(Maó, Menorca, 26 juny 1883 – Sevilla, Andalusia, 13 març 1922)
Farmacèutic i químic. Va estudiar a la Universitat de Barcelona. Ensenyà a la universitat de Madrid i fou catedràtic de química a la de Sevilla.
Publicà obres de química i zoologia, com Materiales para las faunas ictiológicas de las Baleares.
(Perpinyà, 1833 – 1903)
Farmacèutic. Es destacà en la lluita contra la fil·loxera; el 1879 l’Associació Sindical del Departament dels Pirineus Orientals li encarregà de cercar substàncies per combatre-la.
Fou president (1884-1903) de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals. El 1887 col·laborà en la creació de laboratoris de química a Portvendres i a Seta, per tal de deturar la competència dels vins espanyols.
(Agen, França, 1826 – Tolosa, Llenguadoc, 1910)
Farmacèutic militar i botànic. Destinat a Perpinyà (1872-80), estudià la flora de la Catalunya Nord, en particular el gènere Rosa.
Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, col·laborà amb Carles Pau i Espanyol.
(Prada, Conflent, 1778 – 1841)
Farmacèutic i botànic. Les seves noves investigacions sobre la flora rossellonesa assoliren renom internacionals.
Col·laborà a la Flore des Pyrénées, de Philippe Picot de La Peyrouse. Augustin de Candolle donà, en honor seva, el nom de Coderiana a una de les varietats de l’Euphorbia.
Fou el descobridor de l’Alyssum Pyrenaicum, que, a Europa, només es dóna a les roques de la font de Cóms.
(Vila-real, Plana Baixa, 24 març 1901 – Castelló de la Plana, 21 març 1981)
Farmacèutic i botànic. Autor de notables aportacions sobre la flora de les comarques septentrionals del País Valencià i estudiós de les illes Columbrets.
Publicà també una notable monografia sobre el gènere Setaria.
Jaume Brotad (Illes Balears, 1700 – 1769) Farmacèutic i naturalista. És autor del llibre Pharmacopea Majoricense.
Joan Antoni Brotad (Illes Balears, segle XIX – 1877) Farmacèutic. Descendent de Jaume. Fou rector del Col·legi de Farmacèutica de Palma de Mallorca. És autor de diversos escrits científics.
(Olot, Garrotxa, segle XVIII – 1772)
Farmacèutic. Fou apotecari de cambra del rei Ferran IV de Nàpols.
(País Valencià, vers 1750 – vers 1800)
Botànic. Apotecari de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat).
Explorà el massís de Penyagolosa i arribà a reunir més de vuit-centes espècies de plantes, algunes de les quals són al jardí botànic de Madrid.
(Maó, Menorca, 8 desembre 1760 – 22 gener 1840)
Apotecari de l’hospital reial de Menorca (1811). Ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona el 1831.
És autor de treballs molt diversos, com un recull d’observacions meteorològiques de Menorca (1792-99), obres de botànica, taules cronològiques i una topografia estadística dels EUA.
Inventà un sistema de senyals òptics.
(València, 30 novembre 1782 – Madrid, 1 novembre 1850)
Doctor en farmàcia i químic. Catedràtic de química a la Universitat de Madrid (1820-23).
Fou diputat per València en set ocasions. En 1844 presidí el Congrés.
Exiliat a Edimburg (1823) pel seu ideari liberal, retornà a la seva càtedra el 1830. Innovador en les idees científiques i en la docència.
Dades dels Països Catalans 