(Catalunya, segle XIX – Barcelona ?, segle XX)
Escriptor. Col·laborà a “La Tralla” i d’altres publicacions periòdiques. Fou crític teatral del diari “La Tribuna” de Barcelona.
És autor de les comèdies La barcelonina i Total, res. La primera, escrita en col·laboració amb Casimir Giralt, fou estrenada al Teatre Principal de Barcelona per Margarida Xirgu, el 1912.
Publicà amb pseudònim algunes novel·les roses en castellà.
(Mataró, Maresme, 1752 – 1831)
Escriptor. És autor d’una relació de l’atac i la crema de la capital del Maresme per les forces franceses, l’any 1808.
(Barcelona, 1543 – Nàpols, Itàlia, 1606)
Escriptor. D’estament noble, fou capità d’Esglésies (Sardenya), on féu una detallada relació de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa (1572).
El 1581, mort la muller i els fills, es féu religiós agustí i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia. Es va graduar en teologia l’any 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya.
Fundà el convent de la Selva i el de Tàrrega. Felip II el nomenà arquebisbe de Trani, però morí abans d’ésser consagrat.
És autor de Microcosmia y gobierno universal del hombre cristiano (1592-95), justificació teològica, en forma de diàleg, de la monarquia i dels diversos estaments socials, i del poema en castellà La fuente deseada e institución de la vida honesta (1598), obra de joventut que és un tractat de les arts liberals i de les virtuts, en el qual figura que Ausiàs Marc el repta perquè escriu en llengua forastera.
(Girona, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)
Religiós dominicà i escriptor. Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona.
Publicà un llibre titulat Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña (Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766), on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbres del venerable Fray Dalmacio Ciurana (1690), reeditat a Girona el 1772 i a Barcelona el 1949.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1878 – Madrid, 1965)
Escriptor. Visqué anys fora de Catalunya.
Publicà Poesies, d’estil pre-modernista, les proses La sacra tragèdia, i les obres de teatre Campanel·la (1909) i Plautus (1924).
(Barcelona, 1909 – 1963)
Escriptor. Col·laborà a “Ginesta” (1929).
Publicà l’obra de teatre Albada (estrenada el 1949) i l’assaig La mort de l’escolà. Llegenda, història i anècdota (1955).
Pseudònim de l’escriptor Josep Carner i Puig-Oriol, usat principalment a “La Veu de Catalunya” des del 1914 fins al 1918, tret d’un personatge de La Tempesta de Shakespeare.
(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 1886 – Barcelona, 1969)
(o Caldes) Escriptor i grafista. Dirigí la revista “Enllà” de Molins de Rei, on publicà nombrosos articles i poesies. Col·laborà també a “La Tralla” i “Catalana”, generalment amb pseudònim.
És autor d’obres teatrals, com Una boira (1908) i Quan les arrels han mort (1910), i de narracions, com Goig infinit i Deslliurança. Traduí Conte d’hivern, de Shakespeare (1909).
Fou el pare de l’escriptor Pere Calders i Rossinyol.
(Barcelona, 1521 – 3 gener 1603)
Historiador i escriptor. Fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué rector.
Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits).
Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort. El Parnàs Català, de Marcillo, conté algunes de les seves poesies.
Sembla que compongué algun nobiliari.
(Santes Creus, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 2004)
Escriptor. Anà a residir a Barcelona.
Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L’avió de les 10,30 (1959), i el llibre de memòries Tothom se’n va… Tard o d’hora! (1995).
Dades dels Països Catalans 