Arxiu d'etiquetes: entitats

Orquestra de Cadaqués

2 Respostes

(Cadaqués, Alt Empordà, 1988 – )

Orquestra. Creada com a orquestra resident del Festival de Música de Cadaqués. És integrada per músics d’arreu d’Europa que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats. Edmon Colomer i Philippe Entremont foren els primers, i des del 1990 treballa fonamentalment amb Sir Neville Marriner i Gennadij Rozdestvenskij.

Amb ella han actuat artistes com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha i Paco de Lucía. Ha estrenat l’òpera Babel 46 de Xavier Montsalvatge, a més de partitures de Salvador Brotons, Cristóbal Halffter, Tomás Marco i Luis De Pablo, entre d’altres. També dedica especial atenció a la recuperació del patrimoni musical català.

Ha enregistrat el Concierto de Aranjuez, de Rodrigo, amb Paco de Lucía, i la nova versió de Goyescas d’Enric Granados, reorquestrada per Albert Guinovart. Des del 1991 és orquestra resident del Festival Internacional de Música Castell de Peralada i cada dos anys organitza un Concurs Internacional de Directors d’Orquestra.

Enllaç web:  Orquestra de Cadaqués

Orfeó Català

50 Respostes

(Barcelona, 15 setembre 1891 – )

Societat coral fundada per Lluís Millet i Amadeu Vives. Ha esdevingut una de les institucions més representatives de Catalunya. Pot considerar-se conseqüència i culminació dels cors de Josep Anselm Clavé a la darreria del segle XIX.

Objectiu seu ha estat difondre la cançó popular o tradicional i incorporar la música clàssica a la vida cultural catalana. El seu exemple ha influït en el moviment orfeònic i coral català fins al moment present.

Millet en fou el primer director. Sota el seu impuls, no solament acomplí fidelment l’esperit fundacional contingut en l’article primer dels estatuts (“L’Orfeó Català és una associació que té per objecte la mútua instrucció artística dels seus socis i el foment i enaltiment de l’art musical català”), sinó que estimulà tota la vida musical catalana, amb la inclusió en el seu repertori dels grans compositors de l’època, principalment alemanys i francesos, i dels clàssics de la polifonia vocal.

Al costat de les grans obres de la música universal, ha difós bàsicament la cançó popular catalana. Ha organitzat concursos musicals (les cèlebres Festes de la Música Catalana, a semblança dels Jocs Florals) i ha estimulat la creació d’obres noves. En el seu extens repertori hi ha obres dels compositors catalans més destacats.

Edità durant molts anys (1904-36) la “Revista Musical Catalana” i s’edificà una seu apropiada: el Palau de la Música Catalana (1908), màxim exponent del modernisme català i obra cabdal de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que ha esdevingut una de les més importants sales de concerts d’Europa. L’Orfeò Català ha portat el seu missatge musical a molts indrets de Catalunya i d’Espanya, i ha actuat a nombroses ciutats estrangeres.

A la mort de Millet (1941) fou nomenat director Francesc Pujol. Des del 1946 el dirigí el fill del fundador, Lluís Maria Millet i Millet, que el 1977 deixà voluntàriament la direcció artística i fou nomenat director honorari; li succeí el seu fill Lluís Millet i Loras, que dimití el 1981 i fou succeït per l’anglès Samuel Johnson, que restà en el càrrec fins al 1988, excepte en el període 1983-84, en què fou substituït per Salvador Mas. Jordi Casas en fou el director des del 1988.

L’any 2009 la institució entra en una greu crisi en fer-se públic un presumpte frau continuat i de grans proporcions comès pel president de l’entitat, Fèlix Millet i Tusell i part dels seus col·laboradors.

Enllaç web: Orfeó Català

Òmnium Cultural

24 Respostes

(Barcelona, 11 juliol 1961 – )

Societat civil de mecenatge cultural. Constituïda sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, per tal d’aglutinar esforços i de potenciar mitjans per al redreçament de la cultura catalana, molt malparada després de la guerra civil del 1936-39.

Les seves activitats fonamentals han estat i són: prestar suport a l’Institut d’Estudis Catalans, promoure estudis històrics i literaris, maldar per l’ensenyament del català i en català a tots els nivells i capacitar professors en aquest sentit, dotar i coordinar l’adjudicació de premis literaris i científics, i, en general, promoure, coordinar o donar suport a accions encaminades a recuperar la normalitat lingüística i cultural del poble català.

Suspeses les seves activitats per ordre governativa el 1963, aconseguí de reprendre-les públicament al cap de quatre anys com a associació, la qual cosa li va permetré d’assolir una base més àmplia i popular de participació i d’actuació per tot Catalunya.

Té constituïdes una vintena de delegacions a les principals capitals de comarca, i dues més de funcionals: la Delegació d’Ensenyament del Català i el Secretariat dels Orfeons de Catalunya. El 1969 va instituir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, amb caràcter anual, i també el concurs d’ajuts de treball per a estudiosos. Ha intervingut activament en les campanyes populars i altres accions col·lectives de caire cultural i reivindicatives.

Enllaç web: Òmnium Cultural

Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1981 – )

(MRP)  Conjunt d’associacions, col·lectius i grups de mestres. Col·laboren per aconseguir, com a objectiu principal comú, una escola pública catalana de qualitat. Comprenen, també, la participació d’aquelles persones i entitats que es proposen una millora de la qualitat de l’ensenyament. L’any 1981 se celebrà a Santa Coloma de Gramenet la primera Reunió de Coordinació, que encetà un procés de dinamització coordinada d’aquests moviments.

L’any 1986, en el marc de les Segones Jornades celebrades a Lleida, es constituí la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que té com a finalitats importants la coordinació del conjunt d’activitats dels moviments dels mestres, l’intercanvi d’experiències i iniciatives pedagògiques, l’assessorament i el servei a tots els moviments federats, la consolidació de la xarxa d’aquests moviments a totes les comarques i ciutats grans de Catalunya i la representació del conjunt dels MRP davant de les institucions, entitats i qualsevol organisme d’àmbit nacional, estatal o internacional.

Des de l’any 1991 iniciaren l’anomenat Projecte 100 Mesures, recollit inicialment en un document de reflexió i de debat, que pretén definir quins són els aspectes que incideixen en la qualitat del sistema educatiu, impulsar plans territorials consensuats de millora de l’educació i crear un ampli moviment social que generi propostes per a una escola de qualitat i les dugui a la pràctica.

Enllaç web: Moviments de Renovació Pedagògica

Massià i Prats, Joan

16 Respostes

(Barcelona, 22 febrer 1890 – 11 juny 1969)

Violinista, pedagog i compositor. Es formà a Barcelona, i més tard al conservatori de Brussel·les (1902), on fou deixeble de Marchot i on guanyà el premi Van Hal (1906). Residí a París i actuà amb èxit a França, a Itàlia i als Països Catalans. Col·laborà amb la pianista Blanca Selva des del 1924.

Fou professor de violí i de música de cambra a l’Escola Municipal de Barcelona. Juntament amb la seva muller, la pianista Maria Carbonell i Mumbrú, fundà l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell i que celebra periòdicament concerts públics. Fundà l’Orquestra de Cambra Joan Massià i la dirigí.

Compongué cançons, música de cambra i peces per a piano d’una remarcable qualitat.

Centre Excursionista de Lleida

2 Respostes

(Lleida, 1906 – )

(CEL)  Entitat esportiva i cultural. Participà d’un marcat caire cultural fonamentat en les recerques i les excursions científiques. Entre els seus presidents hi ha hagut algunes personalitats, com Magí Morera i Galicia. Els seus membres dugueren a terme una activitat intensa, especialment a la zona del Pre-pirineu, al coneixement del qual van contribuir notablement.

El seu butlletí, d’aparició irregular, fou molt interessant pels treballs de divulgació folklòrica, amb aportacions de Valeri Serra; també publicà les actes i les deliberacions del Primer Congrés Excursionista de Catalunya (1911).

A partir del 1958 han cobrat nova importància les seccions d’arqueologia, esquí, escalada i cinema. La seva important biblioteca manté una creixent activitat dins l’àmbit cultural lleidatà.

Enllaç web: Centre Excursionista de Lleida

Joventut de Badalona, Club

3 Respostes

(Badalona, Barcelonès, 30 març 1930 – )

(CJB)  Club de basquetbol. Fundat sota el nom de Penya Spirit of Badalona (d’aquí la denominació popular de la Penya), el 1933 s’anomenà Centre Esportiu Badaloní i el 1939 adoptà el nom actual.

