Arxiu d'etiquetes: fusters

Rovira i Riera, Antoni

1 Resposta

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Mestre fuster. Primer membre d’aquesta família d’arquitectes.

Hom li atribueix la casa Collasso del Pla de Palau de Barcelona, però la seva única obra documentada fou el pont de fusta construït entre la Duana i el Palau Reial (1802), segons projecte de Tomàs Soler i Ferrer, en fer una visita els reis d’Espanya i d’Etrúria amb motiu de les esposalles règies (plànols conservats a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona).

Fou el pare de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias.

Rolf, Lleonard

Deixa un comentari

(Rosselló, segle XV)

Fuster i tallista.

El 1411 va rebre l’encàrrec de dos mercaders gironins de fer un tabernacle i un altar dedicat a Sant Miquel, sota la inspecció de l’argenter Francesc Artau i del pintor Francesc Borrassà I.

Aquest mateix any li fou encarregat un tabernacle en un retaule dedicat a Sant Martí per a la parròquia de Sant Martí Sacosta.

Riera i Casanovas, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, 1912)

Fuster artístic. Fou deixeble de Venanci Vallmitjana.

Realitzà obres molt remarcables de fusteria decorativa per a esglésies.

Des del 1903 era professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts de Barcelona.

Ribas i Fort, Josep

Deixa un comentari

(Castellvell, Baix Camp, 1830 – Barcelona, 1897)

Ebenista. Fill d’un militar carlí, s’establí de jove a Barcelona.

Cap al 1860 parà una botiga de mobles al carrer de la Ciutat, que es convertí en capdavantera de l’ebenisteria local i guanyà un premi a l’Exposició Internacional de París (1867).

El 1887 edificà uns grans tallers propis a l’Eixample.

En seria continuador unitari el seu fill Josep Ribas i Anguera (Barcelona, 1866 – 1909)  Ebenista. A la seva mort, fou continuat per la seva vídua fins al 1936.

Joan Busquets i Jané

Busquets i Jané, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 desembre 1874 – 18 gener 1949)

Moblista i decorador. Aprengué a Llotja amb Guitart i Lostaló. Va dedicar-se a la construcció de mobles artístics i a la decoració en general.

Organitzador de l’Exposició del Moble l’any 1929, fou president del Col·legi d’Artífexs i Ebenistes i del Foment de les Arts Decoratives (1918-21).

Vidal i Jevellí, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1848 – 11 octubre 1914)

Moblista i decorador. Anà a París a dirigir l’exhibició de les mostres d’estotgeria del seu pare a l’Exposició Universal del 1867, on tingué ocasió de relacionar-se amb d’altres joves, d’estudiar a l’escola d’arts decoratives i de viatjar repetidament per Europa.

El 1878 s’establí de marxant d’art amb signe de refinament. Inaugurà un extens edifici fet exprés, obra de Vilaseca (1883), que era un insòlit complex politècnic; hom hi treballà intensament en la realització de mobiliari de qualitat i els seus complements de cristalleria, de metal·listeria i de foneria, per a les quals coses comptava amb especialistes com Rigalt i Masriera, i a l’estudi comptava amb Joan González, Gaspar Homar i Santiago Marco.

Tingué per clientela l’alta burgesia i les corporacions oficials, i realitzà els mobles dissenyats per Gaudí per al palau Güell.

Exercí influència en la societat del seu temps, i practicà el mecenatge amb joves de talent, com Pau Casals, J. Albéniz o C.G. Vidiella.

Simó Gómez, en dur la seva imatge a la tela, realitzà potser el millor dels retrats en la pintura catalana del temps.

Fou el pare de la pintora Lluïsa Vidal i Puig.