Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Garcia i Garcia, Honori

2 Respostes

(la Vall d’Uixó, Plana Baixa, 23 febrer 1896 – 9 octubre 1953)

Historiador. Llicenciat en dret a Saragossa (1917), fou notari a Vic (1935), on fundà el Patronat d’Estudis Osonencs.

És va especialitzar en l’estudi del dret i la història de les comarques septentrionals del País Valencià, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval.

Cal destacar-ne: Orígenes del ducado de Segorbe (1933), San Vicente Ferrer en Vich (1953) i els treballs sobre furs valencians i la codificació legislativa de Jaume I el Conqueridor.

Galadies i de Mas, Manuel

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, 1807 – Vic, Osona, 1884)

Advocat i historiador. Col·labora al Diccionario geográfico universal de Bergnes de les Cases.

Destacà també pels seus treballs de numismàtica.

Franch, Joan

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)

Funcionari del Consell municipal de Barcelona. Fou un dels redactors del Manual de novells ardits o Dietari de l’antic Consell barceloní.

Francesc -varis bio-

3 Respostes

Francesc  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.

Francesc  (Grècia, segle XIV)  Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.

Francesc  (Barcelona, segle XV)  Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.

Francesc, Miquel  (Catalunya, segle XVIII)  Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).

Fornells -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Fornells  (Catalunya, segle XVI – Montserrat, Bages, 1608)  Músic i monjo benedictí de Montserrat.

Joan de Fornells  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XIV)  Eclesiàstic. Fou arquebisbe de Sàsser. Col·laborà al domini català a l’illa de Sardenya. Apareix a les Cobles de la divisió del regne de Mallorques (1398), d’Anselm Turmeda.

Josep Fornells  (Mataró, Maresme, 1838 – 1902)  Historiador. Deixà escrites diverses obres d’història local.

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Esteve i Gálvez, Francesc

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.

Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).

Escofet i de Roger, Francesc d’

Deixa un comentari

(Barcelona, 1729 – 1791)

Eclesiàstic i historiador. Ingressà a l’orde benedictí i fou abat de Sant Pau del Camp (1785-91).

Membre (1762-91) de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, hi presentà treballs d’història eclesiàstica catalana i, des del 1785, la presidí.

Dalmau i de Baquer, Lluís

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, segle XIX – Barcelona, 1873)

Notari i historiador. Exercí a la seva ciutat natal.

És autor d’una Història de la República d’Andorra, publicada el 1849.

Crònica de Jaume I *

Deixa un comentari

Veure> Llibre dels Feits (primera de les quatre grans cròniques catalanes, 1244-74).