Arxiu d'etiquetes: Girona (cult)

Gaseta de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1787 – 31 desembre 1812)

Publicació bisetmanal. Publicat amb diferents títols i llengües.

Amb el títol de “Gazeta de Gerona”, fou publicat en castellà del 1787 al 1800, i amb el de “Gaseta del Corregiment de Gerona” es publicava en català el 1810.

Amb el títol de “Gazette de Gironne”, fou publicat per l’exèrcit napoleònic en francès i català primer i, més tard, en francès i castellà. Sortí del 2 de gener al 31 de desembre de 1812 i se n’editaren 105 números. És remarcable per les cròniques oficials de guerra.

Diari de Girona

1 Resposta

(Girona, 1888–1936 / 1986 – )

Diari. Fundat amb el títol de “Diario de Gerona de Avisos y Noticias”, fins a l’1 de gener de 1932 no arribà a catalanitzar-se plenament, títol inclòs, bé que abans ja hi sovintejaven les col·laboracions en català.

Fou una publicació amb gran prestigi i influència a Girona. Políticament simpatitzà amb la Lliga i sortí fins a l’esclat de la guerra civil.

El 1986, amb la desaparició de “Los Sitios”, la capçalera tornà a presidir un periòdic escrit en castellà, que fou catalanitzat una altra vegada el 1991.

Enllaç web: Diari de Girona

Cypsela

Deixa un comentari

(Girona, 1976 – )

Revista de prehistòria i arqueologia. Editada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, pertanyent al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Pren el seu nom de la ciutat de Cípsela, esmentada en el periple d’Aviè.

S’hi ha publicat principalment treballs sobre Catalunya.

Enllaç web:  Cypsela

Costums de Girona

2 Respostes

(Girona, segle XIV – segle XIX)

Compilació de redaccions medievals de dret local. La fixació per escrit del dret es prolongà durant tota la baixa edat mitjana amb l’obra de recopilació de diversos juristes privats.

L’any 1430, Tomàs Mieres, recopilà les col·leccions anteriors i recollí el costum de tot l’antic bisbat de Girona, tot formant un text més ampli, que revisà l’any 1439. Aquest text, escrit en llatí, rebé el nom o títol de Consuetudines Dioecisis Gerundensis.

Una part important del text fa referència al dret de vassallatge i condició jurídica dels pagesos, la qual fou modificada per la sentència de Guadalupe del 1486, que posà fi a les sublevacions dels remences. Aquesta sentència i les tres pragmàtiques del 1488 que la complementen foren compreses a les Constitucions de Catalunya i aplicades a tot l’àmbit català.

Després de l’abolició dels que hom anomena mals usos, el dret de Girona conservà encara en vigor algunes disposicions pròpies sobre successions, emfiteusis, servituds i règim econòmic matrimonial, que van ser declarades subsistents per la Compilació de dret civil especial de Catalunya del 1960, article 2.

Correo de Gerona

Deixa un comentari

(Girona, 5 febrer 1795 – 3 agost 1795)

Periòdic bisetmanal publicat en castellà amb un total de 52 números.

En plena Guerra Gran -Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit-, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra.

El seu director i editor, un il·lustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña, des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya (adduïa Francesc Comte com a autoritat) i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb la Crónica universal de Cataluña de Jeroni Pujades.

Uns altres articles versaven sobre problemes morals, lingüístics (contra els gal·licismes), filosòfics i polítics.

Deixà de publicar-se a conseqüència de la pau de Basilea signada el 22 de juliol de 1795.

Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona

1 Resposta

(Girona, 1984 – )

(CEHS)  Centre d’estudis. Dedicat a l’organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica.

El nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc els divendres al cafè Can Panella.

Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació “Quaderns del Cercle“, que arribà al dotze número el 1996.

Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona.

Centre Bonastruc Ça Porta

Deixa un comentari

(Girona, 1992 – )

Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.

A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.

S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.

Centre Arqueològic i Museístic de Pedret

1 Resposta

(Girona, 1994 – )

Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret.

Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d’actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.

Cartoral de Carlemany

Deixa un comentari

(Girona, segle XIII)

Cartulari de la catedral de Girona. El nom li fou donat al segle XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany. Actualment es conserva a Arxiu Diocesà de Girona.

Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges (privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres) relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona.

La part més antiga (380 folis) fou escrita al començament del segle XIII. Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels segles XII i XIII.

La segona part, relligada posteriorment, fou escrita el segle XVI i presenta caplletres bellament miniades.

És una font historiogràfica bàsica per a la història de la Catalunya carolíngia i comtal.

Biblioteca Pública de Girona

Deixa un comentari

(Girona, 1847 – )

Centre bibliogràfic de titularitat estatal gestionat per la Generalitat de Catalunya. Fou creada amb la finalitat de conservar els fons bibliogràfics dels vuit monestirs desamortitzats a la ciutat i algunes de les comarques properes, entre els quals destacaven els de Ripoll i Sant Feliu de Guíxols.

Fou oberta al públic l’any 1858 amb poc més de 7.000 volums. A més dels fons propis de biblioteca pública, té fons patrimonials, com els dels monestirs i els procedents de nombroses donacions fetes a partir de l’inici del segle XX.

Enllaç web:  Biblioteca Pública de Girona