Arxiu d'etiquetes: esdeveniments

Llum, Festa de la

(Manresa, Bages, segle XVI – )

Festa que hom celebra el 21 de febrer, commemorant el prodigi d’un llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la dita ciutat el 21 de febrer de 1345.

Una primera al·lusió històrica de la celebració es remunta al 1536. Des del segle XVII i fins al XIX, se celebrà el segon diumenge de quaresma.

Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la sèquia de Manresa.

És considerada festa major d’hivern.

La primera referència documental de la Llum data del mateix any 1345.

Enllaç: Festa de la Llum

Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

(Catalunya, 1972 – )

(JIF)  Festival folklòric. Organitzat per l’esbart Lluís Millet. Després d’una interrupció de dos anys, fou reprès l’any 1975, amb periodicitat anual.

El 1988 hom constituí una entitat amb el mateix nom que, a més d’organitzar el festival, amplià el seu ventall d’activitats; el 1992 l’entitat canvià el nom pel d’Associació per a la Difusió del Folklore (ADIFOLK).

En les JIF participen grups provinents d’arreu del món especialitzats en la dansa folklòrica o que basen el seu repertori en noves coreografies inspirades a partir d’aquesta.

En els seus inicis, se celebraven a Barcelona durant un cap de setmana, però a partir de l’any 1979 els grups es començaren a distribuir per tot Catalunya. Actualment la durada del festival és d’onze dies i té lloc a principis de setembre.

La cloenda se celebrà a Barcelona fins el 1990 i des d’aleshores esdevé també itinerant.

Enllaç web: Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya

Jocs Florals de Barcelona

(Barcelona, març 1859-1936 / 1978- )

Certamens poètics anuals.

Diversos escriptors sol·licitaren a l’ajuntament de Barcelona la restauració dels jocs florals o de la Gaia Ciència instituïts per Joan I el 1393. Aprovada la petició per l’ajuntament, aquest destinà un pressupost per a la compra dels tres joiells corresponents als tres premis ordinaris, i posà la festa sota la seva protecció.

Constituït així el Consistori dels Jocs Florals de Barcelona, segons els Estatuts per al bon règim… la seva finalitat era de revisar i de fer reconèixer una institució establerta pels antics reis de Catalunya-Aragó i de moure la joventut al conreu de la literatura i la llengua catalans. Abans hom havia intentat de ressuscitar la festa amb els mites inherents del trobador i de la llengua llemosina.

Pel que fa a les particularitats de la celebració, sembla que la idea d’elegir una reina fou de A. de Bofarull, la divisa Pàtria, Fides, Amor -que correspon als tres premis ordinaris- fou una pensada de J. Rubió i Ors, i M. Milà i Fontanals fou qui defensà més decididament l’ús exclusiu del català.

El primer diumenge de maig de 1859 se celebraren els primers Jocs Florals de Barcelona o de la Llengua Catalana a la Sala del Consell de Cent.

L’estructura o el mecanisme de la institució era el següent: els mantenidors, en nombre de set i diferents cada any, eren els jutges que atorgaven els premis; l’element permanent era constituït pel consell directiu, que constituïa la junta rectora i de govern, i el cos d’adjunts -en termes actuals, l’assemblea-; els patrocinadors, els contribuents, etc.

A més de premis ordinaris -englantina, viola i flor natural-, hom atorga altres premis, fruit de donacions institucionals o particulars. Quan un poeta obté tres vegades un premi ordinari és proclamat mestre en gai saber.

Se celebraren fins al 1936, amb la particularitat només que els del 1902, suspesos per l’autoritat militar, es feren a Sant Martí del Canigó, i els del 1924 a Tolosa, al Llenguadoc.

Bé que és cert que els Jocs Florals donaren un fort impuls a la Renaixença, també és cert que a la darreria del segle XIX començaren a convertir-se en una institució anacrònica.

A partir del 1940 i fins el 1970 se’n féu a Barcelona, cada primer diumenge de maig, una commemoració privada. També, a partir del 1941, començaren les celebracions a l’exili, amb el nom de Jocs Florals de la Llengua Catalana.

