(Girona, segle XVI – segle XVII)
Jurista. Autor d’un Compendio de la práctica criminal (Milà, 1622).
Traduí a l’italià El rosario de Nuestra Señora (Nàpols, 1611), de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería (Milà, 1619), de Ludovico Melzo.
(Girona, 23 novembre 1850 – Barcelona, 9 gener 1919)
Psiquiatre. Llicenciat a la Universitat de Barcelona i deixeble de Giné i Partagàs.
Fins al 1895 dirigí el psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Participà en la construcció de l’Institut Pere Mata (Reus), del qual fou director juntament amb Rodríguez Méndez, i col·laborà en la creació de la Societat de Psiquiatria i Neorologia de Barcelona, de la qual fou el primer president (1911).
Va escriure Tratado de dermatosis nerviosas i Tratado de neuropatología y psiquiatría generales, entre d’altres obres.
(Girona, 1737 – Sonora, Mèxic, 6 setembre 1781)
Missioner franciscà. El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona.
Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica.
Acompanyà el militar J.B. Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia (1776), de la qual escriví un Diario; féu també un mapa de la regió explorada.
(Girona, 26 juny 1959 – )
Narrador. Estudià filologia catalana a la Universitat de Girona.
Ha escrit teatre, novel·la i narracions i també crítica literària. Hom el considerà un dels escriptors joves de més talent de la literatura catalana. Ha guanyat diversos premis.
La seva narrativa és d’una gran precisió estilística i amarada d’un profund sentit de l’humor.
(Girona, 10 agost 1927 – 9 novembre 2020)
Escultor. Estudià a les escoles de belles arts d’Olot i de Barcelona.
Evolucionà des de l’estil figuratiu de les seves primeres escultures (Crist jacent de la catedral de Girona, 1958) cap a composicions més abstractes, molt lliures i personals (Blocs de ciment, 1968; Mòmies, 1973).
Ha treballat en l’execució de vidrieres per a edificis diversos (Vila-roja, 1966; església de Campredó, 1984), en un intent d’integració de les arts de la qual és partidari. També ha tractat la ceràmica i ha conreat la pintura.
Pertanyia a la Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1985).
(Girona, 15 juliol 1829 – Madrid, 28 desembre 1881)
Escultor. Féu els seus estudis a Barcelona i a l’Academia de San Fernando de Madrid, on li va ésser concedida una pensió per anar a Roma.
Les seves obres van ésser premiades diverses vegades en exposicions nacionals.
És autor, entre altres obres, del monument a Calderón de la Barca (Madrid) i de nombrosos retrats.
(Girona, 26 juliol 1935 – 17 febrer 2006)
Polític i assagista. S’ha destacat en les seves campanyes i accions per la defensa dels drets nacionals de Catalunya.
Ha publicat, entre altres treballs, La persecució política de la llengua catalana (1985) i, en col·laboració amb F. Cruañas, Els drets lingüístics dels catalans.
A partir del 1977 ha estat repetides vegades senador per Girona en les llistes del Partit dels Socialistes de Catalunya i també diputat al Parlament de Catalunya per ERC.
(Girona, 1933 – Barcelona, 8 gener 2022)
Escriptor i psicòleg. És autor dels assaigs Ensayos psicoeconómicos, Promoción directiva (1964), Subscrivim el Tractat de Roma (1967), La Dirección Comercial a su alcance, Caminos psicológicos que conducen al progreso i Panorama de la psicología actual (1969).
(Girona, 13 març 1835 – Barcelona, 7 març 1916)
Guitarrista i compositor. Amplià la seva formació musical a Barcelona amb Josep Brocà.
El 1885 anà a París, on triomfà com a concertista.
És autor d’obres per a guitarra.
(Girona, 1851 – 1901)
Jurisconsult i poeta. Membre fundador i president de l’Associació Literària de Girona (1872-1901), va dedicar-se a escriure a diverses revistes de Girona i de Barcelona.
Afiliat al partit conservador, presidí la diputació de Girona en 1884-90.
Col·laborà a la premsa catalana. Publicà diverses obres com el romanç històric Lo siti de Girona, el quadre de costums en vers L’hereu (1875), el recull Poesies catalanes (1875) i el poema La derrota de Bellefonds.
Dades dels Països Catalans 