Arxiu d'etiquetes: Gandia (nascuts a)

Castelló -varis bio-

1 Resposta

Guillem de Castelló  (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

Joan Castelló  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

Joan Castelló  (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.

Pere Castelló  (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

Garcia i Ramon, Maria Dolors

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 7 novembre 1943 – )

Geògrafa. Es doctorà en geografia per la Universitat de Barcelona (1975) i fou professora de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1969.

Dirigí la revista “Quaderns d’anàlisi geogràfica” i s’ha especialitzat en temes de geografia rural i en història del pensament geogràfic.

Ha publicat Métodos y conceptos en geografía rural (1981) i Tendencias recientes de la geografía humana anglosajona (1986).

Castelló i Gómez-Trevijano, Gonçal

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 9 octubre 1912 – Barcelona, 1 febrer 2003)

Advocat i escriptor. Estudià filosofia i dret a la Universitat de València.

Fou un dels fundadors de la Federació Universitària Espanyola. Ingressà a les Joventuts Comunistes i amb Josep Renau i altres fundà la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris.

Després de la guerra civil -fou cap d’estat major d’una divisió- fou empresonat.

Col·laborador en diverses revistes, ha publicat els assaigs Viure a Madrid (1973), Dia a Dia des dels Països Catalans (1976), Sumaríssim d’urgència (1979), La clau d’un temps (1982) i els reculls de contes Terra guanyada i altres contes (1986) i València dins la tempesta (1987).

Borja i de Castre-Pinós, Pere Lluís Galceran de

3 Respostes

(Gandia, Safor, 1528 – Barcelona, 1592)

Lloctinent de Catalunya (1590-92). Darrer mestre de Montesa (1540-87), primer marquès de Navarrés. Era fill del tercer duc borgià de Gandia Joan de Borja i Enríquez.

A la mort del seu pare (1543) regí el ducat de Gandia per encàrrec del seu germanastre Francesc de Borja i d’Aragó, aleshores lloctinent de Catalunya. El 1545 fou confirmat com a mestre de Montesa per la intervenció del rei.

Fou capità general de Tilimsen i Tunis (1567) i alcaid d’Orà i de Massalquivir, ciutats que fortificà. El 1571 retornà a la península ibèrica i renuncià (1587) al maestrat de Montesa a favor de la corona, tot i que es reservà el títol fins a la mort.

La seva preocupació principal durant la lloctinència de Catalunya fou la persecució de bandolers, contra els quals mobilitzà sometents.

Poeta, fou elogiat per Cervantes i per Gil i Polo; Jaume Joan Falcó li dedicà unes poesies llatines, i Francesc Garrido, la seva traducció castellana de l’Orlando innamorato de Boiardo (1577).

Borja i d’Aragó, Francesc de

25 Respostes

(Gandia, Safor, 28 octubre 1510 – Roma, Itàlia, 30 setembre 1572)

Primer marquès de Llombai. Lloctinent de Catalunya, duc de Gandia, tercer general de la Companyia de Jesús. Era fill de Joan de Borja i Enríquez i de Joana d’Aragó (filla d’Alfons d’Aragó, bastard de Ferran II).

A disset anys entrà al servei de Carles V, que li atorgà el títol de marquès de Llombai. Es casà amb Elionor de Castro, dama portuguesa, cambrera de l’emperadriu (1529).

El 1539 fou nomenat virrei de Catalunya. Durant el seu virregnat, fins al 1543, s’hagué de preocupar principalment del bandolerisme, de la defensa contra la pirateria i de reforçar la frontera francesa per la guerra amb aquest país.

Morta la seva muller, va ingressar als jesuïtes (1546), de la qual va ésser comissari general d’Espanya i de les Índies i elegit general el 1564. Fundà el Col·legi de Gandia, convertit després en la Universitat de Gandia, primer centre d’estudis superiors dels jesuïtes.

Fou canonitzat l’any 1671.