(Boujan-sur-Libron, França, 21 març 1848 – Beauvais, França, 28 febrer 1915)
Eclesiàstic i historiador occità. Bisbe de Beauvais (1899-1915). S’especialitza en estudis sobre els albigesos i d’altres temes llenguadocians i relacionats amb Catalunya.
Obres principals: L’inquisition au Roussillon (1892), La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia (1886), Les assignations de livres aux religieux du convent des frères prêcheurs de Barcelona (XIII-XIV siècles) (1893).
(Rosselló, segle XIV – Catalunya, 1384)
Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya.
Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d’haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d’un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d’aquest tipus de prosa, el qual no acabà.
Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni Genebreda, que tampoc no acabà l’obra.
(Viver, Alt Palància, 1562 – València, 23 maig 1615)
Historiador, teòleg i eclesiàstic. Professà en l’orde dels dominics (1578) i passà al convent de Santa Caterina de Barcelona com a lector de teologia. El 1602 tornà a València, on fou nomenat prior (1603) del convent de Sant Onofre.
L’any 1614 Felip III el designà cronista de la corona catalano-aragonesa. És autor de la Historia de la provincia de Aragón de la orden de los predicadores (1599), de la Historia de los victoriosísimos antiguos condes de Barcelona (1603) i d’uns Anales del reino de Valencia (1613), la seva obra més important, de la qual només fou publicat el primer volum, que arriba fins al regnat de Jaume I.
També escriví les biografies de sant Vicent Ferrer i de sant Ramon de Penyafort.
Historiador caputxí mallorquí, més conegut pel seu nom de religió, Gaietà de Mallorca (1707-67).
(Palma de Mallorca, 1716 – Itàlia, 1799)
Historiador. Usà el pseudònim de Pròsper Martí. Pertanyia a la Companyia de Jesús.
És autor de les Memòries històriques i geogràfiques d’Eivissa i Formentera.
Desterrat a Itàlia amb el seu orde, hi continuà escrivint. En aquesta segona etapa de la seva vida publicà en italià Storia natural dell’isola d’Ibiza.
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 24 març 1727 – el Puig de Santa Maria, Horta, 22 gener 1799)
Historiador. Frare mercenari. Fou arxiver del monestir del Puig i historiador infatigable del seu orde.
Els seus manuscrits formen quaranta volums. La majoria són estudis històrics referents a la Mercè.
(Prada, Conflent, 1830 – Bordeus, França, 1881)
Historiador. Fou president del sindicat del canal de Boera.
Publicà diversos estudis sobre Pietro Orseolo, Jacint Rigau, les relacions de França i la corona catalano-aragonesa, i sobretot l’extensa monografia Histoire de la ville de Prades en Conflent, des communes du canton et de l’abbaye royale de Saint-Michel-de-Cuxa (1878).
(València, 1610 – 1611)
Història general de Gaspar Joan Escolano. Publicada en dos volums, formats cadascun per dos llibres o dècades amb el títol de Década primera i Década segunda.
Comprèn, seguint un sistema d’exposició paral·lel a l’utilitzat per Rafael Martí de Viciana, una història general fins a Pere II el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebel·lió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió.
Té en compte les obres historiogràfiques precedents -en especial Pere Antoni Beuter– i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica. Una tercera part prevista restà inèdita.
Constitueix encara avui una font imprescindible per a qualsevol estudi de la societat valenciana del segle XVI. Fou reeditada, anotada i continuada fins el 1868 per Joan Baptista Perales (1878-80).
(Onda, Plana Baixa, segle XII – País Valencià, 1223)
Historiador àrab.
(Àfrica, 958 – 1030)
Escriptor àrab. Cronista i panegirista dels amírides i, posteriorment, de diverses taifes (València, Xàtiva, Tortosa, Dénia, etc), descriví algunes campanyes d’Almansor (Cervera) i d’Abd al-Malik al-Muzaffar.
La seva obra constitueix una font documental important per a conèixer la història d’al-Andalus i de les relacions amb els regnes cristians (un capítol és dedicat al matrimoni de Sança de Castella amb Berenguer Ramon I de Barcelona).
Dades dels Països Catalans 