(País Valencià, segle XVII – 1741)
Militar. Fill de Carles Caro-Maça de Liçana i Roís. Baró de Moixent i Novelda, clavari i comanador major de l’orde de Montesa, coronel del regiment de dragons de Cartagena, que ell havia format el 1719.
Filipista, intervingué en la guerra de Successió, al Principat i al País Valencià, i fou també coronel de regiment de Tarragona. El 1739 fou nomenat marquès de la Romana.
(Castella, segle XVII – segle XVIII)
Militar filipista. Durant la Guerra de Successió participà com a coronel a les ordres del marquès d’Asfeld en l’incendi de Xàtiva (1707) i en la presa de Bocairent i d’Alcoi, on fou fet presoner per les tropes austriacistes i empresonat al castell d’Alacant (1707).
Acabada la guerra, fou corregidor-governador d’Alacant (1715) i, posteriorment, capità general interí de Mallorca (1722-25).
Possiblement fou ell mateix -o bé un germà seu- el qui substituí José de Armendáriz com a governador militar de Tarragona el 1714.
(Castella, segle XVII – València, 1716)
Militar. Segon marquès de Villadarias.
Durant la guerra de Successió dirigí l’exèrcit filipista a Andalusia i a la campanya d’Aragó (1710), però, derrotat a la batalla d’Almenar (1710), fou destituït per Felip V de Borbó.
Fou capità general de València (1714-16).
Poble, al límit nord-est del terme. S’originà per la parcel·lació d’una antiga possessió (segle XVIII).
Prop seu tingué lloc, a la fi de la guerra de Successió, una batalla (1715) entre les tropes filipistes desembarcades a cala Llonga i les de l’illa.
L’església de Sant Miquel, neoromànica, que substitueix la construïda al segle XIX, fou feta segons pla d’Antoni M. Alcover; fou erigida vicaria in capite el 1933.
(País Valencià, segle XVIII)
Nom dels seguidors del rei-arxiduc Carles III de Catalunya, durant la Guerra de Successió.
(Lançon, Provença, 1675 – Vilafranca de Conflent, Conflent, 1735)
Militar. Durant la guerra de Successió lluità amb l’exèrcit d’Adrien de Noailles als setges de Puigcerdà (1707), Figueres (1709) i Girona (1710).
El 1712 establí un hospital militar a Vilafranca de Conflent i s’ocupà de fer restaurar les fortificacions de Montlluís.
Fou el pare de l’escriptor i advocat Pere Fermí de Lacroix.
(França, vers 1665 – 1743)
(Claude-François Bidal) Mariscal francès. En la guerra de Successió, participà en l’ocupació de València i en la de Barcelona.
Dirigí (1715) les operacions que permeteren eliminar el darrer reducte de resistència a Mallorca.
(Almansa, Castella, 25 abril 1707)
Acció de la Guerra de Successió que tingué lloc al port d’Almansa (entre la Manxa i el País Valencià), entre les tropes de Felip V de Borbó, comandades per duc de Berwick, i les aliades del rei-arxiduc Carles III de Catalunya.
La victòria dels filipistes decidí la sort del País Valencià (València es rendí el 8 de maig), que veié com s’abolien les seves constitucions i s’hi implantava el decret de Nova Planta (1707), i de retop tingué conseqüències funestes per a tots els Països Catalans, que set anys després serien sotmesos.
(Catalunya, 1700 – 1715)
Sinònim d’austriacistes, per oposició a filipistes.
Eren els partidaris de Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió.
El nom sorgeix per haver-se iniciat el moviment antiborbònic a la plana de Vic.
(Brussel·les, Bèlgica, 9 gener 1665 – Barcelona, 19 gener 1744)
Enginyer militar i marquès de Verboom.
Participà en la guerra de Successió a les ordres de Felip V, i destacà en el setge de Barcelona.
En aquesta ciutat planificà i dirigí la construcció de la Ciutadella, en motiu de la qual hagué de destruir gran part del barri de la Ribera.
Fou governador de Barcelona el 1718.
Dades dels Països Catalans 