(Barcelona, 23 gener 1918 – 20 juliol 1989)
Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d’ésser campió d’Espanya.
Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).
(Olot, Garrotxa, 4 novembre 1885 – Madrid, 2 desembre 1930)
Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm.
Introduí a l’estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids.
El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.
(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)
Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.
La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.
El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.
(Reus, Baix Camp, 8 setembre 1923 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 30 maig 2000)
Escalador. Vinculat al Club Muntanyenc Barcelonès (1941) i soci del Centre Excursionista de Catalunya (1947), on era membre dels respectius grups d’escalada (GAM i CADE).
El 1944 fundà a Sant Cugat una delegació del Club Muntanyenc Barcelonès, que el 1963 es constituí com a Club Muntanyenc Sant Cugat, entitat que presidí (1969-72).
Difusor de l’excursionisme i l’escalada, durant més de 20 anys publicà diversos llibres fruit de la seva activitat iniciada ja a la dècada del 1940, juntament amb treballs sobre història de l’excursionisme i l’escalada a Catalunya.
Alguns exemples són: Montserrat pam a pam (1977), Sant Llorenç pam a pam (1979), Història d’una pedra: dels cinquanta anys d’escalades al Cavall Bernat (1985), Les nostres muntanyes (1990), Les primeres del GAM en el seu cinquantenari (1991), on coordinà altres autors, i Excursionistes Recordats (1996).
El 1978 fundà el grup Cavall Bernat i creà el museu del mateix nom.
En reconeixement a la seva trajectòria rebé diverses distincions, com la Medalla de Plata de la FEM (1972) i la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).
(Girona, 29 desembre 1914 – Barcelona, 14 febrer 2002)
Jugador i tècnic de futbol. Jugà amb el Girona F.C. (1929-35), el Futbol Club Barcelona (1935-37 i 1941-45), el Seta (1937-39) i el Gimnàstic de Tarragona (1945-50).
Posteriorment, féu de tècnic en diversos equips, entre els quals la selecció espanyola (1966-68), el F.C. Barcelona (1969-71) i el Saragossa (1971-72).
(Barcelona, 5 agost 1933 – )
Alpinista i escalador. Director tècnic de l’Expedició Espanyola als Andes (1961) i cap de les expedicions Barcelona al Perú (1963) i a l’Ahaggar i al Garet el Djenoun (1967).
Un dels més importants dels escaladors sobre roca, ha realitzat gran nombre de primeres ascensions: a Montserrat, als Andes, a les Dolomites, als Alps, etc.
El 1982 va participar en la primera expedició catalana a l’Everest.
(Barcelona, 22 juny 1887 – 5 novembre 1982)
Patró d’embarcacions de vela. Fou el primer regatista de l’estat espanyol que obtingué de forma oficial una medalla d’aquesta modalitat en uns Jocs Olímpics (medalla de bronze a Los Angeles 1932).
Fou comodor del Reial Club Marítim de Barcelona durant molts anys.
L’any 1936 fou seleccionat per a l’olimpíada de Berlín, però es negà a participar-hi.
(Lleida, 22 maig 1973 – )
Motociclista. S’inicià en el món de les carreres de motocicletes a 17 anys quan guanyà el Criterium Solo Moto. El 1991 fou campió d’Espanya i d’Europa de 125 cc.
Debutà al Mundial el 1994. El 1995 guanyà el seu primer Gran Premi al circuit Ëscar Gálvez de l’Argentina i quedà tercer al Mundial. La següent temporada aconseguí el quart lloc al Mundial de 125 cc.
L’any 1998 participà en la cilindrada de 250 cc, però el 1999 tornà a la categoria del 125 cc, on es proclamà campió del món pilotant una Honda.
(Ilo-Ilo, Filipines, 7 octubre 1896 – Barcelona, 13 febrer 1964)
Jugador de futbol del F.C. Barcelona, amb el qual fou deu vegades campió de Catalunya i cinc vegades campió d’Espanya.
Interior esquerra resolutiu, intervingué en 412 partits oficials i marcà 381 gols; el seu xut a passat a la història del futbol com el més potent i eficaç (a Bordeus, en marcar un gol, la pilota esbotzà la xarxa).
Llicenciat en medicina, exercí professionalment després de retirar-se del futbol (1927) i fou directiu del FC Barcelona (1931-34).
Militant de Falange Española, en esclatar la Guerra Civil formà part del Batalló de la Brigada Mixta Legionària italoespanyola, on arribà a tinent i amb la qual entrà a Barcelona el 1939.
(Barcelona, 22 març 1962 – )
Tennista. El 1984 arribà a la setena posició del rànking mundial.
Altres victòries han estat el torneig d’Aix-en-Provence (1984), l’open d’Hamburg (1984 i 1990), el Torneig de Bari (1989) i l’open de Niça (1990) i fou finalista en 4 torneigs individuals.
Es va retirar el 16 de setembre de 1991.
Dades dels Països Catalans 