(Rosselló ?, 1780 – Molina de Aragón, Aragó, 26 agost 1825)
Aventurer. Entrà a la península ibèrica amb els exèrcits de Napoleó, serví d’espia a favor dels revoltats i romangué a Barcelona acabada la guerra del Francès.
El 1821 organitzà un complot republicà en aquesta ciutat; descobert, fou condemnat a mort; amnistiat, però, a última hora, es convertí en capitost absolutista.
Actuà a Catalunya occidental i a Aragó (conquerí i retingué el castell de Montsó).
Morí afusellat pel comte d’Espanya.
(Catalunya, segle XVIII)
Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades per Felip V de Borbó.
Fou comandant d’un dels dos batallons de voluntaris catalans organitzats per Francesc Bernic. Tingué una actuació destacada.
(Capçanes, Priorat, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Germà de Pere Joan. Actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot i Font i, un cop abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d’Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques.
Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança (1718) lluità contra les tropes de Felip V de Borbó al costat dels francesos, en estreta col·laboració amb el seu germà.
Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barceló hagué d’abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l’emperador.
(Capçanes, Priorat, segle XVII – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan Barceló i Anguera.
Era carboner d’ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s’uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot i Font al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità.
Participà a la guerra de Successió. Morí en combat.
(Castellfollit de Riubregós, Anoia, 1790 – segle XIX)
Guerriller reialista, anomenat Romanillos.
Ollaire d’ofici, durant el trienni constitucional (1820-23), actuà per terres de la Segarra, la Noguera i Anoia. Participà en l’assalt de la Seu d’Urgell (agost 1822), en la defensa de Castellfollit de Riubregós i fou derrotat en la defensa de Balaguer.
Acusat d’indisciplina, fou empresonat fins que l’alliberaren els francesos.
(Garrigues, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Guerriller carlí, anomenat Ramonet. Participà a l’aixecament de 1833.
Amb base a Maials dominà part de la seva comarca, del Segrià i de l’Urgell. Obtingué diversos èxits el 1836, any que entrà a Arbeca i a les Borges Blanques, encara que sense mantenir-s’hi. Quan els liberals passaren a la contraofensiva, hagué d’evacuar Maials.
A la tardor del mateix any, quan Maroto fugí a França, part de les tropes del famós general restaren al país i s’incorporaren a la partida d’Arbonès. Se sentí aleshores prou fort per a atacar la rodalia de Lleida.
Pel desembre de 1836 caigué presoner, però fugí quasi de seguida. Encara agrupà la seva gent i prosseguí la guerra.
Per la primavera de 1838 operava a la ratlla d’Aragó, i fou un dels darrers a deposar les armes.
(Catalunya, segle XIX)
Guerriller carlí de la primera guerra carlina. Era conegut pel sobrenom de Lo Traginer.
Reuní un contingent de 3.000 homes i 30 cavalls, al front del qual féu una entrada a Arbeca el 1836. Poc després aconseguia també d’entrar a les Borges Blanques.
(Pira, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, 1728)
“Janet de Pira” Guerriller. Prengué les armes durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, lluitant contra Felip V de Borbó, atret per la promesa francesa de restituir al Principat les llibertats derogades poc abans.
Nom amb el qual és coneguda popularment l’heroïna catalana Agustina Saragossa i Domènec (1786-1857).
(Flix, Ribera d’Ebre, 1826 – Clichy, França, 11 novembre 1887)
“el Capellà de Flix” Sacerdot i guerriller. Fou cap d’una guerrilla durant la tercera guerra carlina (1872-76).
Amb el grau de coronel participà a la campanya de Navarra (1876) i s’exilià a França, on exercí de sacerdot al cementiri de Clichy.
Manà afusellar gran nombre de liberals a la Tercera Guerra Carlina.
Dades dels Països Catalans 