Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Peralta i Sclafani, Mateu de

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1374)

Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74).

Fou incapaç de dominar l’anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries: Lluís d’Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període; el seu germà Guiu (III) d’Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans.

Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs (1373).

Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem.

Peralta -varis/es bio-

Deixa un comentari

Alfons de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).

Jordà de Peralta  (Ribagorça, segle XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.

Ponç de Peralta  (Lleida, segle XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

Ramon de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Canonge de Lleida (1286).

Sança de Peralta  (Ribagorça, segle XII)  Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).

Sibil·la de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320)  Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

Sibil·la de Peralta  (Catalunya, segle XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).

Pellicer, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bertran Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.

Oms i de Santapau, Bernat d’

3 Respostes

(Rosselló, segle XV – Perpinyà, 5 desembre 1474)

Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Berenguer V. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor.

Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos.

El 1472, Joan II el Sense Fe el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d’una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d’una pica davant la porta de la vila.

Oms i de Santapau, Berenguer V d’

6 Respostes

(Catalunya Nord, segle XV – 1468)

Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Bernat. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms. Cavallerís d’Alfons IV el Magnànim.

El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428).

Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d’afrontar la revolta dels forans, iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal.

Hereu del seu pare de la Clusa, Sant Llorenç de Cerdans i Montesquiu al Vallespir, de Clairà al Rosselló, de la Serra al Conflent i Saga de la Baixa Cerdanya, el 1456 comprà la baronia de Santa Pau.

En iniciar-se la guerra contra Joan II (1462) anà a Girona per auxiliar la reina Joana Enríquez.

El seu reialisme l’enemistà amb la generalitat de Catalunya i amb la població de Cotlliure, d’on hagué de fugir; es refugià al castell de Perpinyà, d’on era capità el seu cosí germà Carles d’Oms i de Sagarriga; es mantingué addicte a França, en contra de la població perpinyanesa, fidel a la generalitat.

Oms i de Sagarriga, Carles d’

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga.

En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462).

Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França.

Fou el pare de Bernat d’Oms i d’Albert.

Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d’

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XV – 1513)

Fill de Bernat d’Oms i d’Albert, i d’Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor.

Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II el Catòlic recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497).

Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.

Joan d’Oms i de Cruïlles  (Catalunya Nord, segle XVI – 1575)  Cavaller de Sant Jaume. Heretà el patrimoni del seu pare. Es casà amb Beatriu de Sarriera i de Gurb, senyora de Vilablareix, i foren pares de:

Joana d’Oms i de Sarriera (Catalunya Nord, segle XVI – 1575)  Baronessa de Corbera i Villerac. Fou casada amb l’hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills i l’herència passà als Llupià, que també és cognominaren d’Oms.

Oms i d’Albert, Bernat d’

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XV – Perpinyà, 1474)

Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d’Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI de França i Joan II de Catalunya.

Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II.

Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà.

Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong.

Oliver, Joan -funcionari, s. XIV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Funcionari del Consell municipal. Amb altres companys seus, com Benet Safont, Joan Franch i Joan Maians, redactà en la seva etapa inicial el Manual de Novells Ardits o Dietari de l’Antic Consell Barceloní, començat el 1390.

Novelles, Ot de -varis-

5 Respostes

Ot de Novelles  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Al servei de Frederic II de Sicília, el qual li encarregà de lliurar (abans 1315) a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà. Fou el pare de:

Ot de Novelles  (Grècia, segle XIII – després 1331)  Vicari general o lloctinent reial dels ducats d’Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d’Alfons Frederic, fill il·legítim d’aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d’un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol de Novelles.