Arxiu d'etiquetes: Figueres (morts a)

Fages i de Climent, Carles

3 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 17 maig 1902 – 1 octubre 1968)

Escriptor. Fill d’Ignasi Fages i de Climent. Doctor en llengües clàssiques.

Excel·lent i mordaç epigramista, poeta de gran rigor formal, es destacà pel joc de rimes i la riquesa idiomàtica.

Les bruixes de Llers (1924), Tamarius i roses (1925), Sonet a Maria Clara (1938) i Balada del sabater d’Ordis (1954), càntic al cap de Creus, sobresurten entre les seves millors obres.

També publicà teatre històric (El bruel, 1928; La dama d’Aragó, 1955) i una cruel biografia dels seus avantpassats, Climent (1933).

Deulofeu i Torres, Alexandre

Deixa un comentari

(l’Armentera, Alt Empordà, 20 setembre 1903 – Figueres, Alt Empordà, 27 desembre 1978)

Assagista. Llicenciat en farmàcia i en química.

Fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). El 1939 s’exilià a Montpeller i hi estudià art.

En L’Empordà, bressol de l’art romànic (1962) i Catalunya, origen de la pintura medieval (1963) intentà de demostrar que l’art romànic tingué l’origen a Catalunya, i en Matemàtica de la història (17 volums, i un resum del mateix títol) elabora una teoria sobre els cicles històrics.

Clarós, Llorenç

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1754 – a 1829)

Fabricant d’indianes. Fundà a Barcelona la indústria d’indianes Llorenç Clarós i companyia, que li proporcionà una considerable fortuna. El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris. El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona.

Es féu construir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909.

Fou el pare de  Marianna Clarós, la qual es casà amb el també fabricant d’indianes Domènec Serra i Armadà, el qual continuà la indústria del seu sogre. .

Cervelló i Garriga, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 18 octubre 1935 – Figueres, Alt Empordà, 2 setembre 2022)

Compositor i pedagog. Fill de Josep Cervelló i Bach. Estudià violí amb Joan Massià i composició amb Josep M. Roma. Amplià estudis a Milà, Siena i Salzburg.

Entre les seves obres cal esmentar: Allegro burlesco (1963, per a orquestra de corda), Fantasia concertant (1969, per a violí i orquestra), Seqüències sobre una mort (1970, per a orquestra), Anna Franck, un símbol (1971), Extincions (1972, per a conjunt de cambra i solistes), Concerto grosso (1973), Vers l’infinit (1982), etc.

També és autor d’obres de cambra i per a orgue.

Cases i Deordal, Josep Maria

1 Resposta

(Santa Eulàlia de Riuprimer, Osona, 26 desembre 1919 – Figueres, Alt Empordà, 21 abril 2002)

Eclesiàstic. Fou ordenat prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló el 1971.

La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972. Des del 1996 fou bisbe emèrit de la mencionada diòcesi.

L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat.

Bofill i Roig, Joan Maria

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà, 1845 – 29 maig 1914)

Polític. Membre del federalisme republicà. Participà en l’alçament contra les lleves militars (Barcelona, 1869) i el 1873 fou secretari del president de la República, Estanislau Figueras. El 1903 fou elegit diputat.

Abandonà la política en caure la República i exercí com a catedràtic de ciències fisicoquímiques a l’institut de Figueres (1880-1914).

Basil i Oliveras, Francesc

Deixa un comentari
(Figueres, Alt Empordà, 29 gener 1905 – 20 agost 1975) Pianista i compositor de sardanes: Capvespre, Sant Pere de Roda, Roses, vila de sirenes, Homenatge a la Verge montserratina, Rondalla, Torrentera avall, Un cel blau, Els oronells, Deixondiment de festa, etc. Obtingué gairebé tots els primers premis dels concursos de composició sardanística celebrats als Països Catalans. Compongué altres obres per a cobla La filadora i Nadala (glosses) i Miniatures i Impressions pirenenques (suites) i peces per a piano, obres líriques, etc. El seu pare fou Ramon Basil i Burjó  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 3 abril 1938)  Compositor de sardanes.

Arlandis i Esparza, Hilari

3 Respostes

(Barcelona, 5 gener 1888 – Figueres, Alt Empordà, 3 febrer 1939)

Sindicalista i polític. Obrer marbrista funerari. Delegat de la Federació Local de Cultura en el Congrés Nacional de la CNT (1919), es manifestà a favor de l’adhesió a la Internacional.

Hagué d’exiliar-se a França per les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retornà a la península en plena dictadura de Primo de Rivera i fou empresonat a Barcelona.

En separar-se la CNT de la Internacional (1922), ingressà al Partit Comunista Espanyol; milità posteriorment en la Federació Comunista Catalano-Balear, en el Bloc Obrer i Camperol i, durant la guerra civil, en el PSUC.

Va morir durant un bombardeig franquista quan marxava cap a l’exili.

Álvarez de Castro, Mariano

8 Respostes

(Burgo de Osma, Castella, 8 setembre 1749 – Figueres, Alt Empordà, 21 gener 1810)

Militar. El 1808 era governador del castell de Montjuïc, a Barcelona, que lliurà als francesos per ordre del capità general de Catalunya.

Posteriorment intervingué en diverses accions contra els francesos a la conca del Fluvià i passà a reforçar Girona; el 1809 fou nomenat governador de la plaça i dirigí les obres de consolidació de les fortificacions.

En assetjar per tercera vegada Girona les tropes d’Honoré Reille, dirigí les actuacions dels seus defensors, que no es rendiren fins després de set mesos de setge (maig-desembre 1809) en una resistència que alguns han qualificat d’excessivament perllongada i inútilment destructiva.

Álvarez de Castro, que per malaltia havia hagut de deixar el comandament en els últims moments, fou internat a França i dut després a la presó de Figueres, on morí.

Vayreda i Trullol, Montserrat

3 Respostes

(Lledó, Alt Empordà, 28 agost 1924 – Figueres, Alt Empordà, 8 novembre 2006)

Escriptora. Germana de Lluís i Maria dels Àngels.

Ha publicat poesia: Entre el temps i l’eternitat (1955), Ofrena de Nadal (1965), Un color per cada amic (1977), Amb el sol a la mà, Les quatre estacions (1978), Afirmo l’esperança (1982) i Els pobles de l’Empordà (1984).

És autora de les biografies Joan Sibecas, biografia d’un pintor d’Olot (1979) i Joaquim Vayreda (1982), i dels volums de prosa poètica L’Empordà màgic (1988) i Els pobles de l’Alt Empordà (1978-88).