(Girona, 1839 – Madrid, 1910)
Escriptor. Practicà molt el periodisme.
Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.
Fernández i Bremon, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: escriptors/es
Fernández de Soto i Llasat -germans-
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Febrer i d’Armenteres, Francesc
(Vic, Osona, 1851 – 1890)
Escriptor i numismàtic. Escriví una monografia sobre les monedes encunyades a la seva ciutat natal.
Fastenrath, Johannes
(Remscheid, Alemanya, 1839 – Colònia, Alemanya, 1908)
Hispanista. Estudià lleis, però dos viatges a Espanya (1864 i 1889) el decantaren cap a l’estudi de les literatures castellana i catalana. El 1889 organitzà uns jocs florals a Colònia.
En morir deixà instituïts els premis que, amb el seu nom, atorguen anualment l’Academia Española i els Jocs Florals de Barcelona.
Escriví obres en alemany, castellà, català i francès: Katalanische Troubadoure der Gegenwart (Poetes catalans d’avui, 1890).
Farraz, Feliu
(Lleida, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Advocat i escriptor. Versificà en castellà i català.
Deixà inèdits uns Discursos en cartas a la moda amb versió a cinc llengües.
Fages i de Perramon, Carles
(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)
Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).
Fou el pare de:
Xavier Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946) Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).
Ignasi Fages i de Climent (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930) Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.
Fàbregas i Rosal, Antoni Maria
(Barcelona, 1861 – 1902)
Escriptor. Era metge de professió, Es casà amb la poetessa Joaquima Santamaria “Agna de Valldaura“.
Entre les seves obres destaquen la novel·la En dolça pau (1892) i la versió catalana de l’Epístola ad Pisones, d’Horaci.
Fàbregas i Capell, Josep
(Gironella, Berguedà, 1915 – 1986)
Escriptor. Ha escrit per al teatre bon nombre d’obres, de les quals han estat publicades Esforç inútil (1958) i No hi ha homes dolents (1960).
Alabau i Quingles, Antoni *
Escriptor i frare trinitari, més conegut pel seu nom de religió, Antoni de Sant Jeroni.
Ezra ben Selomó Gràcia
(Catalunya, segle XIV)
Autor d’un supercomentari hebreu, al comentari d’Abraham ibn ‘Ezra al Pentateuc, conservat en manuscrit.
N’acabà la primera part a Agramunt l’any 1372.
Dades dels Països Catalans 