(Catalunya ?, segle XVI – Barcelona, 1616)
Historiador i monjo. del monestir de la Vall d’Hebron.
Ordenà l’arxiu de la seva comunitat i hi recollí notes per a diversos treballs d’investigació.
Bals, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: frares
Arnau -varis bio-
Arnau (Catalunya, segle X – segle XI) Monjo del monestir de Ripoll. Fou col·laborador de l’abat i bisbe Oliba, del qual fou notari durant molts anys. Fou nomenat abat de Sant Feliu de Guíxols a precs de la comtessa Ermessenda de Carcassona. Oliba li cedí el títol, però Arnau no volgué acceptar-lo fins després de mort Oliba.
Arnau (Catalunya, segle XI – abans 1050) Noble. Fill segon del primer matrimoni del comte Ramon Berenguer I de Barcelona amb Elisabet. Morí de poca edat, abans del traspàs de la seva mare, esdevingut el 1050.
Arnau (Catalunya, segle XIII) Joglar. Fou un dels més destacats a la cort de Pere II el Gran.
Arnau (Perpinyà, segle XIII – Sant Joan de les Abadesses ?, Ripollès, segle XIV) Pintor. L’any 1300 era establert a Sant Joan de les Abadesses.
Arnau (Perpinyà, segle XIV) Pintor. Actiu a la Seu d’Urgell, a qui s’ha volgut identificar amb el mestre d’Estamariu. Se li atribueixen diverses arques funeràries amb decoració pictòrica, conservades a la catedral d’Urgell.
Albert, Galceran
(Catalunya, segle XIV – Elna, Rosselló, 1453)
Bisbe d’Elna. Fou monjo a Ripoll, d’on passà a ésser prior de Santa Maria de Meià.
L’any 1429, el legat pontifici, Pere de Foix, el nomenà bisbe de Mallorca; aquest nomenament fou anul·lat pel papa l’any següent per tal de conferir-lo a Gil Sanxis Munyós, que acabava de renunciar al títol papal de Climent VIII, amb el qual havia succeït a Benet XIII (Pere de Luna); Galceran es negà a acceptar l’anul·lació pontifícia i únicament els bons oficis del rei, que obtingué per a ell la seu d’Elna el 1431, aconseguiren de fer-lo sortir de Mallorca.
Resta una carta de Galceran al rei demanant-li que s’abstingués de conferir honors i privilegis als monjos.
Agulló, Jeroni
(Catalunya, segle XVI – Barcelona ? , segle XVI)
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, prop de Barcelona.
Fou teòleg competent i deixà diverses obres escrites en llatí.
Agobard
(Catalunya ?, segle VIII – Lió, França, 840)
Visigot. S’establí com a monjo a l’Empordà; després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès. L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816.
Barrejat a la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador (835-838). També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia.
Vives i Tutó, Joaquim
(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 14 abril 1852 – Barcelona, 13 juny 1923)
(nom de religió: Joaquim Maria de Llavaneres) Frare caputxí. Germà del cardenal Josep de Calassanç.
Residí a les missions de Guatemala i Equador i el 1881 se li confià la comissaria apostòlica a Espanya per a la restauració. Fundà el col·legi de Lecaroz (Navarra) i el convent del Pardo (Madrid).
El 1885 fou ministre provincial d’Espanya, i el 1908 fou cridat a Roma, on residí i li foren confiades diverses missions a la cúria.
Vives i Pexon, Pius
(Catalunya, segle XVII)
Frare dominicà. Fou provincial del seu orde.
El 1641 escriví un Discurs apologètic per la immunitat i llibertat eclesiàstica. que no pogué ser impresa fins al 1652, al final de la guerra.
Partidari de Felip IV, hagué de fugir de Catalunya durant la guerra de Separació.
Vinyes, Domènec
(Sant Quirze de Besora, Osona, 1737 – Barcelona, 1818)
Frare dominicà.
El 1809 publicà, a Cervera, l’opuscle titulat La voz de Dios que expone a los españoles para la guerra contra los franceses.
Li és atribuït un opuscle anònim aparegut a Vic, que excitava també a la lluita contra els napoleònics.
Vinyals i Galí, Josep
(Terrassa, Vallès Occidental, 1 novembre 1771 – 11 gener 1825)
Músic i frare benedictí. Cosí germà de Salvador. Pertanyia a la comunitat de Montserrat, d’on fou deixeble d’Anselm Viola i de Narcís Casanoves, i hi professà l’any 1791.
Hi fou mestre de l’escolania i destacà com a organista, i com a tal també actuà a Sant Benet de Bages.
Escriví obres per a instruments de teclat, entre les quals sobresurt un recull de sonates per a orgue que compongué l’any 1787.
Vinyals, Esteve
(Barcelona, 1780 – segle XIX)
Compositor i frare mercenari (1799). Fou el fundador de l’associació anomenada Escola d’Organistes, que cessà les activitats arran de la guerra del Francès.
Compongué una missa per a quatre veus i orgue, una missa per a gran orquestra i una destacada missa de rèquiem amb acompanyament de flautes i baix, i és autor de motets d’una gran qualitat.
Dades dels Països Catalans 