(Catalunya, 1937 – 1939)
Organisme creat per la Generalitat, en substitució de la Caixa de Crèdit Agrícola i Cooperatiu. Fou l’òrgan financer de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).
Estructurat com una federació de caixes locals, agrupades en caixes comarcals, que depenien de la Caixa Central, adscrita al departament d’agricultura de la Generalitat, bé que amb autonomia financera i jurídica.
(Catalunya, 3 maig 1931 – gener 1939)
Òrgan oficial de la Generalitat de Catalunya, que publicava els decrets i les disposicions oficials, sobretot de les conselleries, i els avisos dels ajuntaments.
Sortí irregularment; en una primera etapa (3 maig 1931 – 25 gener 1933) portà el títol de “Butlletí de la Generalitat de Catalunya”; en una segona (19 desembre 1933 – agost 1936), el de “Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya” i tingué una periodicitat diària; en la 26 d’agost de 1936 al gener de 1939, prengué el nom de “Diari Oficial del Govern de la Generalitat de Catalunya” i, segons l’Estatut d’Autonomia del 1979, el de “Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya”.
(Catalunya, 1937 – 1939)
(AIR) Institució creada per la Generalitat, per tal de minorar les calamitats que la Guerra Civil causava als nens. Organitzada per la mestra Estel·la Cortics, la primera colònia s’instal·là a l’Estartit i després, el 1938, a Canet de Mar.
Acollia nens abandonats o orfes, principalment del nord de l’estat espanyol, de Madrid i d’Aragó, i els retornava als parents que legalment poguessin fer-se’n càrrec.
Pel gener del 1939 l’AIR quedà incomunicada de Barcelona i nombrosos nens foren portats a l’URSS, bé que alguns tornaren a Barcelona pocs dies després.
(Catalunya, 1987 – )
Empresa creada per la Presidència de la Generalitat.
Les seves finalitats són la gestió i l’aprofitament d’exportacions agràries, forestals i piscícoles i, en general, del que es relaciona amb aquests objectius.
(Catalunya, 29 abril 1996 – )
(AQU) Consorci. Té per objectiu l’avaluació del sistema universitari a Catalunya, l’anàlisi dels seus resultats i la proposta de mesures de millora de la qualitat dels serveis que presten les universitats públiques catalanes, especialment els de la docència i recerca.
Es tracta d’un consorci de dret públic, entre la Generalitat de Catalunya a través del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les set universitats públiques catalanes: la de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Politècnica de Catalunya, la Pompeu Fabra, la de Girona, la de Lleida i la Rovira i Virgili.
Enllaç web: AQU Catalunya
(Catalunya, 1984 – 2010)
(ADIGSA) Empresa creada per la Generalitat. Té el seu origen en la inicialment denominada Santa Maria de Gallecs SA, empresa creada amb l’objecte d’urbanitzar terrenys en el terme d’aquesta població.
El 1992, ja en la condició d’empresa pública, els seus principals objectius consistien en l’administració del patrimoni d’habitatges de promoció pública de l’Institut Català del Sòl, en la promoció de vendes de parcel·les i habitatges d’aquest Institut i, per compte propi, en l’adquisició d’habitatges i solars de protecció oficial i la seva alienació, i en actuacions referides a la rehabilitació d’habitatges.
L’any 2010 quedà absorbida per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.
(Catalunya, gener 1998 – )
Organisme dependent de la Generalitat. Anteriorment anomenat Institut Català de la Seguretat Viària, adoptà el seu nom actual quan començà el traspàs de competències en matèria viària del govern espanyol al de la Generalitat.
En un primer moment el traspàs afectà només les comarques gironines, però al maig del 1999 s’hi incorporaren les de Lleida, i des de l’1 de desembre de 2000 el traspàs quedà completat amb la resta de comarques catalanes.
Les tasques bàsiques del Servei són l’elaboració i aplicació del pla català de seguretat viària, el foment de l’educació viària i la informació permanent sobre la situació de les vies catalanes.
