

(Bordils, Gironès, 27 febrer 1715 – Ferrara, Itàlia, 1799)

Filòsof, historiador i humanista. Jesuïta (1733), fou catedràtic de filosofia de la Universitat de Cervera i rector de diversos col·legis del seu orde.

És el representant més destacat de l’escola filosòfica eclèctica cerverina, que proposava una renovació de l’escolàstica. Arran de l’expulsió dels jesuïtes, s’instal·là a Itàlia.

De les seves obres sobresurten: Sistema Antiquonovum jesuiticae philosophia (1747), De vita et mort lingua latinae (1780) i una Historia geográfica y natural de Cataluña (1767).

Aguilar i Serrat, Francesc d’Assís

(Manlleu, Osona, 4 octubre 1826 – Sogorb, Alt Palància, 16 desembre 1899)

Eclesiàstic, escriptor apologètic i historiador. Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la universitat de Barcelona.

Rector del seminari de Còrdova (1876) i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví, en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, una Plants de la llengua catalana (1861).

Abü Bakr al-Turtüsï

(Tortosa, Baix Ebre, 1059 – 1130)

Historiador i poeta. Deixeble d’Ibn Hazm, escriví en àrab un tractat d’educació de prínceps titulat Sirag al-mulük (“Llanterna dels prínceps“).

Ysàs i Solanes, Pere

(Rubí, Vallès Occidental, 1955 – )

Historiador. Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona. S’ha especialitzat en el període de la dictadura franquista i la transició política posterior.

Conjuntament amb Carme Molinero i Ruiz ha publicat els llibres L’oposició antifranquista a Catalunya, 1939-1950 (1981), “Patria, Justicia y Pan”. Nivell de vida i condicions de treball a Catalunya, 1939-1951 (1985), Els industrials catalans durant el franquisme (1991), El règim franquista. Feixisme, modernització i consens (1992), Productores disciplinados y minorías subversivas. Clase obrera y conflictividad laboral en la España franquista (1998), Catalunya durant el franquisme (1999).

Ha combinat càrrecs dins la gestió universitària (degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2000-02) amb les investigacions sobre l’època franquista, participant en congressos, seminaris i col·laborant en obres col·lectives com La transición en el País Vasco. Historia y memoria (1998), El franquismo. Visiones y balances (1999) i Historia política de España, 1939-2000 (2001).

Individualment, ha publicat Disidencia y subversión. La lucha del régimen franquista por la supervivencia, 1960-1975 (2004).

Xiberta i Roqueta, Bartomeu

(Santa Coloma de Farners, Selva, 4 abril 1897 – Terrassa, Vallès Occidental, 26 juliol 1967)

Teòleg i medievalista. Ingressà el 1907 a l’orde dels carmelites calçats. Estudià a Roma (1919-22), i la seva tesi doctoral, Clavis Ecclesiar, tractà d’aspectes eclesiològics. Del 1926 al 1927 fou professor a Roma, d’on l’expulsà el règim feixista. Hi tornà el 1947, fins al 1964. Membre de diverses institucions eclesials, entre elles de la Comissió Teològica preparatòria del concili Vaticà II, fou un dels perits conciliars. Les seves obres tracten d’autors medievals i de cristologia.

Voltes i Bou, Pere

(Reus, Baix Camp, 1 juliol 1926 – Barcelona, 11 març 2009)

Historiador. Establert a Barcelona, s’hi llicencià en història (1948) i en dret (1954), i es llicencià en ciències econòmiques a Madrid. Fou professor de la facultat de lletres de Barcelona, i el 1954 esdevingué sots-director -i el 1959, director- de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.

Centrà les seves investigacions en el període de la guerra de Successió, i publicà El archiduque Carlos de Austria, rey de los catalanes (1953, premi Aedos 1952, amb traducció al català el 1968) i l’estudi Pau Ignasi de Dalmases i el seu temps (1962). Es doctorà en història amb la tesi Barcelona durante el gobierno del archiduque Carlos de Austria, que li dirigí Jaume Vicens i Vives i que publicà el 1963.

Posteriorment ha publicat La banca barcelonesa de 1840 a 1920 (1963), Carlos III y su tiempo (1964), La Guerra de Sucesión en Valencia (1964), etc.

