(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)
Fuster artístic. Del 1598 al 1610 treballà en obres de decoració a l’enteixinat, les portes i les finestres del palau de la Generalitat.
Soldevila, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: fusters
Serra -varis bio-
Bernabeu Serra (Catalunya, segle XVI) Jurista. Fou oïdor de l’Audiència de Barcelona. Publicà l’obra Anotaciones decisivae et quae in curiis generalibus Cathaloniae inter Bracchi quandoque sanitari solent (1563).
Bernat Serra (Catalunya, segle XV) Escriptor. N’és coneguda una sola poesia, que recorda la manera de Jordi de Sant Jordi.
Francesc Serra (Catalunya, segle XVII – segle XVIII) Escriptor. És autor d’una de les escasses obres teatrals catalanes de l’època: Lo primer plor de l’auba.
Gonçal Serra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a lluitar a Sardenya, amb l’expedició que dirigí l’infant Alfons per sotmetre l’illa a l’obediència de Jaume II el Just.
Guillem Serra (Illes Balears, segle XVIII – 1754) Eclesiàstic. Tingué gran fama com a teòleg.
Jaume Serra (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Jaume Serra (Alzira o Algemesí, Ribera Alta, segle XV – Roma, Itàlia, 1517) Cardenal. Fou arquebisbe d’Oristany (Sardenya). Residí molts anys a Roma. N’ha restat un epistolari notable en valors literaris.
Joan de Serra (Sardenya, Itàlia, segle XIV – segle XV) Cavaller. Serví a Sardenya amb Martí I el Jove. Aquest li confià missions diplomàtiques. Amb Hug de Rosanes anà a diversos llocs de l’illa, pel maig de 1409, prometent l’indult a tots els rebels que abandonessin la causa del vescomte de Narbona, cap de la revolta en curs.
Josep Serra (Catalunya, segle XIX) Moblista. Fou un dels més notables del seu temps. Obtingué una medalla de primera classe a Londres, el 1862.
Ramon Serra (Catalunya, segle XIII) Comanador de l’orde del Temple a Montsó, durant la primera meitat del regnat de Jaume I el Conqueridor. El seu nebot Ramon Serra fou el comanador de l’orde a Mallorca, illa acabada de conquerir.
Tomàs Serra (Borriana, Plana Baixa, segle XVIII – 1755) Escriptor i eclesiàstic. Era doctor en dret i en teologia. És autor d’un acte sacramental i una comèdia de caràcter religiós, així com d’una Loa para la villa de Onda i diverses poesies.
Roqueta, Josep
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Moblista. Establert a Barcelona. Destacà molt entre els qui concorregueren a l’Exposició Universal de 1888.
Oliveres, Simeó
(Barcelona, segle XVI – segle XVII)
Fuster artístic. El 1598, amb Joan Soldevila, treballava en la construcció d’enteixinats per al palau de la Generalitat.
La seva obra, visible a les sales posteriors a la Sala Nova, és de gust renaixentista.
Gomar, Francesc -varis-
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Fuster. Amb el seu fill Antoni Gomar féu el cadirat del cor de la catedral de Tarragona. El 1443 s’encarregà de la construcció del suport i la decoració del retaule dels Consellers, que havia de pintar Lluís Dalmau.
Francesc Gomar (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Treballà un temps a la seu de Tarragona. El 1490 fou nomenat mestre major de les obres de la catedral de Lleida. Hi construí la porta dels Apòstols, obra no conservada.
Fuster -varis bio-
Ferran Fuster (Catalunya, 1878 – segle XX) Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.
Jeroni Fuster (València, segle XV – segle XVI) Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.
Josep Fuster (Perpinyà, 1801 – 1876) Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.
Just Fuster (País Valencià, 1815 – segle XIX) Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.
Melcior Fuster (València, 1607 – 1686) Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.
Pere Joan Fuster (Illes Balears, segle XIV) Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.
Ramon Fuster (Anglès, Selva, segle XIV) Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.
Ricard Fuster (Catalunya, segle XX – 1956) Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.
Tomàs Fuster (Castelló de la Plana, 1660 – 1714) Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.
Valeri Fuster (València, segle XVI) Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.
Claret, Sebastià
(Barcelona, segle XVII)
Fuster artístic. Del 1630 al 1632 treballà per al palau de la Generalitat, on féu els sostres de les dependències que hi ha a ambdues bandes del Saló de Sant Jordi.
Casanovas i Gibert, Antoni Deodat
(Barcelona, 1715 – 1798)
Fuster artístic. Entre les seves obres figuren l’altar de Santa Maria del Mar, l’església on seria enterrat, i el retaule major de la parròquia de Sant Miquel, també a Barcelona.
Carbonell -varis bio-
Andreu Carbonell (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII) Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.
Climent Carbonell (Catalunya, segle XV) Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.
Guillem Carbonell (Catalunya, segle XIV) Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.
Joan Carbonell (Catalunya, segle XIV) Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.
Jordi Carbonell (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759) Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.
Josep Carbonell (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? ) Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.
Miquel Carbonell (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.
Vicent Carbonell (Alcoi, Alcoià, segle XVII) Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.
Borràs i Perelló, Ramon
(Lleida, 1858 – 1941)
Artista fuster. Fou deixeble d’Ermengol Jou. Construí l’obra de fusta dels altars de gran nombre d’esglésies, sobretot a Lleida i a poblacions del Segrià i de l’Urgell, i també algunes a Barcelona.
El seu taller fou continuat pel seu fill Ramon Borràs i Vilaplana.
Dades dels Països Catalans 