Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)

Desvalls i de Vergós, Manuel

6 Respostes

(el Poal, Pla d’Urgell, 1674 – Viena, Àustria, 1774)

Militar i polític austriacista. Germà d’Antoni, amb el qual col·laborà en la guerra de Successió.

Fou un dels responsables del front de Lleida i fou governador de la plaça el 1707. Cap al 1710 fou nomenat governador de Cardona, on resistí el setge del general Vendôme i un altre atac el 1713.

Els darrers mesos de la resistència col·laborà activament des de Cardona a les campanyes de sosteniment de la resistència que duia el seu germà per les comarques.

Capitulà el 17 de setembre i fugí a Mallorca. Posat a les ordres del virrei, marquès de Rubí, aquest el nomenà governador d’Eivissa, càrrec que exercí fins a la capitulació de Mallorca (1715).

S’exilià a Viena i es posà al servei de l’emperador Carles VI.

Desvalls i de Vergós, Antoni

23 Respostes

(el Poal, Pla d’Urgell, 21 febrer 1666 – Viena, Àustria, 7 juliol 1724)

Militar austriacista. Marquès del Poal. Seguí la carrera militar, i el 1700 era capità.

El 1705 s’adherí al partit de l’arxiduc Carles en la guerra de Successió. Recorregué l’Urgell i la Segarra i les ciutats de Lleida i Fraga, que guanyà a la causa de l’arxiduc, i expulsà els borbònics de la Ribagorça.

Més tard féu aixecar el setge de Cardona (1711), plaça defensada pel seu germà Manuel, i hi residí fins al gener de 1714, data en què inicià el sosteniment de les revoltes populars a les comarques, com a cap de les forces catalanes de fora de Barcelona.

Adherit a la decisió del consell de guerra de continuar la lluita (1713), planejà la tramesa d’una columna a Barcelona, que fracassà. Es replegà amb les seves forces a la vall del Llobregat i ocupà momentàniament Manresa (8 setembre).

Després de la caiguda de Barcelona, capitulà juntament amb el seu germà Manuel (18 setembre).

Passà a Viena i es posà al servei de l’emperador Carles VI. L’any 1716 comandava una divisió imperial contra els turcs.

Fou el pare de Manuel Desvalls i d’Alegre  (Àustria ?, segle XVIII – 1760)  Exercí diversos càrrecs a la cort imperial i fou preceptor del futur emperador Josep II.

Desprat i de Gaiolà, Esteve

Deixa un comentari

(Sant Esteve d’En Bas, Garrotxa, 5 agost 1788 – Londres, Anglaterra, segle XIX)

Metge i polític. Fou pensionat per la Junta de Comerç de Barcelona per a estudiar ciències naturals i físiques en diversos estats europeus. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

D’idees liberals però proteccionista en economia, fou elegit diputat per Barcelona el 1820.

Exiliat a Londres el 1824, fou professor de cal·ligrafia a l’Ateneo Español, es relacionà amb els medis socialistes anglesos i s’interessà per la doctrina dels utopistes.

No s’acollí a l’amnistia del 1833.

Delàs i Franco, Josep Lluís de

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 març 1928 – Bornheim, Renània, Alemanya, 21 setembre 2018)

Compositor i director d’orquestra. Amplià estudis a Munic (1950-54).

Ha actuat a diferents ciutats europees. Col·laborador de la Westdeutscher Rundfunk (RFA) i de l’estudi de música electrònica de la universitat d’Utrecht.

És autor, entre altres obres, d’Imago, per a orquestra de cambra (1964), i de Textos, per a cinta magnetofònica i soprano (1967).

Dalmau i Oller, Sebastià

8 Respostes

(Teià, Maresme, 29 novembre 1682 – Viena, Àustria, 2 agost 1762)

Militar austriacista i financer. Fill d’Amador Dalmau i Colom. Després d’un breu empresonament (1704), fou nomenat cavaller.

Durant la guerra de Successió, en el setge de Barcelona del 1706 contribuí a la defensa de la ciutat comandant un esquadró de cavalleria de 40 homes costejat per ell. Posteriorment (1710) combaté per Aragó i Catalunya, i fou ascendit a sergent major.

Esgotada la tresoreria dels aliats, féu un prèstec que permeté la contraofensiva sobre Balaguer i Girona.

