Arxiu d'etiquetes: Girona (nascuts a)

Farró i Fonalleras, Dolors

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)

Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.

Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.

Ezra ben Selomó

3 Respostes

(Girona, 1160 – 1238)

Figura central del cercle cabalístic de Girona. Continuador i divulgador de les doctrines esotèriques elaborades a Provença.

És autor de comentaris a les Hagador talmúdiques, d’un famós comentari al Càntic dels càntics i de dues cartes sobre doctrina cabalística.

Eiximenis, Francesc

24 Respostes

(Girona, 1330 – Perpinyà, 23 abril 1409)

Escriptor. Religiós franciscà, es va ordenar de sots-diaca a Barcelona (1352).

Freqüentà diversos convents i universitats estrangeres (París, Colònia, Roma i Oxford) i va exercir la docència a Tolosa de Llenguadoc.

Des de Barcelona, i sobretot des de València, on va ésser enviat el 1383 i on tingué un paper important a la cort i a l’administració, va aconseguir un gran prestigi entre la jerarquia eclesiàstica i exercí una notable influència en la societat.

Els seus llibres, d’estil vivaç i no gens especulatiu, enriquits amb una gran profusió de diàlegs i anècdotes, van ésser traduïts a moltes llengües; se’n destaquen Lo Crestià, monumental projecte de catecisme o extens tractat enciclopèdic, en quatre volums, iniciat el 1381 dins una estructura fidelment escolàstica, si bé oferint una visió realista i pintoresca de la societat contemporània; el Llibre dels àngels (1392), el Llibre de les dones (1396), i altres tractats en llatí, com el Pastorale i la Vida de Jesucrist (v1397).

El 1408, cridat per Benet XIII al concili de Perpinyà, hi va ésser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna.

Eimeric, Nicolau

7 Respostes

(Girona, 1320 – 4 gener 1399)

Escripturista, biògraf i canonista. Teòleg dominicà, fou vicari general de l’orde (1382), inquisidor general de la Corona Catalano-aragonesa (1356), nomenat per Innocent VI i jutge de causes herètiques per Gregori XI.

Home enèrgic i intransigent, la seva oposició als lul·listes li portà l’enemistat de Pere III el Cerimoniós. Després d’escriure un diàleg contra els lul·listes (1390) fou desterrat tres anys per Joan I el Caçador.

Durant el cisma d’Occident, fou partidari dels papes d’Avinyó i teòleg oficial de Climent VII i Benet XIII.

Escriví el Directorium inquisitorum (1376), en què denunciava les obres de Ramon Llull per herètiques.

Delàs i Silvestre, Francesc d’Assís de

1 Resposta

(Girona, 1747 – 1818)

Il·lustrat. El 1774 fou nomenat cavaller.

Creà una colònia agrícola (Vilagaià, Bages) en uns terrenys seus; hi reuní més de vint-i-cinc colons, que reberen casa i terres, on iniciaren el conreu de vinyes i oliveres.

Regidor perpetú de Girona, fou creat noble i baró de Vilagaià el 1796.

Nomenat vicepresident de la Junta de Comerç durant l’ocupació francesa.

Costa i Horts, Narcís

Deixa un comentari

(Girona, 15 setembre 1907 – 31 octubre 1990)

Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l’Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys.

També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D’entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.

Corredor i Pomes, Josep Maria

1 Resposta

(Girona, 3 juny 1912 – Perpinyà, 29 setembre 1981)

Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939.

La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960).

Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).

Corominas, Benet

Deixa un comentari

(Girona, 1832 – Àvila, Castella, 1877)

Polígraf. Dominicà, fou professor de dret canònic a la Universidad de Santo Tomás de Manila, de la qual fou rector i canceller el 1874. Fou vicari provincial dels dominicans de Manila (1875). Emmalaltí i tornà a Àvila.

Publicà el tractat de dret canònic Jacobi Devoti Episcopi olim Anamiensis… Institutionum Canonicorum Libri IV (Manila, 1871) i Las campanas (Manila, 1863), recull d’articles publicats en els periòdics “Católico Filipino” i “El Oriente”, de Manila.

Comadira i Moragriega, Narcís

2 Respostes

(Girona, 22 gener 1942 – )

Escriptor i pintor. La seva poesia, irònica i molt elaborada, conté moltes referències literàries i és influïda per Josep Carner i el noucentisme, per J.V. Foix i per Joan Ferraté.

Com a poeta ha publicat La llibertat i el terror; Poesia 1970-1980 (1981), recull de llibres anteriors, Enigma (1985, premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya), En quarentena (1990) i Usdefruit (1995).

També ha escrit teatre: La vida perdurable (1991), L’hora dels adéus (1995) i El dia dels morts (1997); els assaigs sobre la seva ciutat natal Guia de l’arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978), Girona (1990) i Girona, matèria i memòria (1992, revisat el 1998).

Com a pintor es caracteritza per composicions on mescla, amb colors vius i brillants, elements arquitectònics i paisatge.

Colomer i Pous, Eusebi

Deixa un comentari

(Girona, 14 abril 1923 – Barcelona, 27 novembre 1997)

Filòsof jesuïta. El 1957 es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Colònia amb la tesi Nikolaus von Kues and Raimund Llull (1961).

Fou membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i catedràtic d’història de la filosofia a la Facultat de Teologia de Barcelona.

Ha publicat: Pierre Teilhard de Chardin, un evolucionisme cristià? (1961), Heidegger: pensament i poesia en l’absència de Déu (1964), El pensament de Teilhard de Chardin (1967) i Església en diàleg (1967).