(Spezia, Ligúria, Itàlia, vers 1400 – Nàpols, Itàlia, 1457)
(o Fazio) Historiador i humanista. Ambaixador de Gènova prop d’Alfons IV el Magnànim (1444), fou secretari d’aquest i historiador reial.
És autor de De rebus gestis ab Aphonso I (acabat el 1455, imprès a Lió el 1560), en dos volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae.
Hom l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs.
(Perpinyà, 1951 – )
Revista trimestral. Publicà articles d’història i arqueologia, textos, necrologies d’historiadors i erudits, i comentaris bibliogràfics sempre relacionats amb temes catalans i més específicament de la Catalunya del Nord.
Entre altres, en foren col·laboradors Ramon d’Abadal, Pere Ponsich, M. Durliat i Maties Delcor.
(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)
Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.
En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).
Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).
(València, gener 1560 – 20 febrer 1619)
Historiador i eclesiàstic. Es doctorà en teologia a la Universitat de València. Fou rector de la parròquia de Sant Esteve (1597) i predicador de la ciutat de València (1606).
Escriví Las Décadas de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-11), conreà també la poesia, i publicà dos tractats teològics i una compilació dels decrets sinodals de València des del 1548.
Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns.
(l’Alguer, 1889 – Sàsser, Itàlia, 1961)
Historiador. S’especialitzà en història de les institucions jurídiques de Sardenya; publicà Tribunali ecclesiastici in Sardegna (1929) i Testi e documenti per la storia del diritto agrario in Sardegna (1938).
Ordenà i catalogà l’arxiu municipal de l’Alguer i bona part de l’arxiu catedralici. Des del 1935 fou catedràtic d’història del dret italià a la universitat de Sàsser.
Participà en el V Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (a Saragossa el 1952) amb Storia della Sardegna durante il regno di Ferdinando II il Cattolico, i en el VI Congrés (a Sardenya el 1957).
(Inca, Mallorca, 11 desembre 1917 – 17 gener 1998)
Prehistoriador. Ha treballat a Mallorca, sobretot a la rodalia de Sóller.
Ha publicat treballs sobre les ceràmiques incises, els problemes del ritu dels enterraments amb calç i les construccions talaiòtiques.
(València ?, 1500 – Portaceli, Camp de Túria, 1565)
Historiador cartoixà. D’una família de mercaders rics, era oncle de Lluís Bertran. Ingressà a Portaceli el 1516, d’on fou elegit prior el 1530.
És autor, entre altres obres, d’un catàleg dels priors, frares i donats de Portaceli, perdut, d’un Liber benefactorum cartusiae Portae Coeli (editat el 1897) i De rebus monasterii Portae Coeli, utilitzat per Roc Chabàs (1899) i avui perdut.
(Palma de Mallorca, 15 octubre 1934 – 10 abril 2016)
Historiador i polític. Estudià filosofia i lletres a l’Estudi General Lul·lià de Palma, s’especialitzà en història per la Universitat de València i es doctorà a la Universitat de Barcelona.
Fou professor a diversos centres d’ensenyament de Palma. Des del 1973 fou professor de la Universitat de les Illes Balears i des del 1984 catedràtic d’història.
Com a polític ha exercit diversos càrrecs a l’ajuntament de Palma, diputat a corts (1977 i 1979) i al govern de les Illes Balears, primer pel Partit Liberal i després per la Unió de Centre Democràtic.
El 1993 s’incorporà a la Unió Mallorquina, d’on fou elegit membre del consell polític (2000). Membre de l’Acadèmia de Doctors de Barcelona i del Centre Europeu de Relacions Públiques.
A més d’articles en revistes científiques ha publicat, entre d’altres, Repercusiones de la Revolución de 1868 en Mallorca (1980), Política autonòmica de la Segona República (1981) i 1936 en Mallorca (1982). El 1988 rebé l’orde del mèrit constitucional.
(Burjassot, Horta, 16 juny 1914 – València, 9 gener 1955)
Historiador i llicenciat en dret. Membre de l’Arxiu de la Corona d’Aragó des del 1942, exercí diversos càrrecs a València (a l’Escola d’Estudis Medievals, a l’Institut d’Estudis Històrics, etc).
Obres principals: La concordia de Alcañiz (1947) i El compromiso de Caspe (1948).
(Prats de Molló, Vallespir, 1871 – Perpinyà, 1950)
Conseller a la cort d’apel·lació de Montpeller.
Autor d’una tesi intitulada Recherches sur l’histoire des corps d’arts et métiers en Roussillon sous l’Ancien Régime (1898), fonamental per a qualsevol estudi d’economia sobre aquesta qüestió.
Dades dels Països Catalans 