El 1713 fou ascendit a coronel i nomenat membre de les Juntes de Defensa del nou govern provisional. Defensà Barcelona del setge del duc de Pòpuli i s’apoderà de Montjuïc.

Participà el mateix any en l’expedició del diputat militar Antoni Francesc de Berenguer fora de la ciutat. Durant els darrers mesos del setge, prengué part molt activa en la direcció de la defensa.

Uns quants dies després de la caiguda de Barcelona (11 setembre) fou detingut amb uns altres caps de la defensa, i estigué empresonat a Alacant, Pamplona i Segòvia, mentre li eren confiscats els béns.

Alliberat després del tractat de pau signat entre Espanya i l’Imperi a Viena, es posà al servei de l’arxiduc, ja emperador amb el nom de Carles VI, que el nomenà general en cap de cavalleria (1727).

El 1753, durant el regnat de Francesc I, ascendí a tinent general de l’Imperi.

Cuiàs, Pau

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)

Militar. Lluità contra els borbònics a la guerra de Successió. Fou un dels millors capitans del regiment de Sant Narcís durant la defensa de Barcelona.

El 6 de setembre de 1713 resultà ferit al combat de la Creu Coberta. Es distingí especialment en el victoriós contraatac del 12 d’agost de 1714 al baluard del Portal Nou.

Després de la capitulació emigrà a Viena, on arribà el 18 de desembre de 1714, junt amb altres quatre oficials més, els primers procedents de l’ocupada Barcelona.

Cortada i Sellers, Francesc de

Deixa un comentari

(Vic, Osona, segle XVII – Àustria, segle XVIII)

Austriacista. Ciutadà honrat de Barcelona, participà en la guerra de Successió en els combats de Manresa i Barcelona i en la presa de Montjuïc (1705).

Ascendí a sergent major i lluità a la plana de Vic i a l’Empordà. El 1713 fou nomenat coronel pel govern provisional català; però, contrari a la continuació de la guerra, renuncià el nomenament i emigrà a Àustria.

Després del 1714 els seus béns foren confiscats.

Colombí i Payet, Antoni

Deixa un comentari

(Tossa de Mar, Selva, 12 juny 1749 – Sant Petersburg, Rússia, 16 març 1811)

Diplomàtic. De família originària de Sora (Osona), el 1773 establí a Rússia la seva casa comercial.

Cònsol d’Espanya a Petersburg, aprofità la inseguretat europea produïda per la Revolució Francesa per establir bescanvis comercials amb Rússia, dels quals informà Floridablanca el 1792, a Madrid.

Durant la Guerra del Francès concertà un tractat d’aliança entre la regència de Cadis i l’imperi rus (Velikie Luki, el 1812). Els esdeveniments polítics posteriors desferen la seva obra.

Codina i Langlin, Victorià

1 Resposta

(Barcelona, 2 febrer 1844 – Londres, Anglaterra, 1911)

Escultor i pintor. Germà de Ramon. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, treballà en l’ornamentació escultòrica de la Universitat de Barcelona.

Cap al 1868 es traslladà a París i el 1877 s’establí a Londres, on féu pintures per a l’església catòlica de Sant Felip Neri a Brompton Road, per als hotels Continental i Metropole, els teatres Empire i Trocadero i els palaus Rothschild i Somerset.

A Barcelona pintà al fresc la cúpula de la basílica de la Mercè.

Conreà també amb èxit la pintura de cartons per a tapissos (La conversió de Sant Patrici).

Coc, Francesc

Deixa un comentari

(Rodonyà, Alt Camp, segle XVIII – Europa ?, segle XVIII)

Guerriller. Prengué les armes a favor de França durant la guerra franco-espanyola de 1718-20, seduït per la promesa francesa de restituir a Catalunya les llibertats abolides per Felip V de Borbó.

Fou cap d’un dels deu batallons organitzats per Francesc Bernic. Després d’una actuació destacada, la fi de la guerra el sorprengué amb l’ordre de dissoldre els batallons catalans.

Coc, com Carrasclet i d’altres, fou dels qui preferiren conservar tota la gent possible i embarcar per posar-se al servei de l’emperador Carles VI, l’antic Carles III dels catalans. El projecte fou dificultat per França.