Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Renouvier, Charles

Deixa un comentari

(Montpeller, França, 1 gener 1815 – Prada, Conflent, 1 setembre 1903)

Filòsof. Principal representant a França del neocriticisme que, després de Kant, defensà les tesis de la llibertat i del personalisme i negà la possibilitat de la metafísica com a ciència.

Els seus últims anys els visqué prop del seu deixeble Louis Prats, a Prada.

Publicà, entre altres obres, Essais de critique générale (1854-64), Introduction à la philosophie analytique de l’histoire (1896), Philosophie analytique de l’histoire (1896), Histoire et solution des problèmes métaphysiques (1901).

Monfreid, Georges Daniel de

Deixa un comentari

(París, França, 14 març 1856 – Cornellà de Conflent, Conflent, 26 novembre 1929)

Pintor i xilògraf. Fou conseller i apoderat de Paul Gauguin, al qual ajudà econòmicament, li comprà obres i mantingué una interessant correspondència.

S’establí al Rosselló i participà en l’exposició d’artistes rossellonesos celebrada a Barcelona el 1905. Té obra al Museu de Besiers (paisatge de Prats de Balaguer) i a París.

Mengel, Octave

Deixa un comentari

(Celsoy, França, 15 març 1863 – Perpinyà, 20 agost 1944)

Geòleg. Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia. Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà.

Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales.

Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella, que ha estat adoptat.

Mei, Joan

3 Respostes

(Oprech, França, segle XVI – València, 1556)

Impressor. S’establí i obrí un taller a València l’any 1553. Casat amb Jerònima Galès, fou el cap d’una dinastia d’impressors valencians molt anomenada. Signava les seves produccions amb el nom de Joan Mey Flandro.

En morir, regentà el taller la seva vídua, ajudada pels seus fills Pere Patrici i Joan Felip Mei i Galès.

Méchain, Pierre François André

Deixa un comentari

(Laon, França, 16 agost 1744 – Castelló de la Plana, 20 setembre 1804)

Astrònom. Descobrí onze cometes i en calculà les òrbites. Determinà les posicions de nombrosos estels i planetes i estudià els eclipsis de Sol. Entre el 1792 i el 1798 mesurà, amb Delambre, l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, per tal d’establir la longitud del metre patró.

Però troba una diferència de 3′ entre el valor geodèsic i el valor astronòmic de la longitud de Barcelona, i, creient que es tractava d’un error experimental, intentà d’augmentar la precisió de les mesures perllongant el meridià fins a les Illes Balears, però morí mentre feia aquesta tasca.

Maurín, Pere

Deixa un comentari

(Narbona, França, segle XVIII – Perpinyà, 1816)

Pintor. Anà a residir a Perpinyà, on fou l’iniciador de la família de pintors del mateix cognom.

La seva obra, d’estil neoclàssic, és de qualitat notable.

Foren fills seus:

  • Antoni Maurín  (Perpinyà, 1793 – 1860)  Pintor. Destacà com a retratista.
  • Eugeni Maurín  (Perpinyà, segle XVIII – segle XIX)  Pintor. Encara exposava el 1870. Sobresortí com a retratista.
  • Nicolau Maurín  (Perpinyà, 1799 – 1850)  Pintor. Es mostrà molt influït pels corrents romàntics.

Maurell, Ameli

Deixa un comentari

(França, segle XI – Rosselló ?, segle XI)

Mestre d’obres. Participà en la construcció de Santa Maria d’Arles (Vallespir), segons consta en una inscripció de la façana.

Leyris d’Esponchez, Antoni Fèlix

1 Resposta

(Alais, Llenguadoc, 20 desembre 1750 – Campolongo, Itàlia, 13 juliol 1801)

Eclesiàstic. El 1768 fou nomenat bisbe d’Elna. Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals (1789), hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville.

S’hi oposà en un opuscle, que fou prohibit; tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat. Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma. Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada.

Laurens i Jarlier, Francesc

Deixa un comentari

(Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913)

Banquer. Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d’exportació.

Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l’Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d’Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa.

Fundà una banca important.

Lapayese, Josep

Deixa un comentari

(Lió, França, segle XVIII – València ?, segle XVIII)

Fabricant. Establert a València, on fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País. Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson.

Publicà el Tratado de hilar, desovar, doblar y torcer las sedas, según el método de Mr. Vaucanson, con algunas adiciones y correcciones a él. Principio y progresos de la Fábrica de Vinalesa (Madrid, 1779).

La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 millorà les instal·lacions. A mitjan segle XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs.