Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Caimaris i Torres, Miquel Eugeni

Deixa un comentari

(Ciutadella, Menorca, 1826 – Barcelona, 1863)

Metge i escriptor. El 1850 es llicencià en medicina a Barcelona. Mantingué a “El Barcelonés” una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal.

És autor de la novel·la històrica d’ambient menorquí Sor Águeda Ametller. Ajudà Francesc Piferrer en la confecció de l’obra sobre Catalunya: Recuerdos y bellezas de España. Escriví poesies en català, francès, castellà i llatí.

Pot ésser considerat com un dels primer menorquins adherits culturalment a la Renaixença.

Cadafalch i Bagunyà, Joaquim

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1815 – Barcelona, 16 octubre 1883)

Jurista. Partidari i defensor del dret foral català.

Milità en el partit moderat i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació, i president de l’Ateneu Català (1871) i de l’Ateneu Barcelonès (1878).

Publicà Prontuario de las acciones (1856), Necesidad de la libertad de testar (1859), ¿Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria…? i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos… (1882).

Cabanyes i d’Olzinelles, Llorenç de

1 Resposta

(Barcelona, 9 febrer 1837 – 21 febrer 1878)

Pintor i literat. Fill de Josep Antoni de Cabanyes i Ballester i pare del pintor Alexandre de Cabanyes i Marquès. La seva pintura reflecteix el corrent romàntic de l’època.

Estrenà l’obra teatral La vuelta de Don Pancario (1857) i publicà Fábulas políticas (1868), La cançó d’en Francesc de Vilanova de Cubells (1872) i Al Déu de les Armades (1875). Escriví en vers les comèdies Un pájaro de América i El tartufo de Moliére, i col·labora a “La Renaixença”.

Cabanyes i Ballester, Josep Antoni de

6 Respostes

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 14 agost 1797 – 11 juny 1852)

Comerciant i escriptor. Fill de Llorenç de Cabanyes i Fuster i germà de Joaquim i de Manuel. Després de viure a Holanda (1817-20) i de viatjar per Europa, formà una important biblioteca romàntica en llengua original i una col·lecció de pintura catalana i europea.

Féu traduccions de Boileau, Goethe, Walter Scott, etc, inèdites.

Escriví poesies (en català i en castellà) i Noticias cronológicas, genealógicas, biográficas e histórico-económicas de la casa de Cabanyes en Villanueva y Geltrú (inèdita) i Notas y observaciones hechas en mi viaje y permanencia en Mallorca (1970).

Fou el pare de Llorenç de Cabanyes i d’Olzinelles.

Caballé i Clos, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1870 – 4 agost 1951)

Escriptor i periodista. Exercí d’advocat criminalista i col·laborà a la premsa barcelonina (“El Liberal”, “El Diluvio”), sovint amb el pseudònim Fermín.

Després de 1939 publicà llibres de records: Barcelona de antaño (1944), La criminalidad en Barcelona (1885-1908) (1945), Los viejos cafés de Barcelona (1946), José Anselmo Clavé y su tiempo (sd).

Buxeres i Rosés, Antoni

1 Resposta

(Barcelona, 1780 – 1872)

Militar i escriptor. Durant la guerra del Francès serví com a ajudant de camp del general Josep Manso, de qui més tard fou secretari.

Ocupà els càrrecs de batlle del reial patrimoni, secretari de la Junta d’Obres de Barcelona i censor de teatres (1839). Fou membre (1837) i secretari de l’Acadèmia de Bones Lletres barcelonina.

Publicà Barcelona en julio de 1840 (anònima, 1844) i Necrología del teniente general don José Manso, Conde del Llobregat (1863).

Buxeres i Abat, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Martorell, Baix Llobregat, 1820 – Barcelona, 1884)

Jurista i escriptor. Fill d’Antoni Buxeres i Rosés.

Assessor del Reial Patrimoni des del 1849, s’especialitzà en qüestions agrícoles, fundà l’Associació Rural de Catalunya i fou un assenyalat defensor del dret foral català (col·laboracions a “El Paladín” (1875), “La Veu de Montserrat” i al “Diario de Barcelona”).

Amic de Josep Coroleu, intentà que la Restauració del 1874 defensés el regionalisme. Fou inspirador del missatge de protesta contra la supressió dels furs del Baís Basc (1876).

Publicà Exposició que adressa a les Corts… en súplica de que es conservi al Principat son dret civil especial (1882) i Apuntes al “Fomento de la Población Rural” por Fermín Caballero (1871).

Butinyà i Hospital, Francesc Xavier

2 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany, 16 abril 1834 – Tarragona, 18 desembre 1899)

Eclesiàstic i escriptor. Fundador jesuïta (1854), ensenyà química (1859-63) a l’Havana.

Tornà a Catalunya, i fundà a Calella (1875) la congregació de les Serves de Sant Josep, conegudes popularment per butinyanes o josefines.

Escriví obres religioses –Les migdiades del mes de maig (1871) i el devocionari Joia del cristià (1882)- i un drama, La venjança del Martre (1871).

Bussanya i Macià, Ramon

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 1784 – 1859)

Polític i escriptor. Diputat liberal per Catalunya a la legislatura del 1822-23.

S’exilià a Londres el 1823, i intervingué en la traducció al català del Nou Testament que inicià Josep Melcior Prat el 1831, amb la col·laboració d’Antoni Puig i Blanc.

Tornà a Catalunya el 1833, i fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1835).

Busquets i Molas, Esteve

Deixa un comentari

(Roda de Ter, Osona, 1908 – Barcelona, 16 desembre 1991)

Periodista i escriptor. Col·laborà a diverses publicacions i fou director del diari tarragoní “Catalònia” (1935-36). Després de la guerra civil dirigí “Tú”, òrgan dels obrers catòlics, a Madrid.

Va publicar, entre altres obres: Oasi (1931), L’anticrist a les escoles (1934), Calaixera de romanços reusencs (1966-67), tres monografies locals: Entre vinyes i telers (La vida de Sant Llorenç Savall) (1968), Plegamans (1969) i Montgrony (1969), un llibre de records, Quaranta anys de periodisme barceloní (1971) i un estudi sobre la devoció popular Oracions, eixarms i sortilegis (1985).

La seva secció diària Bon dia a “El Correo Catalán”, va ser una de les primeres a publicar texts en català.