Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)

Caxal, Antoni

Deixa un comentari

(Tarragona, vers 1360 – Constança, Alemanya, 25 maig 1417)

(o Queixal)  Religiós mercedari. Doctor en dret i en teologia.

Fou ambaixador d’Alfons IV el Magnànim al concili de Constança (1416). El rei Ferran I d’Antequera el nomenà conseller i li confià importants missions prop dels reis de Castella i de Fes, del papa Benet XIII i de l’emperador Segimon.

Entre les obres que va escriure cal esmentar De Unione Ecclesiae, La hermosura de su esposo Cristo, De las verdades de la Iglesia Católica, Rosa ad auroram, etc.

Castellví i Obando, Francesc de

4 Respostes

(Montblanc, Conca de Barberà, 16 febrer 1682 – Viena, Àustria, 15 setembre 1757)

Militar i historiador. Fill d’Ignasi de Castellví i de Ponç. Amb possessions a Rocafort de Queralt. Estudià al Col·legi de Cavallers de Lleida, institució dependent de l’Estudi General.

Partidari de la causa austriacista. Intervingué (30 juny 1713), com a membre del braç militar, en la Junta de Barcelona que optà per oferir resistència a les forces borbòniques. Durant el setge s’incorporà, amb el grau de capità, a la Coronela, i fou ferit el 12 agost 1714 al baluard de Sant Pere.

L’11 setembre es trobava contraatacant a primera línia quan hom decidí de capitular.

Un cop ocupada Barcelona, visqué sota règim de llibertat vigilada, i li foren segrestats els béns, fins que el 1726 marxà a Viena, on inicià la seva obra Narraciones históricas de España desde el año 1700 hasta el año 1725…, en 6 volums, una de les fonts més importants per al coneixement d’aquells anys des d’una perspectiva catalana i austriacista.

Del manuscrit, custodiat als Staats-archiven, de Viena, Salvador Sanpere i Miquel en tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya.

Castellarnau, Miquel

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió.

Durant el setge de Barcelona (1713-14) fou un dels millors capitans del nou regiment regular d’infanteria de Sant Narcís. El 30 de juliol de 1714 col·laborà a la defensa del camí cobert al front d’una seixantena de granaders.

El 12 d’agost fou ferit al baluard de Santa Clara. L’11 de setembre lluità als combats propers al Pla de Palau i del baluard de Migdia, on tornà a ser ferit.

Després de la capitulació s’exilià.

Casamitjana i de Rupidera, Francesc de

Deixa un comentari

(Besalú, Garrotxa, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Capità d’infanteria el 1704, fou el primer militar català que prengué les armes a favor de l’arxiduc Carles d’Àustria.

Participà en la presa de Gibraltar (1704) i fou ajudant del príncep Jordi de Darmstadt. El 1705 tornà a Barcelona, i emigrà a Viena abans de la caiguda de la ciutat.

A l’exili escriví unes interessants Empresas y sucesos gloriosos que consiguieron las armas de Carlos VI en Alemania, utilitzades per l’historiador Francesc de Castellví, que hom guarda a la Biblioteca Imperial de Viena.

El 1717 treballava a la secretaria del segell reial, a Viena.

Carles III de Catalunya

320 Respostes

(Viena, Àustria, 1 octubre 1685 – 20 octubre 1740)

“Carles d’Àustria”  Rei de Catalunya-Aragó (1705-17 i 1725) i emperador germànic (Carles VI) (1711-40). Fill segon de Leopold I.

A la mort de Carles II, va ésser reconegut rei d’Espanya pels aliats, segons s’havia convingut en el tractat de partició del 1699, enfrontant-se a la candidatura de Felip V de Borbó, sostinguda per França (guerra de Successió).

El 1705 va participar amb l’esquadra anglesa en el setge de Barcelona. La ciutat, favorable a la seva causa, li obrí les portes al cap d’un mes de setge i resistí aleshores l’assalt

Després de celebrar-hi Corts (desembre 1705-març 1706), en les quals garantí els privilegis catalans, Carles marxà a Madrid, on es féu proclamar rei d’Espanya, però el decidit ajut castellà a la causa de Felip V el va obligar a abandonar la capital.

