Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Conesa, Jaume

1 Resposta

(Montblanc, Conca de Barberà, 1320 – Barcelona, 1390)

(o Jaume Sacoma)  Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere III el Cerimoniós.

Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287).

La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.

Comas i Maduell, Ramon

Deixa un comentari

(Tarragona, 1935 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 7 febrer 1978)

Escriptor i religiós jesuïta. Doctor en lletres i en teologia.

Publicà els llibres de poemes Les paraules no basten (1963), Comptar les bigues (1968) i Lletra de batalla, la novel·la Pàtria ignorada (1968), el llibre de narracions Rescat d’ambaixadors (1970), i els assaigs L’Estat i les Esglésies per separat (1971), Gomà i Vidal i Barraquer: dues visions antagòniques de l’Església de 1939 (1975) i Vidal i Barraquer. Síntesi biogràfica (1977).

El 1980 es publicà pòstumament Inaudits testimonis, recull de la seva poesia completa.

Comadira i Moragriega, Narcís

2 Respostes

(Girona, 22 gener 1942 – )

Escriptor i pintor. La seva poesia, irònica i molt elaborada, conté moltes referències literàries i és influïda per Josep Carner i el noucentisme, per J.V. Foix i per Joan Ferraté.

Com a poeta ha publicat La llibertat i el terror; Poesia 1970-1980 (1981), recull de llibres anteriors, Enigma (1985, premi de Literatura de la Generalitat de Catalunya), En quarentena (1990) i Usdefruit (1995).

També ha escrit teatre: La vida perdurable (1991), L’hora dels adéus (1995) i El dia dels morts (1997); els assaigs sobre la seva ciutat natal Guia de l’arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978), Girona (1990) i Girona, matèria i memòria (1992, revisat el 1998).

Com a pintor es caracteritza per composicions on mescla, amb colors vius i brillants, elements arquitectònics i paisatge.

Coll i Vehí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)

Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.

Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.

Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).

El seu germà fou Narcís Coll i Vehí  (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851)  Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).

Coll i Britapaja, Josep

Deixa un comentari

(Arecibo, Puerto Rico, 18 desembre 1840 – Barcelona, 9 gener 1904)

Escriptor i compositor. Doctorat en dret a Barcelona (1865), milità dins el federalisme i col·laborà assíduament en els periòdics.

Retirat de la política, formà part del grup de Frederic Soler; escriví, en castellà i en català, un gran nombre d’obres teatrals, la majoria de les quals de sàtira política, pertanyents al gènere lírico-còmic, per a les quals sovint compongué la música, que el convertiren en un dels autors més populars del seu temps.

Compongué, entre d’altres, les sarsueles o revistes musicals Robinson petit (1871), De Sant Pol al Polo Nord (1872), L’Angeleta i l’Angelet (1879), Els Banys Orientals (1880) i La Campana de Sarrià (1885).

Coca i Villalonga, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 20 octubre 1947 – )

Escriptor. Col·laborador en diaris i revistes.

Ha publicat narracions (Exòtiques, 1975), novel·les (Alta comèdia, 1973; L’emperador, 1997, etc), assaigs (Pedrolo perillós?, 1973; Les grans tradicions populars: ombres i titelles, 1977; etc) i literatura juvenil (La faula dels ocells grecs, 1997; etc).

Coca i Vallmajor, Eduard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1872 – 1908)

Escriptor. Amb el pseudònim de Kok col·laborà regularment al setmanari “Cu-cut!”.

Autor teatral, amb obres com Gent d’ara (1908) i el monòleg Casat! (1908), escriví unes memòries de la seva vida com a autodidacte i empleat de ferrocarril: Aucells de gàbia (1904).

Coca i Collado, Emili

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 novembre 1848 – 1920)

Escriptor. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Bandera Catalana”.

Escriví peces còmiques per a teatre: Un garçon de Can Justin (1877), Revista de Barcelona en 1883 (1884), etc. Excel·lí en la poesia humorística i paròdica.

Part de la seva producció fou recollida dins “Lectura Popular”.

Clavellet, Ramon *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’escriptor sard-català Antoni Ciuffo  (1879-1911 ?).

Clascar i Sanou, Frederic

1 Resposta

(Santa Coloma de Farners, Selva, 6 setembre 1873 – Barcelona, 21 febrer 1919)

Sacerdot i literat. Capellà de la casa de Maternitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Veu de Catalunya” i “Montserrat” i fundador de “La Fulla Dominical Catalana”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1895 publicà Estudi sobre la filosofia a Catalunya en el segle XVIII, primer estudi de filosofia moderna a Catalunya. Va escriure obres de filosofia, de devoció, de mística popular i de música, i traduí diverses parts de la Bíblia.