(Barcelona, 28 febrer 1789 – 2 març 1789)

Revolta popular ocorreguda a la ciutat (amb repercussions a Vic i a Mataró), motivada pel reiterat encariment del pa.

Les males collites del 1787 i del 1788 havien provocat una forta puja del preu del blat durant els mesos de gener i febrer de 1789, alhora que les varietats més econòmiques de pa, com el pa morè, escassejaven i eren de mala qualitat.

En anunciar-se un nou augment de preu a partir del dia 1 de març, hi hagué un avalot popular a Barcelona la nit abans: una multitud descontenta assaltà el pastim i l’incendià en bona part, alhora que s’apoderava del pa, de la pasta per a coure i dels diners; al mateix temps calà foc a les barraques de venda de pa i assaltà les cases dels arrendadors de la fabricació de pa.

El capità general, Francisco González y de Bassecourt, comte d’El Asalto, envià tropes per a reduir els amotinats, però aquests les apedregaren i ell hagué de refugiar-se a la Ciutadella davant l’actitud amenaçadora de la gent, que només fou dissuadida de cremar la casa de la ciutat per la presència de la tropa. L’orde dels caputxins intentà d’apaivagar l’avalot, però només hi reeixí en part i amb el lliurament de diners als amotinats.

L’endemà, 1 de març, diumenge, es reproduïren els incidents: una multitud es presentà al pla de Palau i reclamà la rebaixa del preu del pa, cosa que obtingué per escrit, així com la llibertat dels detinguts de la nit anterior.

Els avalots es reproduïren, però, a la tarda, amb l’exigència que fossin rebaixats els preus de la carn, del vi i de l’oli. Davant la negativa, un grup nombrós penetrà a la catedral per la força, insultà el bisbe i tocà a sometent. Les autoritats prometeren la reducció dels preus i el bisbe renuncià a una part del dret de cóps, que encaria l’entrada de blat a la ciutat.

Mentrestant els regidors, la noblesa i els representants gremials organitzaren patrulles que dissolgueren els grups de la ciutat i detingueren alguns amotinats, mentre des de la Ciutadella els canons eren encarats a la ciutat.

El 2 de març hi hagué encara aldarulls aïllats, però les patrulles evitaren nous incidents i obligaren els botiguers a obrir llurs establiments. Les campanes de les esglésies foren privades de llurs batalls durant una setmana, per evitar nous tocs de sometent. La noblesa i els gremis es feren càrrec del cost de mantenir el preu del pa i de millorar-ne la qualitat.

La repressió del govern de Carles IV fou molt dura: el capità general fou destituït i substituït pel comte de Lacy, que imposà set penes capitals a Barcelona i d’altres a Vic i a Mataró; d’altres amotinats foren deportats. La duresa de la repressió suscità la repulsa de la ciutat, que demanà l’indult dels condemnats a mort, sense obtenir-lo.

Molts barcelonins abandonaren la ciutat el dia de l’execució en senyal de desaprovació, fet que desmentiria el caràcter exclusivament plebeu de l’avalot. La ciutat romangué militarment ocupada durant diversos mesos.

Hom ha remarcat l’origen comú dels Rebomboris del Pa amb la Revolució Francesa del mateix any, afavorida per la crisi agrària dels anys 1787 i 1788, comuna a tot l’occident europeu.