Arxiu d'etiquetes: 1573

Mejía de Molina, Francisco

1 Resposta

(Molina de Aragón, Castella, segle XVI – València, 16 octubre 1573)

Eclesiàstic dominicà. Mestre de teologia del convent de Xàtiva i predicador de Ferran de Nàpols, virrei de València. Per encàrrec del comte d’Oliva, predicà als moriscs d’Aiora, on fundà un convent de dominics.

Nomenat l’any 1556 vicari general dels convents de Sardenya, hi fundà convents i hi introduí la reforma tridentina.

És autor de Diálogo del soldado (1555), Manual de Cuaresma… (1555) i Coloquio devoto de la cofradía del Santo Rosario (1567).

Calendura / Calendureta

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó)

Figures construïdes el 1573 que toca les hores (Calendura) i els quarts (Calendureta) en el rellotge de la Torre del Consell.

Borja-Centelles i de Velasco, Carles de

1 Resposta

(Gandia, Safor, 8 desembre 1573 – 7 febrer 1632)

Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria.

En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts.

Aragó i de Borja, Joan Alfons d’

1 Resposta

(Saragossa, 26 gener 1543 – Torrejón de Velasco, Castella, 1573)

Comte de Ribagorça ja en vida del seu pare, Martí d’Aragó, duc de Vilafermosa. Perseguit per Felip II, fou empresonat a la fortalesa de Torrejón de Velasco, prop de Madrid, i degollat a la plaça del poble per ordre del rei.

L’enemistat entre el comte de Chinchón, conseller del rei per als afers de la corona catalano-aragonesa, i la casa de Ribagorça fou una de les causes de la gravetat dels esdeveniments a Ribagorça entre els anys 1586-90.

Montanyès, Vicent

1 Resposta

(València, segle XVI – Barcelona, 1573)

Teòleg, teòric musical i frare agustí. Fou catedràtic de filosofia, lògica i teologia a la Universitat de València, qualificador de la Inquisició, prior del convent de Rocafort i provincial d’Aragó; des d’aquest càrrec, i per encàrrec de Pius V i Felip II de Catalunya, començà la reforma dels convents de l’orde.

Escriví Epítome Progymnastarum Dialectices (1563), Commentarii in Porphirium Phaenicum de quinque communibus vocibus dialecticis (1564), In Musicam, liber unus (1566) i De Principibus praenoscendis Sacrae Theologiae (1570).