Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Entença -varis/es bio-

Antoni d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Fill de Bernat Guillem. Morí jove i sense successió directa. Posseïa els drets dels Entença a Barbastre. Deixà hereu el seu oncle Manuel, cortesà de Pere III el Cerimoniós.

Berenguera d’Entença  (Ribagorça, segle XIV – Catalunya, segle XIV)  Dama. Era filla d’un Manuel d’Entença, possiblement germà natural de Teresa d’Entença, la muller de l’infant Alfons. Aquesta Teresa d’Entença, al seu testament del 1327, féu una deixa a Berenguera, la qual es casaria anys més tard amb Francesc de Morelló, ciutadà de Balaguer.

Bernat Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIV)  Conseller reial. Fill legítim de Ponç Hug d’Entença i germà de Manuel. Pare de Guillem i d’Antoni d’Entença.

Jussiana d’Entença  (Ribagorça, segle XIII)  Filla de Ponç Hug d’Entença. Fou muller de Bernat Guillem de Montpeller, dit d’Entença per raó del seu matrimoni. Foren pares de Guillem d’Entença.

Pere d’Entença  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví Jaume I el Conqueridor a les campanyes valencianes, on participaven familiars seus més coneguts. El 1249 rebé donacions de premi als termes de Xàtiva i l’Ènova.

Pere Mir d’Entença  (Ribagorça, segle XII)  Testimoni reial, junt amb Gombau I d’Entença, dels capítols matrimonials de Ramon Berenguer IV de Barcelona i Peronella d’Aragó. Ja havia estat també testimoni del testament d’Alfons I el Bataller (1131) i de la confirmació, per Ramir II d’Aragó, de l’annexió de Barbastre a l’església de Roda (1135). Potser era descendent, poc o molt legítim, dels comtes de Pallars.

Ramon Guillem d’Entença  (Ribagorça, segle XIII – segle XIV)  Fill de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Pot ésser identificat amb Guillem o amb Bernat Guillem d’Entença.

Sibil·la d’Entença  (Catalunya, segle XIII – Aragó, segle XIII)  Dama. Era filla de Bernat Guillem de Montpeller i de Jussiana d’Entença. Era germana, doncs, del segon Bernat Guillem d’Entença. Es casà amb el noble aragonès Fortún de Bergua. Fill seu fou Pero Fernández de Bergua.

Desvall -varis bio-

Bertran Desvall  (Catalunya, segle XIV)  Escrivà reial del rei Pere III el Cerimoniós. El 1337 formà part de l’ambaixada reial tramesa al noble rebel Pere de Xèrica. Aquest féu presoners els ambaixadors, tramesos a Utiel, i els tingué empresonats en aquesta vila fins que obtingué del monarca una concòrdia avantatjosa.

Joan Desvall  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Il·luminador. És possible autor, o només copista, d’un tractat sobre els set sagraments escrit en llatí.

Despuig i Fortuny, Llorenç

(Illes Balears, segle XVIII – 1782)

Fill de Llorenç Despuig i Martínez de Marcilla. Fou comanador de l’Espluga de Francolí, batlliu de Negrepont i gran prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.

Cofundador i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País (1778).

Desplà -varis/es bio-

Arnau Desplà  (Catalunya ?, segle XIV – Sicília ?, segle XIV)  Cavaller. Serví Frederic III de Sicília. El 1326 fou ambaixador seu prop de Jaume II el Just.

Bernat Desplà  (Catalunya, s XIII)  Arquitecte. El 1298 fou nomenat per Jaume II el Just, de València estant, mestre d’obres reial tant per a les construccions civils com per a les militars.

Francesca Desplà  (Catalunya, segle XIV – després 1382)  Priora de Jonqueres. Germana d’un Ramon Desplà.

Guerau Desplà  (Barcelona, segle XV)  Fill de Francesc. Secunda el seu pare en la formació d’un partit afrancesat a Catalunya durant la guerra contra Joan II.

Jaume Desplà  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Fou cònsol a Xipre. El 1478 era membre de l’ambaixada tramesa a Gènova per concertar-hi treves i per impedir que hi fossin organitzats auxilis al rebel Lleonard Alagó d’Oristany.

Pere Joan Desplà  (Catalunya, segle XV – després 1443)  Cavaller de Sant Joan. Fill de Ramon Desplà i Cavaller i germà de Miquel Desplà i de Ramon Desplà i Bussot.

Pericó Desplà  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Bartomeu de Vilafranca. Donzell. Pere Desplà (mort a 1383) el féu el seu hereu.

Ramon Desplà  (Barcelona, segle XIV)  Ciutadà de Barcelona. Es casà amb Elisabet, i foren pares de Ramon (nat 1412), Pere i Francesc Desplà.

Desplà, Joan

(Barcelona ?, abans 1371 – després 1414)

Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l’Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d’elegir un nou rei a la mort de Martí I. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d’Antequera.

Fou el pare de Joan Desplà  (Barcelona, segle XV – abans 1441)  Fou tresorer del rei Ferran I de Catalunya. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).

Despí, Francesc

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II el Just.

El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s’incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.

Comes i Torró, Francesc

(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)

Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).

Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.

Comes i Escrivà, Rafael Maria

(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)

Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).

Codinacs, Berenguer de

(Catalunya, segle XIV)

Mestre racional. Fou conseller de Pere III de Catalunya durant més de vint anys.

Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics.

Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.

Cervelló i de Vilafranca, Arnau de

(Catalunya, segle XIV – després 1373)

Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.

Fou tutor de Guillem Ramon (I) de Cervelló, comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.

El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408)  Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.