És una de les principals formacions de l’estat espanyol, que s’ha distingit per la promoció de nous valors (Francesc Buscató, Margall, Villacampa, Jofresa, Montero, etc).

Ascendí a primera categoria el 1941. Ha estat campió d’Espanya i de lliga diversos anys i el 1994; ha guanyat també la copa Korac (1981) i el 1994 va guanyar la Lliga Europea.

Enllaç web: Club Joventut de Badalona

Institut d’Estudis Catalans

286 Respostes

(Barcelona, 1907 – )

(IEC)  Corporació acadèmica. Dedicada a la investigació científica, fou fundada per Enric Prat de la Riba. Estructurat des de 1911 en tres seccions (filològica, històrico-arqueològica i de ciències), va elaborar sota la direcció de Pompeu Fabra les Normes Ortogràfiques, publicades el 1913 i aviat reconegudes i acceptades arreu, i inicià les seves publicacions, entre les quals es destaca l’“Anuari de l’IEC”.

Va instituir un cartell anual de premis a la investigació i organitzà serveis, laboratoris i seminaris, a més de la Biblioteca de Catalunya (1914).

Institut d'Estudis Catalans (IEC)

Perseguit per la dictadura de Primo de Rivera, encara hagué de viure l’abolició oficial sota el govern de Francisco Franco; però, reconstituït clandestinament el 1942, pogué sobreviure gràcies al mecenatge fins que va ésser finalment tolerat.

El 1977, fou novament reconegut amb caràcter oficial dins l’àmbit dels Països Catalans. El 1991 el Parlament de Catalunya va reconèixer l’autoritat lingüística de l’IEC, que ha portat a la publicació (1995) del nou Diccionari, de caràcter normatiu.

Pertany a la Unió Acadèmica Internacional.

Enllaç web: Institut d’Estudis Catalans

Grup Excursionista i Esportiu Gironí

1 Resposta

(Girona, 1919 – )

(GEiEG)  Primera entitat de Catalunya dedicada a l’esport afeccionat. Organitza activitats esportives tant de competició com de lleure, i té seccions d’atletisme, handbol, muntanya, natació, tennis, bàsquet, hoquei sobre rodes, waterpolo, rugbi i esquí, entre d’altres. Disposa d’instal·lacions esportives a la Devesa, Sant Ponç, Sant Narcís i Palau-sacosta.

Col·labora també en la vida social gironina a través d’activitats culturals i populars com la Festa del Pedal, concursos de colles sardanistes, l’aplec excursionista, la pujada als Àngels, concerts, etc. El 1994 l’entitat fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi.

Fundació Cipriano García

1 Resposta

(Barcelona, 1990 – )

(Arxiu Històric de les Comissions Obreres Nacionals de Catalunya)  Conjunt de fons documentals de procedència diversa, relatius al món del treball, els moviments socials reivindicatius i l’activitat sindical.

Els seus objectius són la recuperació, el tractament arxivístic i la difusió del patrimoni documental generat per les actuacions reivindicatives del món del treball durant la Dictadura i el període de transició democràtica (1939-78) i dels fons posteriors a la legalització del sindicat, generats pel mateix sindicat o rebuts en donació.

Forma part de la Xarxa d’Arxius Històrics de la Confederació Sindical de Comissions Obreres, juntament amb arxius d’Andalusia, Galícia, Astúries, el País Valencià i la Fundació Primero de Mayo, de Madrid.

Els seus fons, a més de Comissions Obreres, procedeixen d’organitzacions sindicals de treballadors, òrgans de representació obrera en les empreses, assessories i advocats laboralistes, organitzacions polítiques, moviments socials i cristians, i associacions i col·legis professionals.

Disposa d’una hemeroteca de més de 2.500 títols de premsa sindical i política (majoritàriament clandestina) i d’una biblioteca especialitzada en el món del treball, la història del sindicalisme i els moviments polítics del segle XX, a més d’un important fons gràfic, un arxiu fotogràfic, pel·lícules i vídeos, i un arxiu sonor o col·leccions de fons orals formades per les entrevistes fetes a militants sindicals.

Enllaç web: Fundació Cipriano García