(Campdevànol, Ripollès, 1909 – Lisboa, Portugal, 23 desembre 1990)
Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.
Casanova i Puigserinanell, Montserrat
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)
Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Pere
(Palma de Mallorca, 2 octubre 1761 – Cartaxo, Extremadura, Portugal, 23 gener 1811)
Militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Joan. Tercer marquès de la Romana. Inicià la seva carrera en la marina (1775) i ascendí a alferes de fragata el 1779.
Lluità a la Guerra Gran (1793-95) on serví en l’exèrcit de terra i assolí el grau de tinent general, després d’haver-se distingit a la Garrotxa i a la Cerdanya. Residí alguns anys a Alacant, dedicat a l’arqueologia i el 1800 fou nomenat interinament capità general de Catalunya.
El 1807 rebé el comandament d’un cos expedicionari de 15.000 homes enviat al nord d’Europa en ajut de Napoleó. En produir-se el destronament de Ferran VII es trobava amb aquestes tropes a Dinamarca, on li fou exigida la submissió a Josep Bonaparte com a nou monarca espanyol, però, en connivència amb els anglesos, aconseguí embarcar 10.000 homes a l’illa de Langeland i arribar a la Corunya (1808) després de diverses peripècies.
Deixà una important biblioteca.
Bridgman i Eguinoa, Joan
(Tarragona, 1880 – Eastbourne, Anglaterra, 1908)
Compositor. Havia guanyat una càtedra de música a Eastbourne.
És autor d’una Misa solemne, d’una Obertura per a orquestra i de diverses composicions per a instruments de corda.
Borbó i de Bragança, Carles Lluís de
(Madrid, 1818 – Brunce, Estíria, 1861)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VI. Fill de Carles Maria Isidre de Borbó. Jaume Balmes donà suport a l’intent de casar-lo amb la reina Isabel II.
Durant els seus anys de rei pretendent tingué lloc a Catalunya la Segona Guerra Carlina, i el 1860 portà a terme una rebel·lió militar (l’Ortegada) des de Sant Carles de la Ràpita. Fet aleshores presoner i condemnat a mort, renuncià al tron (Tortosa, 23 abril 1860) i fou indultat, però davant les pretensions del seu germà Joan Carles de Borbó i de Bragança, invalidà la renúncia.
Borbó i d’Àustria-Este, Carles de
(Ljubljana, Eslovènia, 1848 – Varese, Itàlia, 1909)
(o Carles Maria dels Dolors) Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom de Carles VII. Nét de Carles Maria Isidre de Borbó i germà d’Alfons Carles.
El 1869 féu un intent militar a favor de la causa carlina i disposà de la col·laboració de Ramon Cabrera. El 1872 impulsà la lluita carlina que s’estenia a Catalunya (Tercera Guerra Carlina) -on prometé derogar el decret de Nova Planta– i que s’acabà el 1876.
El 1900 tingué lloc un nou petit intent militar a Badalona en defensa de la seva causa. El succeí com a pretendent el seu fill Jaume de Borbó i de Borbó-Parma.
Borbó i d’Àustria-Este, Alfons Carles de
(Londres, Anglaterra, 1849 – Viena, Àustria, 1936)
Pretendent carlí a la corona d’Espanya, amb el nom d’Alfons Carles I, germà de Carles.
El 1871 es casà amb Maria de les Neus de Bragança, infanta de Portugal, que l’acompanyà quan fou designat general en cap de les forces de Catalunya (1872-76) durant la Tercera Guerra Carlina.
Es mostrà d’acord amb l’entrada dels carlins a l’alçament del 1936. En morir sense fills, deixà per resoldre l’afer de la seva successió.
Bosch-Labrús i Blat, Lluís
(Barcelona, 27 maig 1870 – Ginebra, Suïssa, 15 setembre 1942)
Enginyer. Fill de Pere Bosch i Labrús, del qual fou seguidor del seu ideari.
Presidí diversos organismes econòmics, entre ells el Foment del Treball Nacional (1929-36).
El 1928 publicà la narració poemàtica titulada Los almogávares.
Bellver, Guillem de
(Catalunya, segle XIII – Bulgària, juny 1306)
Almogàver. Serví a la Companyia catalana a Orient.
Morí en la gran batalla contra els alans. Un dels millors cavallers d’aquests li tallà d’un cop d’espasa el braç esquerra. Dos dels seus companys, l’adalid Arnau Miró i el mariner Bernat de Ventallola, el venjaren.
Ballescà, Jaume
(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)
Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.
Bea i Cervera, Manuel
(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)
Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.
Dades dels Països Catalans 