En endavant residí a Barcelona en companyia de la seva esposa Cristina de Brunsvic, sense aconseguir, malgrat el suport català i una esporàdica entrada a Madrid (1710), inclinar la guerra al seu favor.

En morir el seu germà, l’emperador Josep I (1711), heretà la corona imperial, cosa que li rebaixà l’ajut dels aliats, poc interessats en la reconstrucció de l’imperi dels Àustries.

El 1714 hagué de reconèixer (pau de Rastadt) els tractats d’Utrecht, que estipulaven la seva renúncia a la corona d’Espanya a canvi del Milanesat, Nàpols, Toscana, Sardenya (canviada el 1718 per Sicília) i els Països Baixos. Incorporà també a l’Imperi gran part de Valàquia i Sèrbia, conquerides (1718) als turcs.

Per tal de garantir la successió a la seva filla Maria Teresa, el 1713 promulgà de Pragmàtica Sanció.

Burguny, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Gibraltar, 11 octubre 1704)

Capità de voluntaris. Comandà la primera unitat combatent específicament catalana que lluità a favor de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió.

Aquesta unitat era a bord de la flota de l’almirall Rooke que atacà i prengué Gibraltar, a la primeria d’agost de 1704. Més tard, la companyia es distingí a la defensa de la plaça durant el llarg setge que patí.

A la matinada de l’11 d’octubre s’adonaren de que els atacants havien situat 500 homes dalt del penyal de Gibraltar, i els miquelets de Borguny foren els encarregats de desallotjar-los en una operació difícil i cruenta, que tanmateix reeixí i en la qual Borguny morí, al lloc dit el Salto del Lobo.

Brichfeus, Pere

Deixa un comentari

(Castellterçol, Moianès, 1670 – Àustria, 1724)

Militar austriacista. Durant la Guerra de Successió lluità sota les ordres d’Antoni Desvalls, marquès del Poal, a la batalla de Mura i a la d’Esparreguera (maig 1714).

Després de la caiguda de Barcelona (11 setembre 1714), s’acollí a la capitulació de Cardona; malgrat els pactes, li foren embargats els béns i, perseguit, s’hagué d’exiliar.

Partí a Àustria i, a la divisió imperial d’Antoni Desvalls, amb altres exiliats, lluità a Hongria contra els turcs.

Boixadors i Sureda de Sant Martí, Bernat Antoni de

3 Respostes

(Barcelona, 24 abril 1702 – Lisboa, Portugal, 1 novembre 1755)

Militar i erudit. Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n’heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí.

Fou vice-president (1731-33) i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Participà en les lluites d’Itàlia (1733-37) i fou ràpidament ascendit.

Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa.

Berwick, duc de

28 Respostes

(Molins, França, 21 agost 1670 – Philippsburg, Alemanya, 12 juny 1734)

(James FitzJames Stuart)  Mariscal francès. Fill bastard de Jaume II d’Anglaterra, per a qui el rei creà el títol.

Establert a França (1691) i naturalitzat francès, Lluís XIV l’envià a la península ibèrica per ajudar Felip V de Borbó en la Guerra de Successió. Recuperà Madrid, obtingué la victòria d’Almansa i conquerí el País Valencià (1707); en agraïment, Felip V l’anomenà duc de Llíria i Xèrica amb grandesa d’Espanya.

Marxà a França per continuar les empreses militars de Lluís XIV, però el 1714 tornà de nou a la Península per posar-se al capdavant de les tropes que assetjaren i conqueriren Barcelona l’Onze de setembre.

Bernet, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, s XVII – Europa ?, s XVIII)

Militar. Combaté contra els borbònics a la guerra de Successió. En 1713-14 fou un dels tinents coronels del regiment de cuirassers de Sant Miquel, que defensà Barcelona durant el setge final.

Es distingí especialment a la càrrega que donaren davant el convent de Caputxins, el 17 de setembre de 1713, i a les maniobres per instal·lar i guardar la bateria avançada a la posició exterior de la Creu de Sant Francesc, per l’abril de 1714.

Després de la capitulació, les autoritats borbòniques el volgueren empresonat, però eludí l’ordre de captura que hi havia contra ell amagant-se i fugint finalment a l’estranger.