El 1968 fou nomenat catedràtic d’història econòmica de la facultat de ciències econòmiques de Barcelona. Dirigí la publicació “Cuadernos de Historia Económica de Cataluña”.

Vives i Miret, Josep

(Barcelona, 28 juny 1903 – 15 desembre 1966)

Escriptor i historiador. Autodidacte. El 1933 publicà el minuciós Historial del gremi de bastaixos de capçana i macips de ribera de la duana de Barcelona.

Instal·lat a Tarragona en la postguerra, centrà els seus estudis en Tarragona i sobretot en Santes Creus (L’escriptori de Santes Creus, 1959; Els tres palaus reials de Santes Creus, 1960); fou secretari general de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus.

La seva obra fonamental fou publicada pòstumament: Reinard des Fonoll. Escultor i arquitecte anglès renovador de l’art gòtic a Catalunya (1969).

Publicà, en l’aspecte literari, Les cançons del llibre de la pàtria (1936, texts amb música d’Enric Morera) i alguns reculls poètics. Ha deixat diversos estudis inèdits inacabats, i recollí una interessant col·lecció de pintura.

Vilaseca i Anguera, Salvador

(Reus, Baix Camp, 17 abril 1896 – 13 abril 1975)

Prehistoriador i paleontòleg. Estudià medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922. Exercí professionalment la seva carrera i arribà a exercir la direcció de l’Institut Pere Mata de Reus (1939-61).

En altres terrenys, fou secretari de la Institució Catalana d’Història Natural (1920-21), membre de la Societat Internacional d’Antropologia de França (des del 1928) i d’altres institucions.

vilaseca_anguera1

Infatigable investigador, descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona i féu nombroses publicacions, especialment de treballs d’excavació, en butlletins i revistes, així com monografies, com Descobriment d’una cova prehistòrica a Prades (1926), Un enterrament prehistòric a Riudecols (1932), Les coves d’Arbolí (1934), La indústria del sílex a Catalunya, les estacions tallers del Priorat i extensions (1936), El cau d’En Serra (1940), El campo de urnas de Les Obagues del Montsant (1947), Cuevas sepulcrales de Ciurana en la Sierra de Prades (1956) o Metges, cirurgians i apotecaris reusencs dels segles XIII-XVI (1961).

Fou fundador i director fins a la seva mort del Museu Municipal de Reus, que ara porta el seu nom.

Fou el pare de Lluïsa Vilaseca i Borràs.

Vilardaga i Cañellas, Jacint

(Berga, Berguedà, 1856 – 22 desembre 1936)

Jurisconsult i historiador. Fill de Josep Maria Vilardaga i Junquet. Estudià dret i notariat a Barcelona, i des de jove es dedicà als estudis d’història local.

Publicà Historia de Berga (1890) i Efemérides bergadanas (1919), i diverses monografies, com Descripció de Berga i sos encontorns, Col·lecció de cançons populars, etc. És autor també del drama La pubilla del castell i la novel·la El abuelo.

Fundà la revista “La Bergitania” (1905). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i diputat provincial.

Fou el pare de Josep Maria Vilardaga i Pujol.

Vilar, Pierre

(Frontinhan, Llenguadoc, 3 maig 1906 – Donapaleu, França, 7 agost 2003)

Historiador. Catedràtic a la Sorbona des del 1965.

Molt relacionat amb Catalunya (hi residí en 1934-36 i 1945-47), la seva obra més important és la magna tesis doctoral La Catalogne dans l’Espagne moderne (1962), traduïda al català el 1964. El primer volum és una de les síntesis més reeixides de geografia del Principat, com a explicació de l’evolució històrica i econòmica.

En el període 1934-35 publicà treballs sobre la ciutat i el port de Barcelona i l’economia de la regió. És autor, també, d’Histoire de l’Espagne (1952).

Els treballs sobre Catalunya efectuats en el període 1967-72 foren publicats amb el títol Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (1973). Posteriorment ha publicat encara Histoire (1982), Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982) i el llibre de memòries Pensar històricament. Reflexions i records (1995). Ha dirigit una Història de Catalunya (8 volums, 1987-90).