Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Creixell i Iglésias, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1867 – 1951)

Historiador. Ingressà a la Companyia de Jesús, fou ordenat sacerdot i es dedicà a l’ensenyament als col·legis de Veruela i de Barcelona.

Investigà els fets relacionats amb l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya i publicà San Ignació en Barcelona (1907), San Ignacio en Montserrat (1913), San Ignacio en Manresa (1914), San Ignacio de Loyola. Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos (1922), i una obra de síntesi: San Ignacio de Loyola. Ascética y mística (1946).

Coy i Cotonat, Agustí

Deixa un comentari

(Sort, Pallars Sobirà, 18 gener 1859 – Barcelona, 1920)

Publicista i historiador. Sacerdot (1885), fou destinat a Cuba (1895) i a l’hospital militar de Barcelona (1915).

Col·laborà sovint a la premsa barcelonina, especialment a “La Vanguardia”, “El Noticiero Universal”, “Las Noticias” i “El Día Gráfico”.

Publicà obres sobre temes històrics i monografies locals: Sort y comarca Noguera-Pallaresa (1906), Villafranca del Panadés (1909), El vino en Cataluña (1911), La batalla de Lepanto (1911), Historia de la orden militar de San Juan de Jerusalén o de Malta (1913), Agustina Saragossa y Doménech, heroína de los sitios de Zaragoza (1914).

Costumes de Catalunya -segle XIII-

3 Respostes

(Catalunya, segle XIII)

Col·lecció de costums de dret territorial català que aplega els principals costums feudals, integrada en les antigues compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya.

És una obra de caràcter privat i abasta un conjunt de 14 capítols, redactats a la segona meitat del segle XIII en llatí i traduïda al català.

Corts i Huguet, Josep

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 5 abril 1667 – 1747)

Historiador i polític. Partidari de Felip V de Borbó, el 1705 fou empresonat i condemnat a 10 anys d’exili.

Després del triomf borbònic fou nomenat regidor perpetu de Cervera i secretari de la Universitat que s’hi fundà.

És autor d’Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera (1723-40), obra que ha restat inèdita i que constitueix una apologia del filipisme.

Cortils i Vieta, Josep

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 7 febrer 1839 – 6 octubre 1898)

Publicista i historiador.

És autor de nombroses obres d’història local de Blanes, entre les quals cal esmentar Etnologia de Blanes (1886), Ressenya històrica de la vila de Blanes (1882) i Història de Blanes des del segle XIV fins als nostres dies.

Coroleu i Inglada, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 16 agost 1839 – 28 maig 1895)

Historiador i polític. Estudià la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Es dedicà a l’estudi de les institucions catalanes medievals i s’especialitzà en història del dret medieval.

Preocupat sobretot per l’estudi de les antigues llibertats de Catalunya, la seva obra Las Cortes Catalanas (1876), escrita en col·laboració amb J. Pella i Forgas, inicià el renaixement dels estudis històrics a Catalunya.

Aquesta obra fou la primera de la seva copiosa producció, en la qual es distingeixen: Los Fueros de Cataluña, descripción comentada de la Constitución del Principado de Cataluña (1878), també en col·laboració amb Pella i Forgas, la reimpressió de les cròniques de Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós (1885-86) i la publicació dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya (1889).

Fou un dels intel·lectuals fundadors del regionalisme català; com a tal, figurà en el Centre Català des de la fundació i participà en les Bases de Manresa (1892). Presidí l’Ateneu Barcelonès (1888) i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

També publicà Claris i son temps (1878), Cartas a un obrero (1885), Barcelona y sus alrededores (1887) i Memorias de un menestral de Barcelona, 1792-1864 (1880).

Corminas i Güell, Joan

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, 1800 – Burgos, Castella, 1854)

Historiador. Canonge de Tarragona i de Burgos.

Autor del Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes (1849), que completà el diccionari de Fèlix Torres i Amat, publicat el 1836.

Contemporani, El

3 Respostes

(Barcelona, 1993 – )

Revista d’història. Pertany al grup editorial Afers i coeditada amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Dirigida per Rafael Aracil i Josep Termes, i Agustí Colomines com a cap de redacció.

La revista dedica atenció fonamental a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i al pensament.

Té una periodicitat quadrimestral.

Congressos d’Història de la Corona d’Aragó

3 Respostes

(Països Catalans, 1908 – )

Reunions celebrades amb la finalitat d’estudiar la història de la corona catalano-aragonesa.

El Primer congrés, celebrat a Barcelona (juny 1908), tractà del regnat de Jaume I el Conqueridor.

El Segon (Osca, abril 1920) s’ocupà d’història i arqueologia del segle XII.

El Tercer (València, juliol 1923), del període 1276-1412.

El Quart (Mallorca, setembre-octubre 1955), dels regnats de Ferran I d’Antequera i Alfons IV el Magnànim.

El Cinquè (Saragossa, octubre 1952; celebrat abans que el quart), de Ferran II el Catòlic.

El Sisè (Sardenya, desembre 1957), de les relacions a la Mediterrània als segles XII-XVI.

El Setè (Barcelona, octubre 1962), d’Alfons I el Cast i el cronista Jerónimo Zurita.

El Vuitè (València, octubre 1967), de les institucions socials i econòmiques de la corona.

El Novè (Nàpols, abril 1973), de l’expansió mediterrània del 1416 al 1516.

El Desè (Saragossa, 1978), dedicat a la història social i política del regnat de Jaume I.

L’Onzè (Palerm, 25-30 abril 1982), sobre el tema de la societat al període de les vespres sicilianes (segle XIII).

I el Dotzè (Montpeller, 1985), sobre les relacions comercials entre la corona i el Llenguadoc, de 1204 a 1349.

Comes, Pere Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 1562 – 1621)

Historiador. Fou escrivent del Racional, càrrec que li va permetre de tenir accés a la documentació municipal, que utilitzà clandestinament per escriure el Llibre d’algunes coses assenyalades succeïdes a Barcelona i en altres parts, crònica històrica en què transcriu la famosa monografia anònima Història de Joan Fiveller.

El Llibre, publicat el 1878, comprèn cronològicament des del regnat d’Alfons el Magnànim fins al 1583, any en què el Consell Municipal s’assabentà de l’activitat de Comes i el processà.

Després del 1583 continuà la carrera eclesiàstica i fou canonge de la col·legiata de Santa Anna, on escriví diverses obres, entre les quals destaca Instituciones seu lucernae, manuscrit encara inèdit.