Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Marquet, Ramon / Pere

Eren germans i fills de Pericó Marquet i de Coromines.

Ramon Marquet  (Catalunya, segle XV)  Cal identificar-lo amb l’homònim que es passà al camp reialista en la guerra contra Joan II i que fou conseller segon el 1473 i en cap en 1479-80, des del qual lloc intentà el redreç econòmic de Barcelona i de Catalunya. Des del 1479 era també cònsol dels catalans a Nàpols. Fou pare de Ramon i de Francesc Marquet.

Pere Marquet  (Barcelona, segle XIV – segle XV)  Obrer de mar (1425) i conseller tercer de Barcelona en 1431-32.

Marquet, Galceran

(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)

Vicealmirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el Caçador el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí I el Jove a Sicília.

Quan Martí I l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.

Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.

Els seus germans foren:

Miquel Marquet  (Catalunya, segle XIV – 1403)  i Jaume Marquet  (Barcelona, segle XIV – 1404)  Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395. 

Marimon-Jafre i de Comallonga, Aleix de

(País Valencià, segle XVI – Barcelona, 1643)

Funcionari reial. Senyor de Jafre i Palol i cavaller de Sant Jaume.

Com a funcionari reial col·laborà en l’expulsió dels moriscs a València (1609) i a Andalusia (1611). Capità del castell de Salses, fou nomenat governador de Catalunya (1613-39).

La seva conducta el féu impopular; casat en segones noces amb una germana del comte de Vallfogona, Anna de Pinós, fruí d’una forta posició social i d’influents relacions a la cort.

Protegí els bandolers cadells i combaté els nyerros, sobretot Alexandre de Marimon (1619) i Joan de Serrallonga (1626).

Els darrers anys de la seva vida mantingué una actitud passiva enfront del bandolerisme, i fou quasi impossible de fer-lo sortir de Barcelona.

Marimon, Joan de -polític-

(Catalunya, segle XVII)

Noble. Pertanyia al Consell de Cent de Barcelona, del qual actuà diverses vegades com a representant, així com del seu Braç Militar o aristocràtic.

El 1636 figurava com a capità de la Coronela de Barcelona, i també el 1638. El 1640, durant la situació revolucionària, preludi de la guerra dels Segadors, fou delegat del Consell prop del bisbe de Barcelona per tractar dels excessos que cometien els soldats dels terços destinats a Catalunya. Al temps d’esclatar la guerra escapà de Barcelona per ser fidel a Felip IV.

El 1656, un cop acabada la guerra, fou elegit conseller terç de la capital. L’any següent allotjava al seu casal del carrer Ample el duc de Terranova. Pel setembre de 1657, essent encara conseller, assumí el comandament del terç de la ciutat que anà a lluitar contra els francesos al front de Vic.

Fou protector o màxim representant del braç militar. Després fou distingit amb la condició de conseller reial i el càrrec de regent de la tresoreria reial al Principat, la qual cosa l’obligaria a una activitat pública considerable.

March, Baltasar Ausiàs

(Catalunya, segle XVI – 1622)

Escriptor. És anomenat també Ausiàs March de Cervera. Era fill de Pere Ausiàs.

Es considerava successor del famós Ausiàs Marc, però no es pas clar ni que fos del mateix llinatge.

Fou advocat i era oïdor de comptes a la generalitat el 1593. Vivia a Bellpuig el 1604, com a administrador d’Antoni de Cardona.

Participà a concursos poètics, com els celebrats a Barcelona per convocació del monestir de Sant Joan de Jerusalem (1580) i el proclamat a honor de sant Ramon de Penyafort (1601).

Escrivia sempre en català, tot i que l’època ja no hi era propícia.

Marc i d’Alta-riba, Baltasar Ausiàs

(Segarra, segle XVI – 1622)

Donzell, jurista i poeta. Fill de Pere Ausiàs Marc i d’Oluja. Havia participat en el certamen poètic de Barcelona del 1580.

Amic del canonge Jeroni Ferrer de Guissona, un sonet seu figura a l’obra d’aquest Selva de vàries sentències.

En morir, el castell de Montcortès passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó, a la qual encara pertany.

Marc, Jaume -poeta-

(València, vers 1335 – Barcelona, 1410)

(o March)  Poeta preceptista i senyor d’Eramprunyà. Fill de Jaume Marc.

Fou uixer d’armes del rei Pere III el Cerimoniós i conseller de la ciutat de Barcelona. Participà en nombroses batalles. Nominat mantenidor dels primer jocs florals (1393) per Joan I el Caçador, del qual fou home de confiança.

Compongué poemes al·legòrics La joiosa guarda i Cobles de Fortuna, sis poesies breus i un diccionari de rimes, el Llibre de concordances (1371), uns sis mil mots, de gran importància pel coneixement del lèxic i la poètica catalans.

També és autor de Debat entre Honor e Delit (1365), escrita durant el setge que les tropes catalanes tenien posat a Morvedre, ocupat per Pere el Cruel.

Marc, Jaume -funcionari-

(Catalunya, vers 1300 – 1379)

(o March)  Funcionari reial. Fill de Pere Marc, senyor de la baronia d’Eramprunyà. Era pare dels poetes Jaume i Pere Marc i avi d’Ausiàs.

Heretà del seu oncle Pere March el castell d’Eramprunyà, i del seu pare les possessions valencianes. Pere III el Cerimoniós l’armà cavaller el 1360, per a recompensar l’actuació dels seus fills en la guerra contra Castella.

En morir deixà als seus fills, Eramprunyà a Jaume i Beniarjó a Pere.

Maça, Pere (I)

(Aragó ?, abans 1229 – després 1245)

Ric-home de la mainada reial, senyor de Sangarrén. Des del 1229 figura sovint al costat de Jaume I el Conqueridor.

Participà en l’expedició a Mallorca. S’esforçà, durant el setge de la ciutat, a convèncer el comte d’Empúries que arribés a un acord amb els altres expedicionaris.

Es destacà en la reducció dels sarraïns mallorquins refugiats a les muntanyes després de la presa de la ciutat. Restà a l’illa per ajudar Bernat de Santaeugènia en el seu govern després de la partida del rei.

Participà també en la conquesta de Menorca (1231-32), acompanyà el rei a Montpeller el 1243 i prengué part en la fase final de la conquesta del País Valencià, especialment en els setges de Xàtiva i Biar (1244-45).

Fou el pare de Balasc (I) Maça.

Llupià i de Saragossa, Joan de

(Perpinyà, segle XVII – Barcelona, 1657)

Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat. Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo.

El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França. El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano.

Fou alcaid del castell d’Elna. Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial (1623).

Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria.