Arxiu d'etiquetes: Europa (morts a)

Berardo i de Morera, Serafina de

2 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Dama. Filla segona de Francesc de Berardo. Es casà amb el noble granadí, austròfil, Francisco de Ribera, comte de Villanueva de las Torres.

Fou dama d’honor de l’emperadriu Elisabet de Brunsvic. Quan aquesta se n’anà de Barcelona, el 19 de juliol de 1713, figurà al seguici que l’acompanyà a Viena, ciutat on es reuní amb el seu pare.

Mort aquest, li foren traspassats els privilegis nobiliaris del difunt, per un decret imperial del 12 de febrer de 1715.

Berardo i d’Espuny, Francesc de

6 Respostes

(Catalunya, segle XVII – Viena, Àustria, 13 desembre 1714)

Militar, polític i diplomàtic. Marquès de Montnegre. Participà en la defensa de Barcelona durant el setge dels francesos del 1697.

Austriacista, col·laborà amb el grup de Vic (1704), participà decisivament en les corts de 1705-06 i en la defensa de Barcelona del 1706, així com en l’ofensiva de Carles VI d’Àustria en terres castellanes (1710). Com a regent per Catalunya al consell d’Aragó proposà, sense èxit, la creació d’un exèrcit regular format per catalans del Principat i del Païs Valencià i per aragonesos.

Nomenat Carles emperador (1711), Berardo fou enviat per les autoritats catalanes com a ambaixador a Viena (1712), però no aconseguí d’ésser-hi rebut, ni tampoc a Utrecht, a la Haia ni a Londres.

Fou pare d’Antoni, Maria, Ramon i Serafina de Berardo i de Morera.

Berard i de Cortiada, Gaspar de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – Viena ?, Àustria, segle XVIII)

Militar. Contribuí a la defensa de Barcelona en el fracassat setge filipista del 1706.

En l’assemblea de braços de Barcelona (1713) es mostrà partidari de continuar la resistència, malgrat la retirada dels aliats de la causa de Carles d’Àustria. Durant el setge de Barcelona (1713-14) dirigí, com a capità de la Coronela, la companyia d’argenters.

Després de la caiguda de la ciutat fugí a Viena. L’emperador Carlos VI d’Àustria creà per a ell el títol de baró d’Esponellà (1717), que fou reconegut per Felip V de Borbó l’any 1726.

Bellver i Balaguer, Josep

2 Respostes

(Lleida, 1630 – Viena, Àustria, 5 abril 1732)

Militar. Mestre de camp durant la defensa de Barcelona contra les forces franceses de Vendôme (1697).

Durant la guerra de Successió, com a general i lloctinent d’Antoni de Villarroel, lluità contra les tropes borbòniques en la defensa de Barcelona (1713-14).

Ocupada la ciutat (11 setembre 1714), fou detingut i traslladat al castell d’Ondarrabia (Fuenterrabia), d’on fou alliberat l’any 1719 pels francesos que havien envaït la Península Ibèrica. Forçat a exiliar-se, anà a Gènova.

Els seus béns foren confiscats pel règim borbònic.

Bassols, Joan

Deixa un comentari

(Garrotxa, vers 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)

Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París.

Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció.

Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s’ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316.

Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors.

Barceló i Anguera, Josep

2 Respostes

(Capçanes, Priorat, segle XVII – Viena, Àustria, segle XVIII)

Guerriller austriacista. Germà de Pere Joan. Actuà en les partides de voluntaris dels germans Nebot i Font i, un cop abandonada la causa catalana pels aliats, continuà, al servei d’Antoni Vidal, la resistència contra les tropes borbòniques.

Durant la guerra contra la Quàdruple Aliança (1718) lluità contra les tropes de Felip V de Borbó al costat dels francesos, en estreta col·laboració amb el seu germà.

Amb l’acabament de la guerra els francesos desarticularen els regiments catalans, interessats a continuar la lluita; Barceló hagué d’abandonar el país i partí amb el seu germà a Àustria, on es posà al servei de l’emperador.

Balcells i Pinto, Joaquim

3 Respostes

(La Laguna, Tenerife, Canàries, 21 febrer 1890 – Ginebra, Suïssa, 25 octubre 1936)

Llatinista i professor. Fou catedràtic de la Universitat de Barcelona, un dels promotors de la Universitat Autònoma i figura destacada de l’equip de la Fundació Bernat Metge.

Traduí Lucreci (1923-28) i els Sermons (1928) d’Aureli Agustí. Estudià, a mes, diversos autors llatins i fou un cap d’escola de llatinistes catalans.

S’exilià el 1936.

Aunós i Pérez, Eduard

Deixa un comentari

(Lleida, 8 setembre 1894 – Lausana, Suïssa, 25 setembre 1967)

Polític i escriptor. Es doctorà en dret el 1916 i aquest any fou elegit diputat a corts per la Seu d’Urgell per la Lliga Regionalista i fou secretari particular de Francesc Cambó.

Però l’any 1925 deixà aquestes activitats per entrar en el govern de Primo de Rivera com a ministre de Treball (fins al 1930).

Després de la guerra civil del 1936-39, fou ambaixador a Bèlgica (1939) i a Argentina (1942), ministre de Justícia (1943-44) i president del Tribunal de Cuentas, de Madrid.

És autor d’assaigs polítics: España en crisis (1932), El estado corporativo: Cartas al príncipe (1942), de llibres de viatges i de novel·les.

Armengol i Torrella, Màrius

1 Resposta

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 17 desembre 1909 – Nottingham, Anglaterra, 27 novembre 1995)

Dibuixant. Emigrat en 1939, anà a la Gran Bretanya.

En esclatar la segona guerra mundial, seguí les tropes britàniques a Narvik (Noruega), on féu una magnífica col·lecció d’escenes bèl·liques. Més tard repetí el seu treball a les campanyes del Nord d’Àfrica.

Exposats a Londres, els dibuixos obtingueren un gran èxit. El govern britànic li n’encarregà una sèrie per a publicacions de propaganda, i més tard els reuní en un àlbum que fou editat.

Aner d’Esteve, Felip

5 Respostes

(Aubert, Vall d’Aran, 1781 – Portugal, 9 octubre 1812)

Polític. Vocal secretari de la Junta Superior de Catalunya que s’havia constituït per lluitar contra els francesos, en representació de la Vall d’Aran, fou elegit diputat (1810) a les corts de Cadis pels habitants d’aquesta vall.

Participà intensament en les mateixes i adoptà una posició liberal moderada. Es manifestà decididament per la recuperació dels furs i privilegis anteriors a la guerra de Successió, per la qual cosa es considerat com un dels precursors del desvetllament polític de Catalunya.