A partir del 1978 es tornaren a celebrar a Barcelona.

jocs florals

(Barcelona, 20 febrer 1393 – )

Concurs literari instaurat per Joan I el Caçador, a imitació dels provençals (1323); en foren nomenats mantenidors Jaume Marc i Lluís d’Averçó. Durant el seu mandat es degueren celebrar només dues festes (1394 i 1395), a despeses de la ciutat.

Martí I l’Humà la restaurà (1 maig 1398), li conferí caràcter reial i tornà a nomenar-ne els mateixos mantenidors. Ferran I d’Antequera confirmà (1413) la disposició del 1398 i atorgà al consistori la facultat de nomenar quatre mantenidors.

Són poques, i sovint dubtoses, les poesies conservades.

Interromputs aquests certàmens al segle XV i substituïts per d’altres d’eminentment religiosos, la tradició no fou represa fins a la restauració dels Jocs Florals de Barcelona (1859), seguits, entre altres, pels Jocs Florals de Lo Rat Penat (1879) a València i posteriorment pels Jocs Florals de la Ginesta d’Or (1924) al Rosselló (Companyia Literària de la Ginesta d’Or).

Graphispack

(Barcelona, maig 1979 – )

Saló internacional de les arts gràfiques, l’envasament i l’embalatge, celebrat quadriennalment al firal de Montjuïc.

Hi concorren expositors de productes, materials i maquinària d’arts gràfiques d’arreu de la península Ibèrica, Amèrica del Sud, del nord d’Àfrica i de l’Orient Mitjà.

A partir del 1983 hom celebra el certamen Hispack, dedicat exclusivament a l’envasament i l’embalatge, amb periodicitat bianual.

afer Galinsoga

Galinsoga, afer

(Catalunya, juny 1959 – febrer 1960)

Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de “La Vanguardia Española”, per la seva actitud; en protesta perquè es predicava en català a l’església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase “Todos los catalanes son una mierda”, que s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona.

Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc.

afer Galinsoga

La campanya se’ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal.

Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu.

La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.

Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.

Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona *

Veure> Fira de Barcelona  (fira anual, 1920- ).

Fira Festival de Circ Trapezi

(Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 – )

Mostra anual d’espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus.

Des de la primera edició fins a l’actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers.

Enllaç web: Fira del Circ Trapezi

Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega

(Tàrrega, Urgell, 1981 – )

Certamen anual. Fundat pel grup Els Comediants.

Se celebra anualment la segona setmana de setembre, amb una mitjana de cent companyies i tres-centes representacions que comprenen tot el ventall d’especialitats escèniques: teatre visual, de text, de carrer, infantil, circ, titelles, dansa, etc.

La programació incideix particularment en les formes d’espectacle contemporànies i visuals, en un marc geogràfic sense fronteres idiomàtiques.

La Fira convoca programadors, agències i grups teatrals de tot Europa i facilita la seva difusió i els intercanvis artístics.

Enllaç: Fira Tàrrega

Festival Internacional de Titelles de Barcelona

(Barcelona, 1973 – )

Festival de teatre. Sorgí amb el nom provisional de Teatre de Titelles i fou organitzat pel departament de titelles i marionetes de l’Institut del Teatre.

En la tercera edició prengué el nom actual i d’aleshores ençà, ha anat consolidant-se com a certament específic a l’estat espanyol i a l’estranger. Mostra d’aixó és la gran diversitat de companyies que hi participen, amb espectacles provinents de fins a trenta països diferents.

L’oferta d’activitats no es només d’espectacles, sinó també exposicions, mostres de cinema o audiovisuals o accions teatrals. L’ampliació dels espais de representació és així mateix un fet destacat, ja que durant el festival programa espectacles a gran part de les sales barcelonines i en altres espais de fora d’aquesta ciutat.

N’han estat directors Joan Francesc Baixas, Jordi Coca, Josep Maria Carbonell i Alfred Casas en les diferents edicions.