Arxiu d'etiquetes: Gandia (nascuts a)

Ferrer, Vicent -varis-

1 Resposta

Vicent Ferrer  (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.

Vicent Ferrer  (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738)  Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.

Climent i Cavedo, Manuel

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1 gener 1810 – Madrid, 14 febrer 1870)

Compositor i organista. És autor de música religiosa, de l’òpera La rosa màgica (1853) i de la sarsuela Tres para uno (1856).

Publicà una notable Gramática musical (1852).

Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)

Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.

El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.

Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718)  Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.

Borja-Centelles i de Velasco, Carles de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 8 desembre 1573 – 7 febrer 1632)

Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria.

En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts.

Borja i Enríquez, Joan de

6 Respostes

(Gandia, Safor, 10 novembre 1494 – 9 gener 1543)

Noble i militar. Tercer duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i Cattanei i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II el Catòlic.

Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs.

Es casà (1509) amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i Roig i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós.

El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’Aragó, altres fills seus foren Enric i Lluïsa de Borja i d’Aragó.

Borja i Enríquez, Isabel de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 5 gener 1498 – Valladolid, Castella, 28 octubre 1557)

Religiosa. Filla de Joan de Borja i Cattanei, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa.

El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid.

Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.

Borja i de Castre-Pinós, Tomàs de

Deixa un comentari

(Gandia, Safor, 1541 – Saragossa, Aragó, 13 setembre 1610)

Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10). Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia.

Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria (1594-98).

Borja i de Castre-Pinós, Roderic de

1 Resposta

(Gandia, Safor, segle XVI – 6 agost 1537)

Cardenal (1536). Fill de Joan de Borja i Enríquez, duc de Gandia.

El 1530 obtingué, per patrimoni, la baronia de Navarrés.

Borja i d’Armendia, Joan de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 1564 – Bogotà, Colòmbia, 1628)

Funcionari reial. Fill natural de Francesc de Borja i de Castro; es casà, a València, amb Violant Miquel d’Herèdia (1597).

Fou governador i capità general del Nou Regne de Granada (1605), on lluità contra els indis pijaos, que amenaçaven la zona de Mariquita, Ibagué i Neiva. Més endavant deixà expedita la comunicació del riu Magdalena, autèntica artèria de la governació.

Entre els seus fills destacaren Francesc (Bogotà, 1609 – Trujillo, 1689) i Joan Pere de Borja i Miquel d’Heredia (València, 1602 – Ambato, Equador, 1657), governador de Popayán (1638-44).

Borja i d’Aragó, Lluïsa de

3 Respostes

(Gandia, Safor, 1520 – Saragossa, Aragó, 1560)

Poetessa (dita la Santa Duquessa). Comtessa de Ribagorça (1547) i duquesa de Vilafermosa (1558) pel seu matrimoni (1541) amb Martí d’Aragó i de Gurrea.

Escriví dues Oraciones i una Paráfrasis del Cántico del Magníficat.