(Gandia, Safor, segle XVI – 6 agost 1537)
Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.
El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés.
Borja i de Castre-Pinós, Roderic de
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Gandia (nascuts a)
Borja i d’Armendia, Joan de
(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)
Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).
Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.
Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).
Borja i d’Aragó, Lluïsa de
(Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)
Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d’Aragó i de Gurrea.
Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.
Borja i d’Aragó, Enric de
(Gandia, Safor, 19 desembre 1518 – Viterbo, Laci, Itàlia, 16 setembre 1540)
Cardenal (1539). Fill del primer matrimoni de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.
Fou comanador major de l’orde de Montesa (1537-40) i bisbe de Squillace.
Borja i de Borja, Tecla de
(Gandia, Safor, 1435 – València, 1459)
Poetessa. Germana del papa Alexandre VI. Vers el 1448 es maridà amb Vidal de Vilanova, senyor de Pego i de Murla. El 1452 comprà als hereus de Joan de Vilanova la senyoria d’Atzeneta.
Mantingué una disputa poètica amb Ausiàs Marc sobre la vista i l’oïda en les fortunes d’amor.
Borja, Francesc de
(Gandia ?, Safor, segle XVII – Sucre, Bolívia, 1644)
Eclesiàstic. Arquebisbe de La Plata. Rebesnét de Francesc de Borja i d’Aragó. El 1620 sortí de la Companyia de Jesús i entrà al monestir benedictí de Sahagún (Lleó). Ensenyà teologia al col·legi de San Vicente de Salamanca.
Felip IV el nomenà predicador reial (1634) i el presentà per a la seu de La Plata (Sucre), on arribà el 1636.
Escriví diverses obres, que han romàs manuscrites.
Báez i Espuny, Miquel
(Gandia, Safor, 5 octubre 1930 – Madrid, 18 maig 2022)
“El Litri” Matador de toros. El sobrenom ja l’emprà el seu pare, torero andalús.
Prengué l’alternativa a València el 1950. S’ha caracteritzat per un estil d’alta qualitat artística i per un coratge excepcional.
Arroyal, Lleó d’
(Gandia, Safor, 11 abril 1755 – Vara del Rey, Cuenca, 5 gener 1813)
Escriptor. Estudià a Salamanca. Es posà en contacte amb els il·lustrats: es casà amb la filla de l’erudit Andreu Piquer.
És autor d’Odas i Epigramas (1784), però, sobretot, de Sátiras (que la censura impedí de publicar), on al concepte optimista de “segle de llums” oposa críticament el de “segle d’aparences”.
També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas políticoeconómicas al conde de Lerena, una de les primeres i més incisives manifestacions del pensament liberal peninsular; aquesta obra, no editada fins al 1841, fou atribuïda erròniament a altres autors, però fins al 1967 no li ha estat definitivament atribuïda, per François López.
Alzina, Francesc Ignasi
(Gandia, Safor, 2 febrer 1610 – Manila, Filipines, 30 juliol 1674)
Missioner a les Filipines, entre els aborígens bisaies, durant trenta-cinc anys. S’esforçà per defensar-los dels abusos dels dominadors.
Deixà manuscrita una Historia de las islas e indias de Bisayas (1668). També escriví un Tesoro de la lengua bisaya en que se ajustan casi 20 mil palabras.
López -varis bio-
Jaume López (Catalunya, 1616 – 1670) Religiós agustí. Ensenyà filosofia i teologia als convents de l’orde. Dintre d’aquest ocupà alguns càrrecs. Excel·lí com a predicador. En resten col·leccions de sermons i altres escrits religiosos.
Jeroni López (Gandia, Safor, 1589 – 1658) Jesuïta. Recorregué en missió tot el país i molts punts d’Espanya. Assolí fama de gran predicador. És autor de diverses obres religioses.
Llorenç López (Alacant, 1680 – segle XVIII) Jesuïta. Ensenyà a Manresa, Vic i València. Tingué fama de bon orador. Publicà glosses a una obra història i altres escrits.
Manuel López (Catalunya, segle XIX – 1905) Cantant. Havia actuat amb èxit, com a baix còmic, en bon nombre d’obres líriques en català.
Miquel López (Villarroya de la Sierra, Aragó, 1669 – Saragossa, Aragó, 1723) Compositor i organista. Format a l’escolania de Montserrat (1678-84).
Dades dels Països Catalans 