Arxiu d'etiquetes: escultors/es

Guasch i Gómez, Agustí

Deixa un comentari

(Barcelona, 1913 – segle XX)

Escultor, pintor i dibuixant. Estudià belles arts a l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, de la qual esdevingué membre posteriorment.

És autor del conjunt escultòric de la façana de Sant Antoni a l’església de Vilanova i la Geltrú, el Sant Jordi del Maricel de Sitges i els Àngels del Museu Dalí de Figueres.

És també autor de diversos monuments públics: al Treball (Esplugues de Llobregat), La Sirena (Pineda de Mar), a Pep Ventura (Cornellà de Llobregat, etc.

Ha rebut nombrosos guardons i ha exposat en diversos països europeus i als EUA.

Guardiola i Bonet, Josep

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 27 juny 1869 – Barcelona, 31 desembre 1950)

Decorador de ceràmica, pintor i escultor. Fou deixeble de Lluís Rigalt, de Ramon Amado i es formà a l’Escola de Llotja de Barcelona. Anà a Madrid el 1891. De nou a Barcelona, treballà més de vint anys com a pintor de parets alhora que col·laborava a diversos diaris i fou redactor de “De Tots Colors” (1909), on sovint signava Faune.

El 1917 féu una exposició de pintura al Cercle Artístic de Barcelona i l’any següent ja exposà ceràmica (a la Sala Parés). Anà a París el 1922 i a Itàlia el 1923. Com a ceramista treballà a la manufactura de Sèvres el 1934 i el 1937.

La seva obra, inclosa de ple dins el noucentisme, el féu mereixedor de diversos premis, entre els quals cal remarcar una primera medalla a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

D’ençà de la mort del seu fill Jordi (1919) signà Josep-Jordi Guardiola.

Guàrdia, Gabriel

Deixa un comentari

(Manresa ?, Bages, segle XV – segle XVI)

Pintor i escultor. Féu treballs escultòrics, avui perduts, per a l’església barcelonina de Santa Anna.

Residí algun temps a Vic, on hi vivia el 1501, quan contractà el retaule de la Trinitat de la seu manresana, sufragat per la deixa d’un canonge que era precisament oncle de l’artista.

Gual, Bartomeu

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV)

Arquitecte i escultor. Establert a Barcelona. El 1398, contractà amb Ramon de la Porta, el portal de l’església de Sant Jaume.

El 1416 formà part del tribunal tècnic que estudià la viabilitat del projecte de nau única a la catedral de Girona.

Del 1417 al 1442 fou director de les obres de la seu de Barcelona.

Grau, Joan

4 Respostes

(Constantí, Tarragonès, 1608 – Manresa, Bages, 1685)

Arquitecte i escultor. Membre d’una família d’escultors i pare del també escultor Francesc Grau.

L’any 1631 executà el retaule de Sant Joan Baptista per a l’església parroquial d’Igualada i, el 1642, el del Roser, per a l’església de Sant Domènec de Manresa.

Treballà, juntament amb el seu fill, al monestir de Poblet i a la Santa Cova de Manresa.

Grau, Francesc

5 Respostes

(Manresa, Bages, 1638 – 3 abril 1693)

Escultor. Féu l’aprenentatge al taller que el seu pare, Joan, tenia obert a Manresa.

Col·laborà en moltes de les obres d’aquest, entre les quals destaquen els sepulcres d’Alfons el Magnànim i dels ducs de Cardona (1660-74), al monestir de Poblet, i l’altar major de la Santa Cova (1678), a Manresa. En aquesta mateixa església prosseguí les obres de decoració, inacabades a la mort del seu pare.

Juntament amb Domènec Rovira esculpí el retaule major d’Alcover (1676), el sepulcre de Sant Oleguer (1678-79), a la seu de Barcelona, i els sepulcres i el retaule de la capella de la Concepció (1682), a la seu de Tarragona.

Grau, Carles

4 Respostes

(Barcelona, 1714 – 1798)

Escultor i arquitecte. Deixeble de Pere Costa.

Intervingué en la construcció de la façana de l’església de Santa Maria (1743), a Barcelona, i esculpí les estàtues laterals de la façana de Sant Miquel de la Barceloneta (vers 1755).

Treballà en la decoració del castell de Figueres i en la de diversos edificis civils i religiosos de Barcelona (església de Sant Felip Neri, Col·legi de Cirurgia, església de la Mercè, palau de la Virreina, palau del duc de Sessa).

Granero i Sierra, Lluïsa

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 agost 1924 – 27 març 2012)

Escultora. Ha participar en exposicions celebrades a Barcelona i a Madrid i ha obtingut diversos premis.

Moltes de les seves escultures, que segueixen el corrent classicista, ocupen llocs públics a Barcelona.

González i Pellicer, Juli

7 Respostes

(Barcelona, 21 setembre 1876 – Arcueil, París, França, 27 març 1942)

Escultor. Fill de Concordi González i Puig, i germà de Pilar, Dolors i Joan. Format en el treball dels metalls en el taller d’orfebreria familiar.

S’instal·là a París a partir del 1900, on esculpí una sèrie de màscares en les quals explotava al màxim les possibilitats plàstiques del ferro, com en la Petita màscara de Don Quixot (1930) o La Montserrat (1932).

La seva obra, transposició molt lliure d’una gran fantasia i, sovint, plena d’humor, de la figura humana, de la qual la Dona pentinant-se (1931-33) o l’Home gòtic (1937) són solament dos exemples, està escampada pels museus i les col·leccions més importants del món.

González i Pellicer, Joan

4 Respostes

(Barcelona, 4 agost 1868 – 1 abril 1908)

Pintor i escultor. Fill de Concordi González i Puig, i germà de Juli, Dolors i Pilar. Treballà al taller de Rossend Nobas.

El 1900 anà a París amb el seu germà Juli. El seu estat de salut precari el féu tornar a Barcelona (1906).

Féu projectes per al famós ebenista Francesc Vidal. El 1906 havia exposat amb èxit a la Sala Parés.