Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

Quintes, avalot de les -1773-

(Barcelona, maig 1773)

Revolta popular. Esdevinguda quan el comte de Ricla (antic capità general de Catalunya), com a secretari de guerra de Carles III de Borbó, decretà l’aplicació del sistema de quintes per sorteig al Principat.

Fins aleshores, el reclutament havia estat per voluntariat, i quan el capità general O’Connor Phaly ordenà d’establir les llistes de minyons per al sorteig, aparegueren un gran nombre de pasquins que incitaven a la revolta, mentre l’ajuntament de Barcelona i delegats dels dotze corregiments del Principat demanaven al govern la derogació de la mesura.

El 4 de maig un grup de joves penetrà a la catedral i tocà a sometent; altres grups recorrien la ciutat en senyal de protesta i més tard intentaren de sortir de Barcelona per la força; els guardians del Portal Nou els repel·liren a trets i hi hagué morts i ferits.

L’ajuntament envià un nou informe a Madrid on expressava que la incorporació forçosa a l’exèrcit repugnava el caràcter català i que milers de joves fugien a França per evitar-lo. L’intendent, per la seva part, detallava els perjudicis que la nova mesura causaria a l’agricultura i a la indústria, molt més florents que no a Castella.

En cessar els avalots, per haver-se tornat al sistema de voluntariat, el govern intentà d’esbrinar-ne els promotors, però no s’atreví a castigar-los, bé que abolí la diputació de gremis i col·legis professionals que s’havia negat a cooperar en la formació de les llistes de quintes.

Hom formà una Junta de Govern del Principat amb les autoritats locals (1774), per al reclutament de l’any següent, però hom eximí la ciutat de Barcelona del sorteig i la tàctica oficial fou de dissimular el fet que a la resta del Principat es continuava aplicant el sistema de voluntaris pagats, en lloc del sorteig.

Portopí, batalla de -1229-

(Palma de Mallorca, 12 setembre 1229)

Fet d’armes lliurat a les muntanyes de Portopí, durant el qual les tropes de Jaume I el Conqueridor, després de desembarcar a Santa Ponça, derrotaren als musulmans.

Fou un xoc molt violent en el qual perderen la vida Ramon de Montcada, senyor de Tortosa, i el seu oncle Guillem de Montcada.

Aquest fou el primer pas cap a la conquesta de Mallorca, la capital de la qual caigué al final del mateix any.

Pontós, batalla de -1795-

(Pontós, Alt Empordà, 22 setembre 1795)

Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran.

Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l’exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses.

Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.

Ponça, batalla de (1435)

(Ponça, Itàlia, 5 agost 1435)

Batalla naval. Derrota d’Alfons IV el Magnànim davant l’illa de Ponça (davant el golf de Gaeta) per l’esquadra genovesa comandada per Biagio Assereto.

La reina Joana II de Nàpols havia nomenat Renat d’Anjou hereu de la corona i, en morir ella, Alfons IV el Magnànim, per tal d’intentar la conquesta del reialme, va assetjar Gaeta, però va ésser derrotat a Ponça i, amb els seus germans Joan i Enric i tot de cavallers catalans, aragonesos, sicilians i castellans, fou fet presoner.

Dut a Milà, el duc Filippo Maria Visconti el va tractar amb deferència i fins va entaular amb ell negociacions i hi signà una aliança adreçada a combatre la influència francesa a Itàlia; poc després els presoners eren alliberats.

Ponça, batalla de (1301)

(Ponça, Itàlia, 14 juny 1301)

Batalla naval entre l’estol catalano-angeví manat per Roger de Lloria, i el de Frederic II de Sicília, comandat per Corrado Doria.

Aquest fou derrotat i fet presoner i l’estol dispersat.

Peres, guerra dels Dos *

Veure> Dos Peres, Guerra dels (conflicte entre Catalunya i Castella, 1356-75).

Peracamps, accions de -1837/40-

(Llobera, Solsonès, abril 1837 / maig 1837 – abril 1840)

Fets d’armes de la Primera Guerra Carlina, ocorreguts als congosts de Peracamps.

En la primera acció, el general Ramon de Meer assolí de vèncer els carlins i els obligà a evacuar la ciutat de Solsona (abril-maig 1837).

En la segona, els carlins intentaren de tallar el pas al general Antonio van Halen, que duia un comboi per a socórrer Solsona (abril 1840).

Aquest sabé evitar l’emboscada del general carlí Sagarra i s’apoderà del poble; en successius atacs destruí la resistència carlina, fet que contribuí a llur retirada definitiva.

Per aquest motiu el general van Halen obtingué com a recompensa el títol de comte de Peracamps.

Peníscola, setge de -1225-

(Peníscola, Baix Maestrat, 1225)

Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó. Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos.

La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abü Sa-ïd al-Rhamän que aquest li pagaria un tribut a canvi de l’alçament del setge.

El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalano-aragonesa.

Pau i treva de Déu

(Toluges, Rosselló, 1027)

Institució medieval. Si bé són dues institucions diferents, ben aviat aparegueren unides: la pau de Déu era el dret de refugi que concedia l’Església per a les persones i coses dins un territori especialment protegit, i la treva de Déu era la suspensió de tota activitat bèl·lica privada durant un temps prefixat també per l’Església. Tot això era sancionat amb penes canòniques greus.

Cal cercar-ne l’origen en els sínodes eclesiàstics de Charroux (989) i en el de Puy en Velay (990), però fou a Catalunya que aquestes disposicions es feren generals i periòdiques, concretament a partir del sínode de Toluges, el 1027, presidit per Oliba, bisbe de Vic, i com a confirmació d’altres constitucions de treva dictades per Oliba i per Berenguer de Gurb (1022).

A Toluges s’establí que la treva duraria des de l’hora nona del dissabte fins a l’hora prima del dilluns; la protecció dins els temples i els recintes sagrats (sagreres) comprenia els eclesiàstics desarmats i les famílies que anaven a les esglésies o en tornaven. El mateix Oliba ho amplià el 1033 al sínode de Vic: la treva començava el dijous i la pau incloïa els marxants que viatjaven i els seus béns. D’altres concilis catalans ampliaren aquestes disposicions.

Des d’aleshores, aquest moviment s’estengué per l’Europa feudalitzada, i foren protegits vídues, orfes, mercaders, camperols i els béns de tots ells, alhora que es fixaven uns períodes cada vegada més llargs de treva obligatòria que coincidien amb uns cicles determinats de l’any litúrgic.

Aquestes resolucions trobaren el suport de les autoritats civils: a Catalunya, els comtes Ramon Berenguer I i Almodis dictaren (1064) les constitucions de pau i treva i les inclogueren al codi feudal dels Usatges. Més tard aparegueren uns funcionaris civils, els paers, que foren els encarregats de fer complir aquests preceptes.

Patuleia

(Catalunya, segle XIX)

Nom dels grups més marginals de les ciutats.

Es conegueren amb aquest nom els escamots de soldats irregulars durant la primera guerra carlina (1835-45) i també els grups violents i descontrolats que provocaren nombrosos incidents durant la revolta barcelonina de la Jamància.