Enllaç web: Servei Català de Trànsit
(Catalunya, 1990 – )
(CatSalut) Organisme de la Generalitat. Garanteix la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública de Catalunya i, per tant, és el responsable de vetllar per l’equitat, la qualitat i l’eficiència del serveis que rep la població.
Per donar compliment a aquests objectius garantint una assistència sanitària integral i de qualitat, disposa d’una xarxa de centres i serveis sanitaris distribuïts per tot el territori i pròxims a la població: centres d’atenció primària i consultoris locals, hospitals comarcals i d’alta tecnologia, centres i serveis de salut mental i sociosanitaris.
També disposa d’altres recursos que completen l’atenció sanitària: rehabilitació, atenció a les drogodependències, transport sanitari i altres prestacions, com ara el finançament dels medicaments i dels articles ortoprotètics.
La targeta sanitària és el document d’acreditació i identificació que permet l’accés dels seus usuaris a tots aquests centres i serveis.
Des del punt de vista organitzatiu s’estructura de forma desconcentrada en vuit regions sanitàries per permetre, sobretot, una millora en la qualitat al servei al ciutadà, tant en el tracte com en l’assistència.
Enllaç web: Servei Català de la Salut
(Valls, Alt Camp, 1690 – )
Cos armat i policial. Creat el 1690 per Pere Anton Veciana, batlle de Valls, i destinada inicialment a combatre els lladres malfactors de la comarca. Foren institucionalitzades a Catalunya el 1719-21, per perseguir dissidents polítics, lladres i contrabandistes. Felip V li donà caràcter d’institució oficial l’any 1729, i restà estabilitzada a la mort de Veciana (1736).
Els Mossos tenien un fur militar i depenien alhora del capità general i de la Reial Audiència de Catalunya; el cos era sufragat amb càrrec als béns o les rendes dels municipis. Durant el segle XVIII contribuí a la pau relativa del camp català. A la primera guerra carlina assoliren el nombre màxim de membres, però posteriorment anaren perdent importància gairebé fins a desaparèixer.
Dependents del govern català durant la Segona República, participaren en la repressió de l’aixecament militar del 1936 i foren abolits després de la guerra civil pel règim de Franco.
Creats novament per la diputació de Barcelona com a simple cos de seguretat de les instal·lacions i propietats de la corporació i territorialment limitats a la província de Barcelona, el 1980 foren traspassats a la restaurada Generalitat de Catalunya perquè constituïssin l’embrió de la policia autonòmica, com fou aprovat en l’Estatut de Catalunya, fet que s’esdevingué segons un reial decret el 1984.
El desplegament dels Mossos es realitzà des d’aleshores de forma progressiva, i a partir del 1997 també s’inicià el traspàs de les competències de trànsit. L’any 2008 s’assolí la seva implantació a tot el territori català.
Enllaç web: Mossos d’Esquadra
(Barcelona, segle XV)
Edifici públic. El nucli primitiu estava format per unes construccions de l’antic barri jueu que els diputats ocuparen al començament del segle XV i adaptaren a les noves funcions. Des del 1416 les obres foren dirigides per Marc Safont, que l’any 1418 ja havia acabat la façana gòtica del carrer del Bisbe, decorada amb gàrgoles i un medalló de Sant Jordi de l’escultor Pere Joan.
L’any 1425 Safont treballava en la construcció del pati gòtic, i entre el 1432 i el 1434 obrà la capella de Sant Jordi, ampliada posteriorment (1535). Pau Mateu i Tomàs Barsa construïren el pati dels Tarongers (vers 1532-47), que Pere Ferrer amplià del 1570 al 1591.
La façana principal, projectada per Pere Blai el 1596, és la millor mostra d’arquitectura renaixentista de Barcelona. El saló de Sant Jordi, del mateix arquitecte, fou decorat modernament, amb pintures noucentistes de Torres i García (1913-18), cobertes després amb murals pompiers i recuperades posteriorment. L’arc neogòtic que uneix el palau amb les cases veïnes del carrer del Bisbe és obra de Joan Rubió i Bellver (1928).
Dades dels Països Catalans 